SANITAT VEGETAL | 08/01/2015  UdL/RuralCat

L'ETSEA fa un nou estudi per controlar les males herbes en cereals d'hivern

Els programes de maneig integrat a desenvolupar se centraran en una de les principals males herbes, la rosella (Papaver rhoeas), i en una destacada gramínia, l'"escaldaboques" (Bromus diandrus).

La rosella és un dels objectius de l'estudi. Font: Grup de Malherbologia UdL

La rosella és un dels objectius de l'estudi. Font: Grup de Malherbologia UdL

El grup de Malherbologia i Ecologia Vegetal de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL) desenvoluparà programes de maneig integrat per a dos multinacionals fabricants de productes fitosanitaris: l'alemanya Bayer CropScience i la francesa DuPont de Nemours. En tots dos casos, els experts de l'ETSEA treballaran en aquests projectes durant tres anys amb un pressupost que supera els 120.000 euros.

Per a l'empresa DuPont de Nemours, els programes de maneig integrat a desenvolupar se centren en una de les principals males herbes dels camps de cereals: la rosella (Papaver rhoeas), que en els últims anys ha generat molts biotips resistents a diferents herbicides. L'objectiu és integrar mètodes culturals, com ara rotacions de conreu amb gira-sol, modificar la data i la densitat de la sembra i veure l'efecte de les labors del sòl; juntament amb la utilització d'herbicides específics.

Paral·lelament, els investigadors de l'ETSEA portaran a terme un estudi en laboratori per a caracteritzar a nivell bioquímic i molecular el tipus i el nivell de resistència a herbicides en diferents poblacions de rosella.

Amb Bayer CropScience, el grup de Malherbologia ha establert un conveni per desenvolupar un programa de maneig integrat d'una de les principals gramínies dels camps de cereal: l'”escaldaboques” (Bromus diandrus), una espècie que s'ha vist afavorida en els darrers anys amb les tècniques de sembra directa i que mostra dificultats de control amb herbicides. Els investigadors plantegen diferents alternatives, entre elles la rotació de cereals amb colza o lleguminoses, la modificació de la data de sembra, la densitat de la sembra i els nivells de fertilització nitrogenada. Aquestes estratègies pretenen reduir les densitats de les infestacions a uns nivells en els quals l'efecte dels herbicides sigui més eficaç.