S’aprova el nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes

Catalunya compta amb un nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes. L’objectiu de la nova normativa és assegurar que la gestió real sigui més eficient, fent un ús més adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes. 

El sector compta també des del 2013, amb el suport i l’assessorament de l’Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes, una eina específica del Departament d’Agricultura amb un equip de treball dedicat al foment, la transferència tecnològica i l’assessorament en aquesta matèria. L’Oficina, l’estructura de la qual es reforça gràcies al Decret, posa a disposició del món agrari la informació i les eines necessàries per millorar la gestió de tots els productes amb valor fertilitzant que tenen com a destí final el sòl agrícola. 

Promoció de la fertilització orgànica i de l’exportació de nutrients

El Decret promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d’un esquema de bioeconomia circular, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l’exportació dels excedents de nutrients. 

Ús de noves tecnologies per a una major eficiència 

La nova regulació posa sobre la taula una sèrie d’instruments en línia d’una fertilització eficient que s’ajusti al màxim a les necessitats dels cultius i que garanteixi el manteniment de la qualitat dels sòls. 

En aquest sentit, insta a què els equips d’aplicació de dejeccions ramaderes disposin d’un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi. Per una altra banda, hauran de disposar d’un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, per estimar la concentració de nutrients del purí. Per a totes dues obligacions es fixa un període transitori per tal que el sector s’hi pugui adaptar. 

També s’estableix que, per a determinats casos, les explotacions agràries hauran de disposar d’assessorament tècnic en matèria de fertilització. 

Instrument de traçabilitat i control per garantir compliment del Decret

Tot i que fa més d’un any que, per garantir la traçabilitat del transport, ja és obligatori registrar amb un dispositiu GPS i a temps real l’aplicació de dejeccions ramaderes a més de 10 km del seu punt d’origen, el nou Decret preveu que aquesta distància es retalli fins als 5 km un cop hagin transcorregut tres anys de la seva entrada en vigor. L’ús d’aquest sistema suposa una major traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància.

Limitacions a l’increment de bestiar en zones vulnerables

Pel que fa a l’increment de bestiar en Zones Vulnerables (ZV), des de l’entrada en vigor del present decret, i durant un termini de dos anys, en determinades ZV amb una molt elevada càrrega ramadera no es podrà incrementar la capacitat de bestiar, limitant així la implantació de noves granges i afectant també a explotacions ramaderes existents. Aquesta restricció afectarà a 66 municipis de Catalunya en què la generació de dejeccions ramaderes ja està per sobre de la capacitat que l’entorn agrícola pot rebre com a fertilitzant.

En altres altres casos, es limitaran les ampliacions a l’exportació de nutrients fora de la ZV o amb el creixement de la superfície agrícola per part de l’explotació ramadera. Tot plegat amb l’objectiu de permetre la sostenibilitat de les explotacions agràries.

Amb tot això, s’ha consensuat un Decret que va alineat amb l’estratègia del Govern en relació amb la gestió de les dejeccions ramaderes. Aquest model de gestió, promogut ja des de l’any 2013 mitjançant el Pla Estratègic de Fertilització i Gestió de les Dejeccions Ramaderes, proposa actuacions a diferents nivells. D’aquesta manera, totes les parts que intervenen en la gestió de les dejeccions s’hi veuran implicades: en les granges amb la generació, l’emmagatzematge i el seu tractament; durant el seu transport, en l’emmagatzematge en destinació o amb l’apilament temporal; així com en la seva aplicació en els cultius amb finalitat agrícola.

Font: Oficina de Fertilització i Tractament de Dejeccions Ramaderes