La inundació amb aigua salada elimina la presència del cargol poma
La mortaldat en les finques assecades s'eleva fins al 80-85%, i l'assecament parcial no ha afectat les aus, havent estat l´any amb més presència d'exemplars al Delta
Finca de la zona Ermita que torna a produir arròs després de la salinització 2014. Font: DAAM
El del pla de lluita contra el cargol poma el 2013 tenia com a objectius prioritaris que aquest no passés a la dreta ni sortís del Delta, que no s’estengués per l’Estat espanyol i Europa, reduir-ne la presència al marge esquerre, i incloure actuacions al riu.
L’estratègia suposava un canvi d’enfocament basat en tenir una visió global (econòmica, social i mediambiental), implicar els diferents agents socials, i la coordinació de les administracions catalana, central i comunitària.
Les accions concretes se centraven a actuar sobre la dreta creant una franja de seguretat, el control de maquinària i vehicles, la informació pública, la coordinació de les forces de seguretat, treballar en paral·lel al riu, i l’aplicació del Pla de xoc al marge esquerre. Així, s’ha realitzat tasques de seguiment, mesures físiques, tractaments fitosanitaris, controls de maquinària, recollida de postes, inspeccions en centres d’aquariofília, translocació d’espècies protegides, eixut hivernal, i salinització, entre altres.
Quant al seguiment, l’àrea de monitoreig de camps d’arròs de l’hemidelta esquerre va ser d’11.500 hectàrees i a l’hemidelta dret de 1.450 hectàrees, el perímetre del riu Ebre en relació a la detecció d’invasions mitjançant vies naturals va ser de 3.000 hectàrees, la mateix xifra que la d’ampliació de prospeccions per a la detecció d’introduccions intencionades, i també cal tenir en compte la xarxa de canals de l’hemidelta esquerre (400 quilòmetres dels canals de drenatge i 400 quilòmetres dels de rec), a més de 40 quilòmetres del tram final de l riu Ebre i 16 de prospeccions per a detecció aigües amunt.
Pel que fa a les mesures físiques, aquestes han estat: 193 dispositius de contenció en ús (trampes barrera) a l’hemidelta esquerre, i 16 dispositius barrera al marge fluvial dret i interior de l’hemidelta dret.
Els tractaments fitosanitaris han afectat 2.098 hectàrees de pre-conreu en camps d’arròs i 93 de post-conreu, s’han realitzat 367 controls de maquinària, i quant a la recollida de postes, ha consistit en l’eliminació mecànica de postes en 60 quilòmetres de xarxa de drenatge eliminant prop del total d’unitats, la recol·lecció mecanitzada (succió de sediments) en 2,9 quilòmetres també de la xarxa de drenatge, i la recol·lecció manual en 20 quilòmetres de la xarxa de drenatge de l’hemidelta dret.
També s’ha dut a terme inspeccions en 252 centres d’aquariofília de Catalunya, translocació de 7.355 individus d’espècies protegides (5.496 de nàiades) i 1.859 de melanopsis); l’eixut hivernal s’ha realitzat mitjançant les següents accions: assecat hivernal ampliat (novembre-març) en 7.400 hectàrees de l’hemidelta esquerre i l’assecat post-correu – hivernal ampliat (octubre-mar) en 326 hectàrees de l’hemidelta dret; i les tactes de salinització s’han realitzat amb tractaments amb aigua de mar en 3.406 hectàrees de camps d’arròs i xarxa de canals.
Els resultats palesen la pràctica desaparició del cargol en zones salinitzades i una mortaldat del 80 al 85% en zones assecades, alhora que posen de manifest, com a conseqüències sobre el terreny, que la salinització i el posterior rentat no afecta el sòl i que les saponines entren en un ràpid procés de descomposició. Com a conseqüències sobre el medi, es constata que l’assecament parcial no ha afectat les aus, havent estat l’any amb major presència d’aus (més de 360 espècies), i que els tractaments fitosanitaris només afecten el lloc on s’apliquen.
Els resultats de totes les actuacions realitzades ha afectat una superfície de 576 hectàrees l’any 2010, 847 el 2011, 1.576 el 2012, 2.300 el 2013 i 1.600 aquest 2.014; i la superfície d`arròs perduda va ser nul·la el 2010, d’una hectàrea el 2011, 6 el 2012, 100 el 2013 i també cap enguany.