FRUITA | 20/02/2019  Ruralcat

Agricultura posa en marxa el Pla d'arrencades de fruita de pinyol pel 2019-2020 amb un import de 10M€

La consellera Teresa Jordà ha presentat aquest pla que preveu treure del mercat 2.000 hectàrees de préssec, nectarina, paraguaià, i platerina, el que equival a 80.000 tones de fruita de pinyol, volum corresponent al que es va deixar d’exportar arran del veto rus.

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, acompanyada del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol (font: DARP)

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, acompanyada del director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol (font: DARP)

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), Teresa Jordà, acompanyada dels directors generals d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Carmel Mòdol, i d’Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Ferran de Noguera, va presidir ahir a Lleida una roda de premsa de presentació del Pla d’arrencades de fruita de pinyol, que, prèviament, es va presentar al sector en el marc d’una reunió extraordinària de la Taula Sectorial Agrària de la Fruita Dolça.

Aquest Pla d’arrencades de fruita de pinyol 2019-2020 té com a objectiu treure del mercat 2.000 hectàrees de préssec, nectarina, paraguaià, i platerina, fet que ha de contribuir a eliminar varietats obsoletes i a afavorir la viabilitat futura de les explotacions. La previsió és que això permeti que surtin del mercat 80.000 tones de fruita de pinyol, volum que és el que es va deixar d’exportar arran del veto rus. Es tracta d’una mesura estructural i menys costosa que si s’hagués de recórrer a una retirada extraordinària, que tindria un cost anual estimat d’entre 35 i 55 milions d’euros.

A principis d’any, el Departament d’Agricultura va preguntar als fructicultors si s’acollirien a un pla d’arrencada, i arran d’aquella consulta ha rebut 800 peticions de fructicultors, corresponents a prop de 1.700 hectàrees. Amb aquest superfície s’ha assolit el compromís d’una xifra propera al 80% de la superfície total a arrencar per al primer dels dos anys en què el pla d’arrencada hauria d’estar operatiu.

Finalment el pla es finançarà únicament amb fons del Govern de la Generalitat i el Departament publicarà en breu la convocatòria d’aquests ajuts en règim de minimis. En aquesta convocatòria hi podran participar els productors de préssec, nectarina, paraguaià i platerina que hagin fet arrencades de parcel·les plantades d’aquestes espècies des de l’1 de juliol de 2018 fins a la data de publicació de la convocatòria o tinguin previst fer-les fins al 31 de març de 2020.

La dotació màxima d’aquesta convocatòria d’ajuts és de 10 milions d’euros per al període 2019-2020, la màxima superfície subvencionables per a cada titular d’explotació és de 3 hectàrees, i l’import màxim a rebre serà de 5.000 euros per hectàrea, sempre en funció de les hectàrees totals sol·licitades en el Pla. El peticionari s’ha de comprometre a no plantar en la seva explotació arbres de les espècies incloses en el Pla, com a mínim en els quatre anys següents a l’arrencada amb ajut.

L’ajuda a l'arrencada de plantacions de fruita de pinyol per a reduir el volum d’oferta és una de les mesures més destacades del Pla d’Acció de la Fruita Dolça, que el Departament d'Agricultura està impulsant des de fa més d’un any, a petició de les organitzacions agràries davant de la situació de crisi estructural que afecta el sector del préssec i la nectarina.  

“Hem d’actuar contra el desequilibri entre l’oferta i la demanda. I el moment de fer-ho és ara. Per l’alta competència que hi ha al mercat i en un moment en què qualsevol petit desequilibri en la demanda pot generar un sotrac important a nivell d'oferta”, ha subratllat Teresa Jordà.

Per la seva banda, Carmel Mòdol ha volgut posar en valor que “el Departament està fent política agrària, acompanyant el sector en el procés de reflexió i replantejament que ha de fer per a encarar el seu futur de manera solvent”.