Nous límits màxims de residus per a la tulatromicina i el diclazuril
La Comissió Europea ha establert uns nous límits màxims de residus (LMR) per dos medicaments, la tulatromicina i el diclazuril (Reglament 1101/2004). Aquesta acció s¿emmarca dins la política d¿establir LMR per a totes les substàncies farmacològiques utilitzades en animals de producció.
Per prendre aquesta mesura, el Comitè de Medicaments Veterinaris ha comprovat la innocuïtat dels residus d¿ambdós fàrmacs per al consumidor final.
La tulatromicina és un antibiòtic utilitzat per combatre malalties respiratòries. Té la capacitat de penetrar en les bactèries Gram negatives i als microplasmes, principals agents de les patologies respiratòries.
Un vegada dins de la bactèria, la tulatromicina inhibeix la síntesi de proteïnes pel ribosoma i destrueix el microorganisme. Davant l¿acció de la tulatromicina, la bactèria no té capacitat de reacció, ja que l¿estructura del fàrmac impedeix que pugui detectar-lo.
El diclazuril es fa servir per combatre la coccidiosi, causada per paràsits que provoquen enteritis (inflamació de l¿intestí), diarrea i, en els conills, existència de focus supuratius o nodulars al fetge.
La tulatromicina és un antibiòtic utilitzat per combatre malalties respiratòries. Té la capacitat de penetrar en les bactèries Gram negatives i als microplasmes, principals agents de les patologies respiratòries.
Un vegada dins de la bactèria, la tulatromicina inhibeix la síntesi de proteïnes pel ribosoma i destrueix el microorganisme. Davant l¿acció de la tulatromicina, la bactèria no té capacitat de reacció, ja que l¿estructura del fàrmac impedeix que pugui detectar-lo.
El diclazuril es fa servir per combatre la coccidiosi, causada per paràsits que provoquen enteritis (inflamació de l¿intestí), diarrea i, en els conills, existència de focus supuratius o nodulars al fetge.