Xarxes antipedra, assegurances i altres mètodes com l'ús del iodur de plata centraran les ponències i debats d'una jornada que, sota criteris científics contrastats, pretenen analitzar l'efectivitat de cada alternativa i la seva sostenibilitat des de tots els punts de vista: efectes sobre la millora de la producció i aspectes tècnics, impacte ambiental i econòmic
El proper 17 de setembre, l’Escola Tècnica superior d’Enginyeria agrària de Lleida (ETSEA) acollirà la Jornada sobre estratègies de lluita en la protecció dels cultius contra les pedregades, organitzada pel Departament d’Agricultura amb l’objectiu d’analitzar i debatre tots els elements i alternatives que actualment disposa el sector per fer front a una de les inclemències meteorològiques que més afecta la collita de fruita i altres cultius a Catalunya: les pedregades o calamarsades.
Aquesta jornada es planteja amb la intenció d’analitzar de forma separada tres dels instruments que, cadascun d’ells en la seva pròpia essència i amb resultats diferents sobre factors com la qualitat i la quantitat de la collita esperada, permeten fer front a les pedregades. Es tracta de les xarxes antipedregada, les assegurances agràries i l’estimulació de la precipitació mitjançant la sembra de nuclis de gel artificial amb ús de iodur de plata.
A tal efecte, s’ha previst la intervenció en cadascun dels blocs previstos d’experts i professionals de reconegut prestigi, així com de tècnics vinculats estretament al sector productor i comercialitzador amb profunds coneixements en la matèria, de manera que les visions contraposades permetin disposar, sota la base de l’elevat rigor científic i tècnic que aportaran les persones que intervindran, dels elements de judici necessaris a l’hora de prendre decisions.
La participació de catedràtics experts en la física de núvols, en climatologia i en la producció hortofructícola, permetran un anàlisi acurat i rigorós de les tècniques aplicades en cadascuna de les alternatives a la lluita contra les pedregades. En aquest sentit destaca la participació d’experts de l’ANELFA, associació francesa en la lluita contra les inclemències meteorològiques que des de l’any 1952 porta a terme de manera ininterrompuda campanyes de lluita anticalamarsa.
També és prevista la participació de catedràtics de física de l’atmosfera i de física aplicada i experts en la física de núvols tant de la Universitat de Barcelona com de la Universitat de León, de responsables del Servei Meteorològic de Catalunya i de de professors titulars de l’ETSEA.
El debat s’enriquirà amb la participació, per part del sector, de destacats responsables d’importants cooperatives productores de fruita d’arreu de Catalunya, mentre que per part de l’Administració s’aportarà la visió d’aquesta en relació als costos i l’eficiència dels instruments de suport a estructures com les xarxes o les assegurances. Respecte aquesta darrera qüestió, és prevista la participació del director d’Agroseguro a Catalunya.
La jornada pren una rellevància especial en una campanya en la que les pedregades han tingut un impacte sensiblement superior al d’altres anys, no només pel grau d’afectació sobre les parcel·les afectades sinó també per la freqüència amb la que s’han produït i la distribució sobre el territori.
Cal tenir present que les pedregades i calamarsades de finals de primavera i estiu són un dels factors que més afecta a la renda dels productors, especialment d’un sector tan estratègic com el de la fruita fresca. Actualment, la minimització dels seus efectes es pot combatre a través de mètodes com la implantació d’estructures com les xarxes antipedregada, les assegurances agràries o l’emissió de nuclis artificials de gel. No obstant això, no tots aquests mètodes ofereixen les mateixes prestacions al productor, ni totes asseguren en el mateix grau la renda agrària. Així, mentre que les xarxes són la forma de protecció més efectiva contra els danys produïts per la pedra, tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat de la producció, alhora que asseguren el subministrament a les centrals, són les estructures més costoses econòmicament parlant. Per la seva banda, les assegurances dels cultius són un instrument imprescindible a l’hora de gestionar els riscos a causa de les inclemències meteorològiques, però per contra no resolen la problemàtica del subministrament regular al mercat. Finalment, alternatives com l’aplicació de iodur de plata, no han aconseguit encara un consens majoritari del sector productor i són motiu d’un debat recurrent i controvertit.
L’oportunitat, doncs, de la jornada prevista pel proper 17 de setembre, pot ajudar a resoldre mots interrogants en relació als beneficis i contrapartides de cadascun d’aquest mètodes.
Consulta el programa
Inscripcions