GRUPS OPERATIUS | 25/09/2019  Ruralcat

DURCAT, el projecte pilot innovador per promoure l’abastiment de la demanda interna de blat dur amb producció de proximitat

El projecte, que integra totes les baules de la cadena del blat dur, està cofinançat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i fons europeus.

El blat dur té un gra adequat per a la fabricació de pasta, sèmola, cuscús i altres productes típics de la dieta mediterrània

El blat dur té un gra adequat per a la fabricació de pasta, sèmola, cuscús i altres productes típics de la dieta mediterrània

La importància del blat dur
 
En conjunt el blat es cultiva en més de 210 milions d’hectàrees al món, que produeixen al voltant de 750 milions de tones de gra (https://apps.fas.usda.gov/psdonline/circulars/production.pdf). El blat proporciona el 18% de les calories i el 20% de la proteïna consumida per la humanitat (http://faostat.fao.org/) el que el converteix en un aliment bàsic per a la seguretat alimentària mundial. Les principals zones de producció es troben entre les latituds 30° a 60° Nord i entre 27° i 40° Sud (Fig. 1).
 
                             
                                Figura 1. Distribució mundial de la producció de blat. Font: adaptat del CIMMYT i International Grain Council
 
El blat dur (de nom científic Trititum turgidum L. var. durum, també conegut com a Triticum durum), té un gra adequat per a la fabricació de pasta, sèmola, cuscús i altres productes típics de la dieta mediterrània.
 
El blat dur a Catalunya
 
El cultiu de blat dur és actualment molt minoritari a les nostres contrades, tot i que Catalunya genera més del 60% del negoci de la pasta i les sèmoles de tot l’Estat. La demanda interna, que supera les 100.000 tones de gra de blat dur cada any, es cobreix mitjançant blat d’altres zones d’Espanya i del sud de França. No obstant, experiències prèvies indiquen que el cultiu de blat dur pot ser una alternativa viable a Catalunya, ja que, a les zones on s’ha cultivat, els rendiments han resultat ser similars als que s’obtenen en altres localitzacions. 
 
Davant d’aquesta situació sorgeix la pregunta sobre si és possible i econòmicament viable produir blat dur a Catalunya de manera que la demanda interna es cobreixi amb producte de proximitat.
 
El Grup Operatiu DURCAT
 
Amb la finalitat de crear un marc productiu i comercial que permeti abastir la demanda interna de blat dur d’alta qualitat i, proporcionar als agricultors un cultiu atractiu que contribueixi a diversificar la producció, s’acaba d’iniciar el Grup Operatiu DURCAT. El projecte, que integra totes les baules de la cadena del blat dur, està cofinançat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i fons Europeus.
 
Sota la coordinació del Grupo Gallo, el projecte compta amb la participació de l’empresa Cereales Aragón y Cataluña (CAYCSA), l’Associació Catalana de Multiplicadors de Llavors (ACML), l’Associació de Cooperatives de les Terres de Lleida (ACTEL), l’Organització Professional Agrària Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). 
 
Una oportunitat per tot el territori
 
Al llarg de les campanyes agrícoles de 2019 i 2020 s’identificaran les varietats més adients per a diferents zones productives catalanes, tant de secà com de regadiu, i es proporcionaran als agricultors eines innovadores per a la presa de decisions amb l’objectiu de produir gra d’alta qualitat de manera respectuosa amb el medi ambient i sostenible econòmicament
 
El projecte pretén crear un model integrador de cadena curta de distribució des del camp a la indústria avaluant, a més, l’impacte medi ambiental i econòmic del model de producció proposat.
 
El blat dur en regadiu
 
El maneig eficient del reg és un dels factors clau per augmentar la productivitat. En aquest sentit el projecte pretén desenvolupar i utilitzar eines innovadores basades en teledetecció i sensorització, per a la presa de decisions en matèria de reg i fertilització nitrogenada. Aquests són dos dels aspectes més importants en la producció de blat dur de qualitat, ja que un maneig inadequat de l’aigua aportada al cultiu o de la fertilització nitrogenada poden tenir importants efectes sobre la deposició de proteïna i la vidriositat del gra, característiques molt valorades per la indústria transformadora.
 
A l’efecte d’identificar les pràctiques agronòmiques relatives a maneig del reg i fertilització nitrogenada que permetin aconseguir un balanç òptim entre rendiment, qualitat del gra i sostenibilitat, el projecte contempla l’aplicació de tècniques de teledetecció de darrera generació. A partir de la utilització de sensors aerotransportats que combinen imatges tèrmiques i multiespectrals d’alta resolució, s’ajustaran models matemàtics que permetran estimar les característiques del cultiu relacionades amb el seu estat hídric i nutricional, així com la seva adaptació als estressos derivats del canvi climàtic.
 
Les dades de comportament durant el cultiu es completaran amb les de rendiment i qualitat del gra, i els controls de qualitat i homogeneïtat de la collita que, en cas satisfactori, entrarà en el procés de producció de pasta de la indústria transformadora.
 
                    
 
                    Figura 2. Imatges del vol realitzat el 4/4/19 a Sucs
 
 
Autors: IRTA
 
- Programa de Cultius Extensius Sostenibles  
- Programa d’Ús Eficient de l’Aigua en Agricultura
 
Amb el cofinançament de: