La riquesa genètica dels llacs d'Aigüestortes supera la de la superfície de tots els oceans
Un equip d'investigadors del CSIC ha creat una eina de biocomputació que permet caracteritzar i catalogar els ecosistemes microbians en ambients naturals en funció de la seva riquesa genètica. L'estudi ha revelat que els llacs d'alta muntanya del Parc Nacional d'Aigüestortes, tenen una riquesa genètica superior a l'existent en la superfície de tots els oceans.
Els investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han pogut abordar per primera vegada l'estudi de comunitats microbianes sense necessitat de catalogar o identificar de forma individual les espècies gràcies a la informació genètica que han recuperat directament dels ambients naturals.
"Això ens permet caracteritzar de manera sinòptica, com un tot, els sistemes microbians i observar, mitjançant una eina objectiva, com s'organitzen i funcionen les comunitats biològiques i si mereixen o no de ser explotats o conservats", explica Emilio Casamayor, investigador en el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CSIC).
A més, "és una aproximació molt útil per avançar en el coneixement de l'ecologia i evolució del món microbià però també té aplicacions en estudis de bioprospecció o de conservació", afegeix l'expert.
L'estudi, realitzat en els llacs d'alta muntanya d'Aigüestortes, ha permès comparar les dades obtingudes a través de la nova eina amb estudis previs sobre la microbiota de la part més superficial (fins a cinc metres de profunditat) dels oceans.
Els resultats, publicats a la revista Molecular Ecology, mostren que mentre la variabilitat química i geològica dels oceans és molt homogènia en superfície al llarg de milers de quilòmetres, en els llacs alpins protegits d'Aigüestortes aquesta variabilitat és molt alta en distàncies curtes (pocs quilòmetres).
"És una zona de contacte de tres tipus de substrats geològics, i això la fa peculiar respecte a altres zones alpines. Tots aquests factors permeten que es desenvolupin espècies molt diferents en distàncies molt curtes, acumulant en conjunt una gran riquesa genètica. També ens permet plantejar per primera vegada la possibilitat de desenvolupar estudis de conservació amb éssers microscòpics", assenyala Casamayor.
Microorganismes que treballen en cadena
Els microorganismes van ser els primers éssers vius a aparèixer a la Terra fa més de 3.000 milions d'anys. Des de llavors han estat interaccionant amb la química i la geologia del planeta i han après a utilitzar un amplíssim repertori de fonts d'energia i d'aliment per a la seva supervivència.
"La seva diversitat no es troba en la seva forma o mida, sinó que s'amaga en el seu metabolisme que es troba codificat sota una amplíssima variabilitat genètica. Aquest metabolisme, que es combina com un treball en cadena a les comunitats microbianes, és el que manté viable la biosfera", conclou l'investigador del CSIC.
Referència bibliogràfica:
Albert Barberán i Emilio O. Casamayor. "A Phylogenetic perspective on species diversity, ß-diversity and Biogeography for the microbial world". Molecular Ecology. DOI: 10.1111 / mec.12971