"La qualitat dels vins no és quelcom que existeixi per si mateixa. S¿ha de fer"

Quin paper desenvolupeu dins el DARP i en quin sentit és l¿assessorament que feu als pagesos i vinicultors? Cobrim totes les comarques vitícoles de Catalunya assessorant els viticultors des de les oficines comarcals del DARP. Personalment, a part d¿això coordino la xarxa experimental d¿assaigs vitícoles del Departament. Els assaigs, 20 i tants en aquests moments, estan repartits per les diferents denominacions d¿origen. En fem, per exemple, d¿adaptació de varietats foranes, de clons de varietats de vinifera, de poda, nutrició i abonat, millora de la qualitat, etc. Quins avantatges té la poda en verd? L¿objectiu principal és airejar el raïm traient l¿excés de vegetació perquè es vegi menys afectat per fongs, sobretot Botrytis. D¿aquesta manera s¿afavoreix també la recol·lecció, manual o mecànica. En quin moment es fa? Comença el mes de maig i acaba cap allà a final de juny. Ara bé, cal dir que és una pràctica que no és realitza a tot arreu ni a totes les varietats. En quines, doncs? Principalment en Chardonnay, Macabeu, Shirah, Garnatxa, tant blanca com negra, que són varietats de pell més fina i és més convenient fer-hi la aquest tipus de poda. Tanmateix, no es realitza a totes les comarques igual. Es duu a terme en aquelles on la pluviometria és elevada. És clar, per tant, que a les zones més seques i amb risc d¿insolació forta no es fa tant o, fins i tot, gens.

¿La poda en verd es fa per treure l¿excés de vegetació i airejar el raïm perquè es vegi menys afectat per fongs com Botrytis¿

La poda en verd o esporga clàssica consta de quatre operacions bàsiques: treure els rebrots, treure els cavalls, suprimir alguns pàmpols i, en determinades varietats, el despuntat. Aquestes operacions, que antigament es feien per separat, avui es tendeix a unificar-les i fins i tot algunes, com el despuntat, despampolat i treta de rebrots, es realitzen mecànicament. Assessoreu en qualsevol moment del procés i a qualsevol productor? Ho fem a demanda. Quan hi ha una petició intentem resoldre-la. A qui sia que ho demani. Quina és la moda en varietats en aquest moment? En la viticultura catalana avui hi ha unes varietats tradicionals i autòctones, com les tres del cava: Macabeu, Parellada, Xarel·lo, les garnatxes, tant blanca com negre, l¿Ull de llebre i d¿altres com Trepat a la Conca de Barberà o el Picapoll a la zona del Bages. Llavors, des de fa uns 15 o 20 anys s¿han introduït varietats foranes, principalment franceses: Merlot, Cabernet sauvignon, Chardonnay, que s¿han adaptat molt bé. Actualment el ventall de varietats és molt més ampli i darrerament s¿estan assajant i introduint varietats de nova obtenció o no conreades normalment a casa nostra ( Viognier, Tannat, Marsanne, Petit Verdot,...) per veure si serà possible que s¿adaptin al nostre clima.

¿Actualment el ventall de varietats és molt més ampli i darrerament s¿estan introduint a Catalunya varietats de nova obtenció que s¿estan començant a assajar.¿

Què en penseu del paper de les D.O.? Han tingut i han de tenir un paper positiu en la millora de la qualitat de la nostra viticultura. Han permès obtenir una qualitat estàndard que defineixi la característica pròpia del vi d¿una zona. Actualment pràcticament tota la viticultura de Catalunya està acollida per una o altra D.O. Això cal considerar-ho com a molt positiu. Algunes D.O. s¿han queixat de la D.O Catalunya perquè entenen que entra en competència amb elles... La. D.O Catalunya és un complement, un englobat de les altres. I això no és, ni molt menys, un cas únic. Passa a molts llocs d¿Europa. El fet que aquí el naixement de la D.O. Catalunya hagi estat posterior al de les altres pot donar lloc a mals entesos, però en el fons les complementa.

¿Les D.O. han permès obtenir una qualitat estàndard que defineix la característica pròpia del vi d¿una zona¿

A part del Priorat, hi ha alguna D.O a Catalunya que creieu que pugui esdevenir D.O. Qualificada? Hi ha prou qualitat? La qualitat no és quelcom que existeixi per se. S¿ha de fer. La D.O. Priorat té una llarga història, però també n¿hi ha d¿altres. N¿hi podria haver d¿altres de qualificades en un termini curt de temps sempre que s¿opti per una política de rigor i qualitat. Què fa, a nivell agronòmic, que els vins tinguin la qualitat que tenen? Els factors fonamentals són el clima, el sòl, les varietats, la topografia, una tècnica de conreu adequada, a més a més d¿una producció limitada i l¿edat de les vinyes, que també és molt important.

¿La D.O.Q. Priorat té una llarga història, però també n¿hi ha d¿altres que podrien esdevenir qualificades en un termini curt de temps¿

Deveu haver tastat els millors vins del món... quins són? N¿he tastat bastants, però és fa difícil de dir quin és el millor del món. Ara, hi ha vins del Priorat, Montsant, Terra Alta i d¿altres a Catalunya, que poden estar molt amunt en el ranquing mundial. Al Priorat abandonaren les vinyes perquè no s¿hi guanyaven la vida. I ara resulta que els vins valen tant. Quin era el problema? Normalment el problema és molt complex, perquè hi entra la comercialització, les inversions, l¿estructura empresarial que hi hagi darrera, a part de la capacitat dels productors i elaboradors de donar-se a conèixer a fora, el volum de producció, etc. Tot això són factors definitius per l¿èxit o el fracàs de les D.O.

¿Els factors que determinen la qualitat són clima, sòl, varietat, la topografia, una tècnica de conreu adequada, a més d¿una producció limitada i l¿edat de les vinyes¿

El tema de la flavescència daurada es pot considera controlat? Jo crec que es va actuar adequadament en el seu moment, quan es van detectar els primer símptomes i de moment no ha progressat. Està limitat a la zona de l¿Empordà. Per tant, sí, jo diria que està controlat.