"Per tirar endavant en aquest sector cal estar disposat a formar-se constantment"

Quin tipus de formació ofereixen les Escoles de Capacitació Agrària? El Servei de Formació Agrària del DARP té encomanada la formació dels agricultors i dels treballadors del món rural d¿arreu de Catalunya. Per assolir aquest objectiu compta amb dos programes. D¿una banda, la formació inicial dels joves, els cicles formatius de grau mitjà i superior, que inclouen: activitats agràries i forestals, indústries alimentàries, activitats físiques i esportives, i química ambiental. De l¿altra, la formació contínua per professionals del sector. Aquesta, per facilitar l¿accés a totes les persones, es pot realitzar assistint a classe a les pròpies escoles o bé a distància, ja sigui mitjançant llibres o per internet. Es pot definir un perfil de l¿alumne estàndard de les Escoles Agràries? Actualment, als cicles formatius, trobem nois i noies diferents en molts aspectes i de diferent procedència: no tots són fills d¿agricultors amb la seva explotació. La varietat de cicles també ho comporta. Penso que el tret comú de la majoria d¿ells és la vocació per treballar al medi rural.

"La competitivitat de les explotacions i empreses del sector passa, en primer lloc, per una formació integral de les persones que les gestionen"

Els alumnes, un cop acabats els estudis, acostumen a treballar en feines relacionades amb els cicles que han cursat? Quan acaben un cicle, entre el que s¿ha fet a l¿Escola i les pràctiques en empreses, ja coneixen força bé la professió, i els que realment continuen pensant que allò els interessa, hi acaben treballant. Els que han cursat el cicle d¿agropecuàries, són fills d¿agricultors i tenen una explotació, lluiten perquè aquesta sigui viable; per altra banda, hi ha molta demanda de professionals per treballar i/o gestionar altres explotacions, granges, cooperatives¿ Quan es parla de formació, de forma general, s¿insisteix en la creixent necessitat de reciclar-se. També és així per als professionals del sector agroalimentari i rural? Sí, és fonamental. M¿atreviria a dir que la competitivitat de les explotacions i empreses del sector passa, en primer lloc, per la formació de les persones que les gestionen. I aquesta formació ha de ser integral. A més de ser un tècnic, l¿empresari del món rural no ha de descuidar la formació personal i social. I ara també toca dominar les tecnologies de la informació i la comunicació. I el futur immediat ja apunta nous reptes. Les persones que vulguin tirar endavant en aquest sector han d¿estar disposades a formar-se constantment. A l¿Escola del Solsonès s¿imparteixin els cicles superiors de gestió i organització d¿empreses agropequàries i de recursos naturals i paisatgístics. Per què aquests i no uns altres? Abans d¿iniciar els cicles, es va fer un estudi on es demanava al sector què hauria "d¿ensenyar" l¿Escola Agrària del Solsonès. Hi va haver dos aspectes que van sobresortir per damunt dels altres: la gestió de les explotacions i la gestió dels boscos, ja que el Solsonès té una important massa forestal. Aquestes demandes es corresponien clarament amb el perfil dels dos cicles superiors que estem impartint.

"El tret comú de la majoria d'alumnes de les escoles agràries és la vocació per treballar al medi rural"

Quants alumnes, aproximadament, passen cada curs per les seves aules? Als cicles formatius hi sol haver entre 60 i 80 alumnes. Això és un nombre elevat si tenim en compte que aquesta escola està pensada per donar cabuda a 40 alumnes. Als cursos de formació permanent per professionals del sector hi solen passar entre 200 i 300 persones l¿any. El turisme rural és un fenomen cada cop més important a la Catalunya central. L¿ECA del Solsonès ha jugat algun paper en aquest desenvolupament? Al Solsonès, l¿Escola va ser impulsora i dinamitzadora del turisme rural als seus inicis. Ara ja camina sol, però es continua ofertant un ventall ampli de cursos al sector. Les dones han tingut, tradicionalment, menys protagonisme que els homes en tot el relacionat amb l¿activitat agrària. Creu que això està canviant? Penso que les dones mai han tingut menys protagonisme que els homes en el sector rural. En tot cas han tingut un "altre protagonisme". Des de sempre han estat un puntal fonamental. I actualment, si canvia alguna cosa relacionada amb les dones del món rural, ho fa de la mateixa manera que en la resta de la societat. El que s¿observa des de l¿Escola és que la dona té molta més inquietud per formar-se i és més innovadora. El turisme rural, per exemple, s¿ha iniciat perquè ho ha assumit la dona en la majoria de casos.

"La dona té molta més inquietud per formar-se i és més innovadora. El turisme rural és un exemple"

Des de l¿ECA que dirigeix ha detectat símptomes del risc d¿envelliment de la població rural? Les estadístiques diuen que en moltes comarques hi ha envelliment de la població rural, però des de les escoles se¿ns fa difícil detectar-ho perquè els nostres alumnes, tant dels cicles formatius com dels cursos de reciclatge, són justament els joves més interessats en viure i treballar en el sector agroalimentari i rural. Sovint es parla d¿una manca de connexió entre món formatiu i món laboral. Què es podria fer millorar aquesta connexió? Els cicles actuals connecten força amb la realitat laboral. La quantitat d¿hores de pràctiques en empreses ho demostren i la satisfacció de les empreses que contracten alumnes titulats ho ratifiquen. On penso que hi ha mancances és a l¿administració que no té en compte la formació de les persones a l¿hora de contractar. Penso, per exemple, en el cos d¿agents rurals que hauria de contemplar la figura del tècnic especialista forestal coneixedor del medi natural i de les eines i de les tècniques per a la seva gestió, però mai s¿ha exigit, ni ha puntuat, aquesta formació.