L'Eurocambra dóna llum verda a la nova política agrària de la UE
El Parlament Europeu ha aprovat la nova Política Agrària Comuna per al període 2014-2020, pactada amb els Estats membres i que entrarà en funcionament el proper 1 de gener
Canvis en la distribució dels ajuts
El sistema de distribució dels ajuts basat en criteris històrics desapareixerà progressivament i s'introduiran noves alternatives.
El text aprovat flexibilitza el termini per a la "convergència interna" dels ajust (dins d'un Estat o en una regió). La nova política agrària estableix que, al 2019, els pagaments als agricultors que rebin menys del 90 per cent de la mitjana nacional o regional s'incrementaran almenys un terç de la diferència entre el 90 per cent de la mitjana nacional o regional i els pagaments rebuts en 2014.
A més, els eurodiputats han assegurat que per 2019 cap agricultor europeu rebi menys d'un 60 per cent d'ajudes de la mitjana nacional o regional. No obstant això, per tal d'evitar caigudes dràstiques en el nivell dels ajuts que puguin posar en perill la permanència d'algunes explotacions, el Parlament ha insistit que cap explotació perdi més del 30 per cent dels ajuts en comparació amb el primer any de vigència de la nova política agrària.
Agricultors actius
La nova PAC especifica que els pagaments directes aniran dirigits a "agricultors actius". Així mateix, els Estats membres hauran d'elaborar una llista d'entitats, com aeroports, clubs esportius o empreses públiques de transport o construcció, que quedaran excloses automàticament dels fons comunitaris, llevat que demostrin que l'agricultura representa una part substancial dels seus ingressos.
Els Estats membres podran ampliar la llista sobre la base de criteris objectius i no discriminatoris, després d' haver-ho notificat a la Comissió i una vegada que les tres institucions (Parlament, Comissió i Consell) hagin donat el seu vistiplau.
"Greening" més flexible
L'Eurocambra i el Consell han donat suport a la proposta de la Comissió de destinar el 30 per cent dels sobre nacionals a pagaments directes dirigits als agricultors que compleixin tres pràctiques agrícoles beneficioses per al medi ambient: la rotació de cultius, el manteniment de pastures permanents i la creació d'"àrees d'interès ecològic" en almenys el 5 per cent de la superfície agrícola (per a les explotacions que tenen, com a mínim, 15 hectàrees de superfície agrícola).
No obstant això, aquestes mesures s'aplicaran amb cert grau de flexibilitat. Per exemple, les explotacions amb menys de 10 hectàrees de superfície agrícola quedaran exemptes de l'obligació de rotar els cultius. Les plantacions d'entre 10 i 30 hectàrees podran rotar dos cultius i a partir de les 30 hectàrees es rotaran tres cultius.
L'acord també preveu l'increment, fins al 85 per cent, del finançament comunitari per als projectes de desenvolupament rural en regions desfavorides i ultraperifèriques.
Sostre dels ajuts
El text preveu una retallada d'almenys el 5 per cent en les ajudes a les grans explotacions que rebin més de 150.000 euros.
Més fons per a joves agricultors i petites explotacions
Per tal d'atraure les persones joves a l'agricultura, l'Eurocambra i els estats membres han acordat un 25 per cent extra d'ajudes als joves agricultors (fins a 40 anys) amb explotacions d'entre 25 i 90 hectàrees .
A més, els països de la UE estaran obligats a utilitzar el 2 per cent del seu sobre nacional en ajudes als joves agricultors.
Els Estats membres també decidiran si volen establir un mecanisme de suport als petits agricultors. En cas afirmatiu, els agricultors que rebin menys de 1.500 euros en ajudes directes seran inclosos automàticament en aquest règim.
Els petits agricultors rebran un mínim de 500 euros i un màxim de 1.500 (200 com a mínim i 500 com a màxim en el cas de Croàcia , Xipre i Malta).
Millor gestió de riscos
El text acordat inclou un instrument d'estabilització d'ingressos per compensar els danys als agricultors per la caiguda sobtada en la demanda dels seus productes. La Comissió avaluarà aquesta eina i, en cas necessari, presentarà abans de finalitzar 2018 una proposta legislativa per millorar el seu funcionament.
Un paper més actiu de les organitzacions de productors
Com a norma general, els estats membres decidiran si reconeixen a les organitzacions de productors. Tanmateix, sí que estaran obligats a reconèixer-les en sectors específics, com és el cas de l'oli d'oliva i el tabac.
D'aquesta manera, les organitzacions de productors tindran un paper més actiu en la negociació dels termes dels contractes de subministrament amb transformadors i distribuïdors (cadenes de supermercats , per exemple).
Sucre
El Parlament i el Consell han acordat l'extensió, fins a setembre de 2017, del règim existent de quotes en el sector del sucre ( la Comissió va proposar 2015 ). Aquest és un objectiu prioritari per al camp espanyol.
Vi
Els drets de plantació de vinyes es mantindran fins al 2030 (enfront de la proposta de la CE que marcava 2016 com a data límit). El sistema actual de drets de plantació de vinya serà reemplaçat per un sistema d'autoritzacions, que podria posar-se en marxa en 2016, encara que la validesa dels drets de plantació vigents es mantindria entre 3 i 5 anys més.
Segons el text de compromís, els estats membres haurien de posar un u per cent del total de la superfície plantada a disposició del nou sistema d'autoritzacions.
Llet
Espanya ha demanat en diverses ocasions perllongar el règim de quotes del sector lleter, que expira el 2015. No obstant això, el text acordat no modifica aquest termini. Els eurodiputats havien proposat la concessió d'ajudes durant almenys 3 mesos als productors que reduïssin voluntàriament la seva producció almenys un 5 per cent, però aquesta iniciativa no va rebre el suport del Consell i la Comissió.
Tabac
Els eurodiputats no han aconseguit mantenir les ajudes acoblades al tabac. No obstant això , sí que han aconseguit que la Comissió es comprometi a ajudar els Estats membres a mantenir el nivell de producció en sectors que travessen dificultats, com és el cas de la producció del tabac.
Resultat de les votacions
L'informe sobre els pagaments directes ha estat aprovat per 440 vots a favor , 238 en contra i 10 abstencions.
L'informe sobre desenvolupament rural ha estat aprovat per 576 vots a favor , 101 en contra i 11 abstencions .
L'informe sobre l'OCM única ha estat aprovat per 426 vots a favor , 253 en contra i 8 abstencions.
L'informe sobre el finançament , gestió i seguiment de la PAC ha estat aprovat per 500 vots a favor , 177 en contra i 10 abstencions.
El reglament sobre les normes de transició per a 2014 ha estat aprovat per 592 vots davant 81 i 14 abstencions.