Perilla la viabilitat de les plantes de cogeneració i tractament de purins
Fa pocs dies s'ha conegut un projecte d'Ordre del Ministeri d'Indústria que pretén reduir el 40% del sistema retributiu de la producció d'energia amb cogeneració i tractament de purins, fet que pot comportar el tancament de les sis plantes de cogeneració de tractament de purins que hi ha a Catalunya
Imatge de les instal·lacions d'una planta de biogàs. Font: DAAM
A Catalunya existeixen sis plantes de tractament integral de purins mitjançant assecatge tèrmic. Aquestes plantes es van construir, en diferents moments, fa més de 12 anys, en àrees on l’elevada quantitat de bestiar feia difícil la gestió dels purins porcins, com una solució en aquell moment per tal de donar temps a què es desenvolupessin altres tecnologies. A aquestes plantes se’ls va garantir un preu especial de l’energia que produïen per a un període de 15 anys. Algunes d’aquestes plantes enguany compliran 15 anys des de la seva posada en marxa (Alcarràs) i altres ho faran els propers anys: Masies de Voltregà i Corcó, a Osona, primer; Tracjusa i VAG, a Juneda, després; més recentment és la de SAVA a Miralcamp, oberta només fa un parell d’anys.
Aquestes plantes han contribuït a una millora de la gestió dels purins en les àrees on es troben ubicades. Tracten anualment uns 600.000 m3 de purins corresponents a uns 650.000 porcs, procedents d’unes 540 granges d’Osona, les Garrigues i el Pla d’Urgell. Els costos de tractament suportats pel ramader són el transport (uns 2 €/m3) i, en alguns casos, una quantitat a planta (2,5 €/m3 a Osona).
Si es consideren els ingressos que aquestes plantes han tingut fins ara per la venda d’energia produïda i es divideixen pels m3 de purí tractats, el cost resultant per m3 és absolutament inassumible pel ramader o l’Administració catalana.
El marc regulador desenvolupat pel Govern de l’Estat en els últims anys ha anat retallant la viabilitat d’aquestes plantes. Així es va establir amb efectes del 13 de juliol de 2013: aquestes plantes –com totes les energies renovables i de producció especial– rebien una retribució per la seva vida útil regulatòria d’aproximadament el 7% de la inversió en una planta tipus, eficient i ben gestionada.
Fa un parell de dies s’ha conegut el projecte d’Ordre ministerial de retribució d’energies renovables, on es precisa quines seran les condicions en què es retribuiran tot tipus de plantes, entre elles les d’assecatge tèrmic dels purins. La complexitat del model presentat en fa difícil una valoració exacta, però en el cas d’aquestes plantes d’assecatge, la conclusió unànime és que el seu funcionament futur no és viable i encara menys per a les plantes noves, no amortitzades, per més que l’anomenada vida útil regulatòria s’ha estès fins als 20 anys.
Segons el conseller Josep Maria Pelegrí, "el DAAM, conscient de la problemàtica que planava sobre aquestes plantes, ha posat en marxa un seguit d’accions des del principi d’aquesta legislatura per tal de trobar una sortida a aquest tema. Així, s’ha creat un Grup de Treball dins de la Comissió Interdepartamental de Nitrats, on estan representats tots els Departaments de la Generalitat implicats (Territori, Presidència, Economia, Agricultura, ICAEN, ACA i ARC) que ha estat treballant, en un principi, en avaluar una solució tecnològica que permetria l’evolució d’aquestes plantes i després en buscar alternatives que es poguessin aplicar de forma ràpida en el cas del tancament de les plantes".
Paral·lelament, el Departament té en marxa el Pla Estratègic de Fertilització i Tractament de les Dejeccions Ramaderes, en què s'impulsa un seguit de mesures de millora en la gestió de la fertilització i gestió i tractament de les dejeccions ramaderes. Aquest pla inclou actuacions a nivell de granja (reducció del volum purí, canvis en les dietes), en l'aplicació en camp dels fertilitzants i en les dejeccions ramaderes i el seu tractament.
Última tecnologia a Almenar
La planta de biogàs d'Almenar és una planta de tractament de dejeccions ramaderes que actualment tracta 450 tones al dia de purins i altres subproductes, donant servei a 140 granges de la zona i uns 200.000 caps de bestiar, i que assoleix una producció anual de 24 milions de kWh elèctrics i 26,5 milions d'Kw d'energia tèrmica.
Es calcula que l'activitat d'aquesta planta evita aproximadament l'emissió de prop de 45.000 t de CO2 a l'atmosfera, l'equivalent de les emissions anuals d'un parc mòbil de 30.000 cotxes. Disposa també d'un seguit de tractaments secundaris que permeten obtenir 100.000 m3 d'aigua per a reg, a més de 42.000 t de subproductes per a la indústria de fertilitzants.
La tecnologia de la planta d’Almenar és nova a l’Estat espanyol i en alguns aspectes és similar a la que utilitzen a Holanda (Projecte de fertilitzants minerals autoritzat per Decisió de la Comissió Europea) i a Alemanya. Fa servir tot un seguit de tecnologies que estan poc provades en purins. Per tant, un dels reptes d’aquesta planta és la posada en marxa d’aquestes tecnologies, especialment, l’stripping, la ultrafiltració i l’osmosi inversa.