ENTREVISTA A NÚRIA UBACH I Mª ROSA TEIRA | 01/02/2005  Ruralcat

"Fertilitzar bé vol dir aplicar només l'adob necessari en el moment òptim"

La diferència entre una bona i una mala collita pot ser l'adequada fertilització. A l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida fa més de 30 anys que treballen en el seu estudi. Les investigadores de la UdL Núria Ubach i Mª Rosa Teira ens parlen d'aquest tema i del nou apartat que RuralCat incorporarà per facilitar el pla d'adobat a tècnics i agricultors.

Núria Ubach i Mª Rosa Teira, investigadores de la Universitat de Lleida

Núria Ubach i Mª Rosa Teira, investigadores de la UdL


En què consisteix la fertilització i quins beneficis té la seva bona gestió? La fertilització és restituir els nutrients d'un sòl per tal que els pugui utilitzar el cultiu. De fet, que Europa sigui un continent amb excedents agraris és una qüestió de fertilització, fa 40 anys no era així. És una pràctica comuna a Catalunya? Tots els pagesos fertilitzen, qualsevol camp està fertilitzat. Ara, fer-ho bé vol dir aplicar només l'adob necessari en el moment òptim. Per tant, és una qüestió de gestionar correctament els recursos i de minimitzar l'impacte en el medi ambient, sempre pensant en la collita òptima. Des de quan treballeu aquest tema a la Universitat de Lleida i quins estudis feu? A l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària hi ha diversos equips d'investigació que hi treballen des dels seus inicis, deu fer cosa d'uns 32 anys. I s'estudien moltes coses, des de com aplicar els adobs amb solucions nutritives en conreus hortícoles i fruiters a través de l'aigua de reg, a quina és la rotació de cultius més òptima per utilitzar els nutrients en cultius herbacis. Altres estudis tracten quines són les dosis d'adobat òptimes, com influeix la meteorologia en la utilització dels adobs, fins i tot com influeix la millora de la genètica de les plantes en l'ús de l'adob. També s'estudia com fer recomanacions òptimes d'adobat mineral i orgànic, com prendre mostres de sòl, com interpretar les anàlisis per orientar la fertilització, etc. Com s'apliquen de manera pràctica els resultats d'aquests estudis al camp català? Els resultats dels nostres estudis es donen a conèixer mitjançant la transferència tecnològica, en què és molt important el Pla Anual de Transferència Tecnològica del DARP. Fem xerrades als pagesos i tècnics de moltes cooperatives i a través de les oficines comarcals del DARP. També hi ha professionals que ens demanen informació directament. Una altra manera és la formació dels tècnics que aconsellen els agricultors i ramaders de les Associacions de Defensa Vegetal i dels nostres estudiants.

"El més important de l'espai de RuralCat serà un programa de càlcul de la dosi d'adobat"


En poques setmanes RuralCat incorporarà un nou apartat dedicat a la fertilització, què hi trobarem? Aquesta és una altra manera de transferir els resultats dels nostres estudis. El més important d'aquest espai serà un programa de càlcul de la dosi d'adobat de diversos cultius, en fons i cobertora i amb múltiples fertilitzants. A més, també inclourem documents tècnics, molt sintètics, amb consells sobre com prendre mostres de sòl, com emmagatzemar les dejeccions ramaderes, la composició i aplicabilitat dels adobs al llarg de l'any o novetats sobre la maquinària d'aplicació. En definitiva, com aplicar les bones pràctiques de fertilització. Finalment, hi haurà un apartat amb legislació i enllaços a documents tècnics fets per altres investigadors, tant d'aquí com d'altres països. Com pot ajudar aquesta informació a agricultors, tècnics agrícoles i altres interessats en les seves tasques al camp? Esperem que els ajudi molt, ja que intentem donar solucions concretes. Per exemple, a la pregunta "quina és la dosi d'adobat per a un determinat conreu un cop introduïdes les dades corresponents a cada parcel·la?", la resposta serà "tants quilos de tal producte en tal moment". És a dir, el programa de càlcul proporcionarà el pla d'adobatge. Pel que fa a la documentació tècnica, també dóna consells concrets, responent a preguntes com ara "quantes mostres per parcel·la s'han de prendre per fer una anàlisi de sòl?", o "què diu la normativa sobre soterrar les dejeccions ramaderes que s'apliquen al camp?", entre d'altres.