Les pòlisses per a la retirada i destrucció d'animals morts suposen el 21% del pressupost de les assegurances agràries

José María García de Francisco, director de ENESA, ha obert la jornada tècnica Proposta de millora a la retirada i destrucció d’animals morts, dins el programa de la Fira de Sant Josep. García de Francisco ha recordat que a Catalunya es van subscriure l’any 2013 un total de 8.966 pòlisses de retirada i destrucció d’animals (un 1,67 menys que l’any anterior), amb més de 40 milions de caps de bestiar i un cost de 8 milions d’euros (un 38% menys que el 2012).

Malgrat aquesta reducció en el cost de les assegurances per retirada i destrucció de cadàvers (del 31% a l’Estat), García de Francisco ha reconegut que els ramaders acabaven pagant més diners per les seves pòlisses perquè les subvencions d’ENESA també havien minvat i no es compensaven amb els ajuts de les administracions autonòmiques. Fins i tot, i després de lloar la política de la Generalitat en aquest sentit, ha explicat que cinc comunitats han deixat de subvencionar aquestes retirades.

En aquesta línia, el director de la Entidad Estatal de Seguros Agrarios ha apuntat que el Pla 2014, que entrarà en vigor l’1 de juliol, contempla un nivell d’ajut del 100% en retirades i del 75% en destrucció i estipula l’eliminació del barem que fixava el cost de l’assegurança en funció del preu aconseguit pels productors de la zona.

En la mateixa línia s’ha manifestat Immaculada Poveda, directora general d’Agroseguro, qui ha incidit en les dades facilitades pel director d’ENESA en indicar que les primes s’havien reduït un 38,6% a Catalunya gràcies a la reducció de preus de les empreses gestores (-16%), a la rebaixa de tarifes (-13%) i a l’augment de bonificacions. Per la seva banda, el subdirector general de Ramaderia del DAAM, Joaquim Xifra, ha analitzat la gestió de baixes en l’explotació ramadera.

Mètodes de retirada i destrucció d’animals morts

La segona part de la jornada ha consistit en una exposició dels diferents mètodes existents de retirada i destrucció d’animals morts. Una de les empreses especialitzades en aquesta tasca de recollida i processat és SARIA Bio-Industries, representada en aquesta jornada pel seu director general, Joan Vila. Tot parlant de la millora en l’eficiència del servei, Vila ha apuntat les que considera com a claus de l’èxit de l’empresa: flota de vehicles especials, centres de transformació i grupatge per a una gestió més eficaç, centres de transformació i processament, i personal capacitat.

Per la seva banda, el director general de Proyecse, Óscar David García, ha explicat la primera de les alternatives en l’eliminació dels animals morts: els cremadors. Segons el ponent, les incineradoras suposen un estalvi de costos, impliquen un risc sanitari nul, es poden amortitzar en quatre anys i tenen una gran capacitat de combustió, amb l’ús de biomassa (pellets) com a combustible.

La segona alternativa ha estat presentada per un representant de la firma Tracjusa. Es tracta de la hidròlisi, una tècnica amb la qual les restes de porcí es barregen amb substàncies alcalines corrossives i són sotmeses a temperatures superiors als 100oC. Com a resultat d’una sèrie de reaccions químiques, es produeix la neutralització i trencament dels residus i dóna com a resultat una solució aquosa i cendres estèrils que es poden utilitzar com a fertilitzants. Aquest sistema ha estat defensat, a més, com una tecnologia més barata que la incineració i que, a més, no és font d’emissions de gas a l’atmosfera.