El DAAM reclamarà 30 milions a l'Estat si tanquen les plantes de tractament de purins

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins ha informat sobre l’estat de la negociació amb el ministre Arias Cañete i en relació amb la problemàtica de la gestió dels excedents de purins arran del anunci de tancament de les plantes de cogeneració per causa de la reforma del sector elèctric plantejada per l’Estat.

Pelegrí ha volgut traslladar un missatge de tranquil·litat al sector: “hem fet i estem fent el deures, estem analitzant la situació de cada explotació afectada, tot i que continuem defensant que la millor solució a curt termini és la moratòria per evitar el tancament de les plantes fins que es pugui assolir el canvi de model de gestió a mig termini, tenim alternatives per garantir la gestió correcta dels excedents que es puguin produir sense generar impacte, n’hem analitzat els costos i els hem plantejat al ministeri, i tenim un compromís per part el ministre que es faran càrrec dels costos per resoldre el problemes més immediats mentre fem el canvi de model que ajudi a la solució definitiva a mig termini.

Opcions de gestió dels purins de les granges de porcí afectades a curt termini

En aquest sentit, ha afegit que el Dept. d’Agricultura ha fet la diagnosi de les explotacions afectades, fet que ha permès constatar que la xifra exacta d’explotacions afectades pel possible tancament és de 438 explotacions, que són les que realment poden tenir problemes per gestionar els excedents; tanmateix, això no es preveu que passi fins el mes de juny, però ja fa temps que treballa en el canvi de model per resoldre el problema de manera definitiva a mig termini.

A la zona d’influència de les plantes de purins d’Alcarràs i Garrigues-Pla d’Urgell existeix una àmplia diversitat de cultius que permeten l’aplicació dels purins, entre els quals cal esmentar el blat de moro, l’olivera, l’ametller, l’alfals, cultius farratgers, etc. És important destacar que en els darrers anys darrera del cereal d’hivern es sembren blat de moro rostoller i altres cultius que permeten l’aplicació a partir de finals de maig. Hi ha per tant nombroses situacions on els purins es podran aplicar per fertilitzar els cultius.

Cal indicar també que les capacitats d’emmagatzematge mínimes de les granges de porcí són entre 4 i 6 mesos. El sector porcí ha avançat molt en els darrers anys en la gestió de l’aigua a les granges de manera que el consum d’aigua s’ha reduït molt i el volum de purí generat a la pràctica és molt inferior als valors estàndards. Això fa que la majoria de les granges disposin de capacitats d’emmagatzematge superiors als 6 mesos.

En el cas de què les basses esdevinguin plenes en els pròxims mesos i calgui buidar-les (per estar plenes les granges) s’està analitzant cas a cas si és possible l’aplicació al sòl des d’un punt de vista legal i pràctic. Des d’un punt de vista pràctic les opcions immediates es situen en cultius d’estiu i oliveres fins a finals de juny. A partir del 15 d’agost existeixen de nou les opcions dels cereals fora de zona vulnerable, i més tard, cap a final d’any, tots els cultius de sembra d’hivern.

En alguns casos i davant d’una situació de què les basses estiguin plenes pot ser necessari el transport a llarga distància de manera puntual, i en el cas d’Osona l’ús d’algunes de les basses que es van construir en el seu moment.

Solució definitiva a mig termini: canvi de model

Des del DAAM es considera que el document presentat pel grup de treball de purins del Magrama resulta poc ambiciós i, en aquest sentit, reclama una solució definitiva que prioritzi la sortida de les zones vulnerables dels nitrats que es generen a les explotacions ramaderes i que fins ara es tractaven a les plantes de cogeneració. Agricultura, ha senyalat el conseller, “considera que el transport a altres zones ha de ser una solució d’emergència només per a aquells casos en què no hi hagi cap altra possibilitat de gestió dels purins entre el moment del tractament de les plantes i la solució definitiva per a cada granja o explotació”.

La solució estable a mig termini passa per :

• Reducció del nitrogen excretat mitjançant canvis en la dieta dels animals de les explotacions afectades.
• Instal·lació en granja de tractaments individuals que permetin l’ exportació/eliminació dels nutrients que han deixat de tractar les plantes.
• Utilitzar al màxim el potencial de tractament existent en las zones afectades (aquests tractaments han de permetre la valorizació i la sortida dels nutrients de les zones vulnerables.)
• Basses de regulació en zones no vulnerables de baixa densitat ramadera.

Així, la situació de les 438 explotacions que realment es poden veure afectades pel possible tancament definitiu de les plantes es resoldria de la següent manera:

• 128 explotacions (el 30%), mitjançant l’aplicació de canvi en la dieta dels animals
• 173 explotacions (56%),canvis dieta+sistemes de separació sòlid/líquid en granja
• 137explotacions(44%),canvis dieta+ separació sòlid/líquid+ centres gestors

Per això el Departament d’Agricultura de la Generalitat ha plantejat al Ministeri la creació d’ajudes estatals plurianuals, per valor d’uns 30 milions d’euros, dirigides a la solució estructural del problema, que siguin específiques per fer front a les solucions que necessita casa zona i cada explotació i, d’altra banda, ajuts al transport/gestió per a les situacions d’emergència.

Síntesi de les ajudes que es plantegen:

• Ajuts al transport per a situacions d’emergència:
• Ajuts per a tractament en granja individualitzat: per a l’adquisició de sistemes de separació sòlid-líquid i la resta per a sistemes de separació i eliminació de nutrients.
• Ajuts per a tractaments col·lectius o que incloguin sistemes d’eliminació de nutrients més avançats
• Ajuts per optimitzar l’ús de les instal·lacions existents