Resolta la primera part del trencaclosques genètic de l'olivera
Un equip espanyol d'investigadors liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha completat la primera part del projecte "Primera seqüenciació completa de l'ADN de l'olivera"
L'exemplar seqüenciat és una olivera de la varietat Farga. Font: CSIC
Els resultats d'aquest estudi, que s'està duent a terme en els seqüenciadors del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica i en els computadors del Centre de Regulació Genòmica, oferiran les claus genètiques d'aquesta planta que en un futur podrien ajudar en la millora de la producció olivarera.
El projecte, finançat pel Banco Santander, està dirigit per l'investigador del CSIC Pablo Vargas, del Reial Jardí Botànic, on s'ha dut a terme l'extracció d'ADN de l'individu estudiat. "La lectura de l'ADN de l'olivera suposa una fita en el camp de la seqüenciació genètica perquè es tracta d'una espècie d'extraordinària longevitat. Tots els organismes seqüenciats fins al moment viuen uns pocs anys, en funció de l'esperança de vida de cada espècie. No obstant això, aquesta és la primera vegada que es fa amb un subjecte que porta existint més de mil anys i que probablement arribi a viure molts més", explica Vargas.
L'exemplar seqüenciat és una olivera de la varietat Farga, amb una edat científicament estimada d'entre 1.100 i 1.300 anys, que procedeix de la Serra del Maestrat (Castelló) . L'any 2005 es va trasplantar als jardins de la Ciudad Financera del Banco Santander, a Boadilla del Monte (Madrid), on es troba viu i creixent. L'olivera pesa unes 11 tones i té un perímetre d'aproximadament cinc metres. La varietat Farga ha estat escollida per ser el tipus d'olivera amb major nombre d'individus mil·lenaris a Espanya.
Les dades recopilades fins al moment, corresponents a la seqüenciació en brut, han estat incloses aquesta setmana a l’arxiu europeu de nucleòtids (European Nucleotide Archive).
Domesticació de l'olivera
Aquest treball té una durada prevista de tres anys i els seus resultats permetran el coneixement en profunditat d'una planta que forma part de la vida i l'alimentació dels éssers humans des de fa aproximadament 8.000 anys , quan va començar un procés de domesticació del ullastre del qual prové l'olivera actual.
"La seqüenciació de l'ADN de l'olivera permetrà conèixer les bases genètiques d'aquest procés de domesticació, donarà les claus de les adaptacions locals que han permès a l'espècie sobreviure i ens permetrà confirmar els seus orígens. Tota aquesta informació contribuirà en un futur a la millora genètica de la producció olivarera", conclou Vargas