Els Estats europeus, davant la reforma de la Política Agrària Comuna
El debat endegat a la Unió Europea a partir de la proposta de reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) ha servit per transparentar les posicions de sortida de cadascun dels països que la formen. Finalment, l'entesa entre França i Alemanya ha ajornat el canvi. No obstant, darrere de moltes posicions es pot veure el balanç que cada Estat fa de la seva participació a la PAC.
RuralCat Davant del darrer projecte de reforma de la PAC s'han produït diversos alineaments entre els països de la Unió Europea. En els extrems hi podríem situar els dos grans Estats: Alemanya i França. El primer és partidari de reduir la factura de la PAC i, al mateix temps, de fer-ho en una línia similar a l'anunciada pel comissari Franz Fischler, és a dir, afavorint els conreus continentals en detriment dels conreus d'altres àrees com la mediterrània. Per la seva banda, França té una posició favorable a l'actual situació. Això s'explica perquè França és el principal país agrari d'Europa i que part de la seva producció té una relació directa amb els conreus mediterranis. No obstant, l'entesa cordial que hi ha entre els dos grans Estats europeus ha fet que decidissin conjuntament reconduir la situació i plantejar l'aturada de la reducció directa dels ajuts almenys fins al 2006. Però, més enllà de les posicions tàctiques que es van produint en el procés de negociació de la nova reforma, és interessant analitzar altres aspectes que poden explicar les posicions que adopten els diferents països. La Unió Europea va fer l'any 1999 un estudi de la participació de cada Estat membre en la Política Agrària Comuna (PAC). Aquesta investigació no ha continuat. Segons l'estudi indicat, considerant zero el balanç neutre de la participació en la PAC, és a dir, que un Estat rep el mateix que paga, es poden fer diverses classificacions. Entre els Estats que reben més que paguen l'ordre és: França ingressaria un 2,5 per cent més del que paga, seguida d'Espanya, amb un 2,16 i Grècia amb un 1,9 per cent. Dinamarca resulta també lleugerament afavorida, amb un 0,44 per cent positiu i Portugal, molt a prop de l'equilibri, tanca aquest apartat amb un 0,05 per cent. Entre els Estats que paguen més que reben el principal és Alemanya, amb un ¿4,64 per cent, seguida del Regne Unit amb l'1,56 i Holanda amb l'1,22 per cent. La resta dels països fins a sumar els quinze, no passen d'un saldo negatiu menor de l'1 per cent.