Un informe demana que prohibeixin els OGM que puguin fer malbé conreus tradicionals o ecològics
El Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) va debatre dilluns sobre un projecte d'informe a favor de prohibir el cultiu de transgènics en les regions puguin impedir el desenvolupament normal d¿altres tipus d¿agricultura, com la convencional o l¿ecològica.
Dins de la constant polèmica sobre la conveniència que els Organismes Genèticament Modificats (OGM) convisquin amb els conreus tradicionals o ecològics, pel perill de contaminació que pot suposar, l¿informe del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) afirma que el cultiu de transgènics ¿s¿ha de prohibir si no permet cultivar sense risc de presència d¿OGM¿ en la resta de cultius o quan ¿suposi un obstacle desproporcionat¿ per a l¿agricultura convencional o ecològica. El document del Comitè Econòmic i Social, un òrgan consultiu en què estan representats els sectors de la societat civil de la UE, pot ser encara modificat fins que no sigui aprovat, previsiblement a l¿octubre. En el text, que tracta essencialment sobre aquesta compatibilitat entre uns cultius i altres, ressalta que les administracions regionals han d¿establir disposicions per a valorar la plantació de transgènics "segons la relació entre costos i avantatges" que presentin per a la regió i "si fos necessari, prohibir-los". L¿informe, que encara ha de ser aprovat encara pel CESE, insisteix en la necessitat d'establir una norma comunitària que reguli la coexistència entre distints tipus d'agricultura, una petició que ja havia formulat el Parlament Europeu el desembre de l¿any passat. Restes d¿OGM en llavors convencionals
Un dels punts de l¿informe que va destacar el ponent del CESE, l'alemany Bernd Voss, demana hi hagi una legislació comunitària sobre les normes de l'etiquetatge d¿OGM en les llavors tradicionals i sobre la presència involuntària de restes de transgènics en aquestes sements. El text insisteix que hi ha regles clares sobre la presència de transgènics en els aliments i pinsos, però cap no fa referència a llavors. Segons Voss, cal un "marc jurídic" i normes de bones pràctiques en matèria d¿OGM, així com el finançament dels costos suplementaris que poden suposar per als agricultors el fet de trobar-se amb llavors que continguin restes de cultius transgènics. Així mateix reclama que es reguli la responsabilitat civil tant dels usuaris com dels qui abasteixen d¿OGM, en relació als mals econòmics que pot provocar la coexistència d'aquests organismes amb els demés. Pel que fa a la Comissió Europea, aquesta continua considerant que la problemàtica de la coexistència ha de recaure en els governs nacionals i regionals i en els propis agricultors que utilitzen transgènics. Tanmateix, Brussel·les no dóna suport a les autoritats nacionals o regionals perquè els prohibeixin en una regió. Els cost de la convivència
La coexistència de transgènics i altres cultius pot suposar costos addicionals que oscil·len entre 126 euros per hectàrea, en la sembra de la colza, i de 232 euros per hectàrea, en el blat de moro, segons dades del Centre d'Investigació Conjunta de la CE difoses pel CESE. Cas que hi hagués despeses addicionals d'aquest tipus en el 80% de la zona de producció de blat de moro de la UE, que en total abasta 6,2 milions d'hectàrees, incrementaria els costos en 300 milions d'euros anualment, segons les mateixes fonts. Actualment, Espanya és l'únic país comunitari que conrea OGM destinat a l¿alimentació humana i per a pinsos. Ben al contrari, alguns països preparen normes sobre la coexistència, com Dinamarca, que ha fixat un fons col·lectiu per a compensar als agricultors que no sembrin OGM de les pèrdues a causa d'aquests organismes.
Un dels punts de l¿informe que va destacar el ponent del CESE, l'alemany Bernd Voss, demana hi hagi una legislació comunitària sobre les normes de l'etiquetatge d¿OGM en les llavors tradicionals i sobre la presència involuntària de restes de transgènics en aquestes sements. El text insisteix que hi ha regles clares sobre la presència de transgènics en els aliments i pinsos, però cap no fa referència a llavors. Segons Voss, cal un "marc jurídic" i normes de bones pràctiques en matèria d¿OGM, així com el finançament dels costos suplementaris que poden suposar per als agricultors el fet de trobar-se amb llavors que continguin restes de cultius transgènics. Així mateix reclama que es reguli la responsabilitat civil tant dels usuaris com dels qui abasteixen d¿OGM, en relació als mals econòmics que pot provocar la coexistència d'aquests organismes amb els demés. Pel que fa a la Comissió Europea, aquesta continua considerant que la problemàtica de la coexistència ha de recaure en els governs nacionals i regionals i en els propis agricultors que utilitzen transgènics. Tanmateix, Brussel·les no dóna suport a les autoritats nacionals o regionals perquè els prohibeixin en una regió. Els cost de la convivència
La coexistència de transgènics i altres cultius pot suposar costos addicionals que oscil·len entre 126 euros per hectàrea, en la sembra de la colza, i de 232 euros per hectàrea, en el blat de moro, segons dades del Centre d'Investigació Conjunta de la CE difoses pel CESE. Cas que hi hagués despeses addicionals d'aquest tipus en el 80% de la zona de producció de blat de moro de la UE, que en total abasta 6,2 milions d'hectàrees, incrementaria els costos en 300 milions d'euros anualment, segons les mateixes fonts. Actualment, Espanya és l'únic país comunitari que conrea OGM destinat a l¿alimentació humana i per a pinsos. Ben al contrari, alguns països preparen normes sobre la coexistència, com Dinamarca, que ha fixat un fons col·lectiu per a compensar als agricultors que no sembrin OGM de les pèrdues a causa d'aquests organismes.