Alerten sobre la tendència d'aplicar al sòl més adob mineral del que necessita

Els pagesos tendeixen a caure en la sobrefertilització en les plantacions de panís, amb l'increment dels costos de producció motivats pel malbaratament d'adob mineral i amb el perill de contaminació que aquesta pràctica comporta. Així s’ha posat de manifest en el decurs de la darrera jornada tècnica "La planificació del reg i la fertilització", que ha tingut lloc aquest cap de setmana.

El professor de la Universitat de Lleida Jaume Lloveras i la tècnica de l’Oficina de Fertilització i tractament de dejeccions ramaderes del DAAM, Elena Puigpinós, han parlat de “La recerca en la fertilització del panís a Lleida. La teoria i la realitat”. Tots dos ponents han dut a terme un càlcul teòric i pràctic de les dosis d'adobat nitrogenat del panís, que és un dels costos de producció més importants que té aquest cereal.

Segons les dades aportades, l'adob mineral pot suposar fins a 444 euros/hectàrea, la qual cosa el situa com la despesa més elevada en costos de producció (al voltant del 30%). Per aquesta raó, han aconsellat de trobar les dosis òptimes econòmiques en funció de l'eficiència i han instat els agricultors a encarregar una anàlisi dels sòls per determinar-se les necessitats de nitrogen. "L’anàlisi no és un cost, sinó una inversió", ha dit Lloveras, tot assegurant que és la metodologia més fiable perquè cada terreny és diferent i perquè altres mètodes sobreprediuen les necessitats".

Tant Lloveras com Puigpinós han xifrat la mitjana d'aplicació d'adob en 250-300 kg de nitrogen per hectàrea (en funció del tipus de terreny) i han aconsellat prioritzar les cobertures sobre l'adob de fons per evitar pèrdues importants de nitrogen i, en conseqüència, la contaminació mediambiental. Aquesta és, precisament, una de les conclusions extretes per l’Oficina de Fertilització i tractament de dejeccions ramaderes del DAAM fruit de la monitorització de diferents finques de les terres de Lleida.

Seguidament, el director tècnic del projecte LIFE 12 ENV/ES/00647 del Departament d’Agricultura, Carlos Ortiz, ha centrat la seva ponència en “LIFE Farms for the future: ús eficients dels adobs en els cultius”. Aquest projecte pretén minimitzar l’impacte de les dejeccions ramaderes millorant-ne la seva gestió, tant en granja com durant la seva aplicació agrícola.

El 100% de la proteïna ingerida per un porc (8,7 kg), el 51% es converteix en orina i el 16% en fems, amb un total de dejeccions del 67%. Una part es converteix en emissions d’amoníac a l’atmosfera, i una altra són les dejeccions aplicades al sòl (2,8 kg). En aquest procés, Ortiz ha parlat d’aplicar eficiència en la dosi, el moment i la forma per aconseguir maximitzar les produccions i els beneficis i minimitzar les despeses i les pèrdues.

El ponent ha apostat per l’ús d’eines informàtiques d’ajuda a la decisió en la recomanació d’adobatge; l’ús de tècniques de teledetecció (sensors per obtenir imatges en diferents longituds d’ona) per a l’ajust d’aportacions de nitrogen en el cultiu amb cobertores tardanes; i l’optimització de l’aplicació de purí en camp amb les millors tècniques possibles i amb una gestió integral.

Experiències pràctiques en parcel•les del LIFE IES. Estratègies de reg

La jornada ha continuat amb una taula rodona en la que s’han donat a conèixer experiències pràctiques en parcel·les del LIFE IES, amb la participació de German Estudillos i Maite Sisquella, tots dos de l’Oficina del Regant; i Xavier Vallverdú, de l’IRTA. La seva intervenció ha fet esment al Simulador de Reg Expert (IES), un nou programari que es desenvolupa en el marc del projecte europeu LIFE (LIFE11 ENV/ES/621) Irrigation Expert Simulator i que entrarà en funcionament durant el segon semestre de 2014 al portal RuralCat. Aquesta eina permetrà avaluar les estratègies de reg dels regants de la major part dels cultius i sistemes de reg de Catalunya per tal d’incidir en l’estalvi d’aigua i energia a partir de l’optimització dels procediments. Un sistema amb el qual es planteja l'objectiu de reduir més d'un 15% la despesa d'aigua.

Amb aquesta finalitat, en el marc del projecte es realitza una recerca bibliogràfica i experimental -en la Finca experimental de l’IRTA de Mollerussa- de les condicions climàtiques i les experiències de reg representatives de Catalunya. El resultat principal d’aquesta tasca es resumeix actualment en 204 tipus de cultius caracteritzats i més de 250 casos d’ús del reg definits. També, l’Oficina del Regant realitza seguiments de les pràctiques reals de reg en 14 parcel·les comercials distribuïdes en les principals àrees de regadiu de la plana de Lleida. Aquest conjunt de parcel·les engloben tant els principals cultius de regadiu de la zona (fruiters i cereals) com sistemes de reg (aspersió i degoteig). El propòsit d’aquesta monitorització dels regadius és disposar de dades que descriguin els escenaris i les condicions reals en les que es realitzen els regs a l’àrea de Lleida.

L'assessorament al productor

El matí ha culminat amb la ponència Solucions agronòmiques Fitó: compromís en l’assessorament al productor, a càrrec de Josep M. Pijuan, de l’empresa Semillas Fitó, i de David Tous, de l’empresa SAF Sampling. Totes dues empreses han arribat a un acord de col·laboració per tal d'assessorar l'agricultor, atès que els costos associats al reg i a l'ús de fertilitzants representen fins al 35% del cost total de la producció de cereals com el blat de moro. Fitó aposta per l’assessorament agronòmic al productor i als seus tècnics i pel seguiment del cultiu des de la sembra fins a la collita, mentre que SAF ha implantat amb èxit un sistema per a la gestió sostenible de l’aigua de reg a partir de sensors i de la humitat del sòl.

La jornada, organitzada per Departament d’Agricultura de la Generalitat, ha comptat amb el suport d’Infraestructures.cat, l’IRTA, els Canals d’Urgell i Fira de Mollerussa, i ha estat clausurada pel director general d’Agricultura i Ramaderia del DAAM, Miquel Molins.