Les màquines distribuïdores d'adobs minerals

Vaig tenir ocasió, fa uns dies, de participar en un curset-demostració destinat als concessionaris d¿una destacada empresa del sector, VICON, sobre els darrers models d¿aquesta marca. La idea en sí, donar a conèixer amb demostracions al camp i amb les regulacions corresponents de cadascuna de les màquines presentades, ja em semblà molt positiva, així com el fet d¿invitar a participar-hi els professors universitaris vinculats amb el tema. Però, per l¿objecte d¿aquest article, el més positiu va ésser la possibilitat de parlar de "preus" i "costos" amb un col·lectiu que coneix a fons el tema. Qui té més clara consciència que les màquines "són cares" és aquell que les ha de vendre! I, efectivament, algunes d¿aquestes màquines costen, o valen, molts diners. Analitzem però, si es poden considerar cares o "massa cares". Un model concret, duia una sèrie de cèl·lules de pesada (altrament dit, balances), 5 en concret, per obtenir una lectura fiable, independentment de les irregularitats del terreny i dels sotracs, que pesaven 120 vegades per minut (2 vegades per segon!) el contingut de la tremuja. D¿aquesta manera, i tenint en compte que gairebé tots els tractors, avui en dia, porten un velocímetre prou fiable, l¿ordinador de la màquina, o el del tractor, controla en tot moment la dosi que estan aplicant i la pot anar corregint per compensar possibles variacions de velocitat (o fins i tot, en el seu cas, seguint la informació introduïda referent a les produccions i necessitats específiques de cada zona de la parcel·la, i les indicacions del sistema GPS). Un petit motor elèctric obre i tanca l¿obertura de sortida de l¿adob seguint les ordres rebudes de l¿ordinador. En aquest model de màxima sofisticació i, per tant, de màxima possibilitat de precisió de treball, el conjunt de l¿equipament electrònic i informàtic representa tot ell un increment de preu de gairebé un milió i mig de pessetes. Podríem dir també uns 9.000 euros, però molts encara, en determinats camps, ens aclarim millor amb les antigues pessetes. Són molts diners, evidentment, però si hi pensem una mica veurem que realment no és una cosa desmesurada. Comptem que la màquina treballi 5 campanyes i que escampi uns 300.000 quilograms per campanya. Ambdues suposicions són prou lògiques, tot i que perfectament podríem incrementar-les força. Però, deixem-ho així. Un milió i mig de quilograms distribuïts al llarg de les cinc campanyes, i tenint en compte que la sofisticació de la màquina representa un increment de preu de gairebé un milió i mig de pessetes, el cost afegit per kg d¿adob (que pot costar entre les 25 i les 30 pessetes) és d¿una pesseta. Incrementem doncs, entre un 3 i un 4 per cent. Segons el nostre parer, és un increment que es pot assumir perfectament, encara que només sigui per tenir la garantia de fer bé l¿operació. Amb gairebé tota seguretat, l¿estalvi d¿adob que ens permet una màquina d¿aquestes prestacions ens paga amb escreix aquest increment de preu. Sense parlar, encara, del tema de la contaminació. En determinats països europeus comencen a mirar amb lupa les quantitats d¿adob escampades, particularment el nitrògen i, fins i tot, a imposar fortes multes als agricultors que no ho fan amb suficient cura. Aquí no tardarem pas a arribar-hi. És evident que hi ha moltes més consideracions a fer: el preu de la pròpia màquina, el cost horari del tractor que l¿arrossega, la vida útil de la màquina, la durada dels equips de precisió, l¿adobat de les vores... No em desagradaria iniciar una polèmica al respecte, però tinc l¿absoluta certesa que per justificar la despesa, considerable, en màquines de qualitat i amb prestacions notables només cal garantir un nombre suficient d¿hores de treball o d¿hectàrees adobades. Els esmentats concessionaris eren ben conscients que cada cop més els seus principals clients seran les empreses de serveis o alguna cooperativa que es decideixi a vendre l¿adob "posat al camp".
Carles Bernat. Professor de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona