Models de gestió per a les plantacions de coníferes: Producció de fusta.
El Centre de la Propietat Forestal ha publicat un nou volum de la sèrie ORGEST. Les espècies tractades en aquest volum són Pinastre, Pi insigne, Avet de Douglas, Pinassa de Còrsega, Calàbria i de Àustria, Cedre, Pícea i Làrix.
Aquest grup de coníferes d’origen exòtic ocupen a Catalunya un total de prop de 17.000 ha, destacant el pi pinastre (amb prop de 14.000 ha), el pi insigne (prop de 2.000 ha) i l’avet de Douglas (unes 1.000 ha) (Piqué et al., 2011).
L’interès d’aquestes espècies és eminentment productiu. Per això requereixen unes qualitats d’estació adequades, que els permetin expressar tot el seu potencial de creixement i rendiment econòmic. En un context de canvi climàtic, és molt raonable no instal·lar cap d’aquestes espècies en estacions que estiguin als límits dels seus requeriments, especialment els hídrics.
L’objectiu més freqüent serà obtenir fusta d’alta qualitat, amb esquemes de silvicultura dinàmica (aclarides selectives, podes altes). Tot i això, per determinades espècies i estacions, també pot ser un objectiu l’obtenció de fusta de qualitat estàndard amb silvicultura convencional (aclarides mixtes i podes opcionals en funció del producte final).
Els models que es presenten en aquesta publicació han estat elaborats a partir de recerca bibliogràfica, amb adaptació a les condicions catalanes i discussió amb silvicultors experts en el maneig d’aquestes espècies a Catalunya.