Brussel·les autoritza un nou transgènic i reobre el mercat europeu dels OGM
Després de sis anys, la Comissió Europea (CE) ha finalitzat la moratòria que existeix a la Unió Europea des de 1998 als nous Organismes Genèticament Modificats (OGM), mitjançant l'aprovació del blat de moro de la varietat "bt 11", per a la seva venda i utilització en la fabricació d'aliments per a consum humà "seguint estrictes condicions d'etiquetat", encara que no podrà conrear-se.
Bandera de la UE
Brussel·les acaba així amb el bloqueig de forma unilateral, després que els països de la UE no hagin aconseguit un acord respecte a l'autorització d'aquests organismes. L'autorització tindrà una validesa de 10 anys i després d'aquest període la UE estudiarà la seva renovació. Els nous OGM seran etiquetats d'acord amb la nova normativa que va entrar en vigor el passat 18 d'abril. El blat de moro podrà vendre's en els països comunitaris una vegada que la CE hagi notificat la decisió d¿avui a l'empresa Syngenta, que comercialitza aquest producte. Així, el blat de moro "bt11" es podrà emprar per a elaborar olis, farines, productes de fleca, begudes, entre altres aliments. L¿any 1998 ja es va autoritzar la importació d'aquest OGM per a pinsos. Precisament, Espanya, que és l¿únic país que planta un OGM per a alimentació animal o humana, produeix una altra varietat de blat de moro "bt", que s'empra per a l'elaboració de pinsos. Els antecedents de la moratòria
El blat de moro "bt11" se suma als 16 transgènics que actualment estan permesos a la UE per a consum humà, els quals es van autoritzar abans de la moratòria. El passat 26 d'abril, el Consell de Ministres de la UE no va aconseguir una majoria suficient, ni a favor ni en contra, per a autoritzar el nou transgènic. Per la seva banda, Espanya es va abstenir de la votació. L'expedient d'OGM aprovat avui és el més avançat de totes les sol·licituds per a vendre transgènics a la UE amb dictàmens científics favorables, però sobre les quals ha recaigut la moratòria. Amb l¿autorització de Brussel·les, la CE acaba amb la "moratòria de facto" que es va generar perquè alguns països es negaven a vendre aquests organismes en el seu territori. El comissari europeu de Sanitat, David Byrne, ha manifestat que la Comissió Europea ha actuat "responsablement basant-se en una legislació clara i estricta". Les reaccions del sector
La resposta del sector a l'anunci de la UE d'aprovar el nou transgènic no s'ha fet esperar. D'una banda, vint-i-cinc organitzacions ecologistes ja han exigit als responsables dels Ministeris de Medi ambient i d'Agricultura mesures urgents per a protegir el medi ambient, la salut pública i la sostenibilitat agrícola en l'alliberament d'organismes modificats genèticament. Demanen que es doti de mecanismes fiables i independents per a l'avaluació de riscos, l'establiment de mesures necessàries per a prevenir la contaminació genètica dels cultius, les llavors, els pinsos i els aliments ecològics i convencionals pels cultius transgènics. Tanmateix, exigeixen garanties sobre la llibertat d'elecció dels consumidors. Han signat el comunicat Amics de la Terra, la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG), la Coordinadora Catalana d'Organitzacions de Consumidors de Productes Ecològics, Ecologistes en Acció i Greenpeace, entre d¿altres. D'altra banda, la Fundació per a l'Aplicació de Noves Tecnologies en l'Agricultura, el Medi ambient i l'Alimentació (Antama) ha valorat la decisió de la CE perquè "suposa un primer pas per a l'aprovació de futurs productes biotecnològics i per al desenvolupament d'aquesta indústria a Europa" i, en aquest sentit, "es protegeix la posició pionera que ha mantingut Espanya en relació amb la Biotecnologia en els últims anys".
El blat de moro "bt11" se suma als 16 transgènics que actualment estan permesos a la UE per a consum humà, els quals es van autoritzar abans de la moratòria. El passat 26 d'abril, el Consell de Ministres de la UE no va aconseguir una majoria suficient, ni a favor ni en contra, per a autoritzar el nou transgènic. Per la seva banda, Espanya es va abstenir de la votació. L'expedient d'OGM aprovat avui és el més avançat de totes les sol·licituds per a vendre transgènics a la UE amb dictàmens científics favorables, però sobre les quals ha recaigut la moratòria. Amb l¿autorització de Brussel·les, la CE acaba amb la "moratòria de facto" que es va generar perquè alguns països es negaven a vendre aquests organismes en el seu territori. El comissari europeu de Sanitat, David Byrne, ha manifestat que la Comissió Europea ha actuat "responsablement basant-se en una legislació clara i estricta". Les reaccions del sector
La resposta del sector a l'anunci de la UE d'aprovar el nou transgènic no s'ha fet esperar. D'una banda, vint-i-cinc organitzacions ecologistes ja han exigit als responsables dels Ministeris de Medi ambient i d'Agricultura mesures urgents per a protegir el medi ambient, la salut pública i la sostenibilitat agrícola en l'alliberament d'organismes modificats genèticament. Demanen que es doti de mecanismes fiables i independents per a l'avaluació de riscos, l'establiment de mesures necessàries per a prevenir la contaminació genètica dels cultius, les llavors, els pinsos i els aliments ecològics i convencionals pels cultius transgènics. Tanmateix, exigeixen garanties sobre la llibertat d'elecció dels consumidors. Han signat el comunicat Amics de la Terra, la Coordinadora d'Organitzacions d'Agricultors i Ramaders (COAG), la Coordinadora Catalana d'Organitzacions de Consumidors de Productes Ecològics, Ecologistes en Acció i Greenpeace, entre d¿altres. D'altra banda, la Fundació per a l'Aplicació de Noves Tecnologies en l'Agricultura, el Medi ambient i l'Alimentació (Antama) ha valorat la decisió de la CE perquè "suposa un primer pas per a l'aprovació de futurs productes biotecnològics i per al desenvolupament d'aquesta indústria a Europa" i, en aquest sentit, "es protegeix la posició pionera que ha mantingut Espanya en relació amb la Biotecnologia en els últims anys".