PESCA | 10/12/2020  Ruralcat

El DARP sol·licita màxima fermesa en les negociacions del Consell de Pesca de la UE per evitar un dany irreparable al sector pesquer mediterrani

El posicionament de l'Estat en el Consell Europeu de Pesca de la setmana vinent serà clau per al futur del sector pesquer català.

Embarcació de pesca

Aquest nou esquema ha significat reduir els dies de pesca disponibles un 10%

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, ha participat a la reunió del Consejo Consultivo de Política Pesquera para Asuntos Comunitarios i avui ho farà  a la del Consejo Consultivo de Política Agrícola, a Madrid. A la reunió d’avui, la consellera aprofitarà per demanar al ministre Luis Planas “fermesa” a l’hora de contrarestar la proposta de la Comissió Europea de reduir un 15% els dies de pesca disponibles per a l’any 2021, que serà discutida al Consell de Ministres de Pesca de la UE els dies 15 i 16 de desembre, a Brussel·les.

El posicionament de l’Estat en el Consell Europeu de Pesca de la setmana vinent serà clau per al futur del sector pesquer català i per al conjunt del sector pesquer mediterrani. Per això, els darrers dies, el Departament d’Agricultura ha traslladat a la Secretaria General de Pesca del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) les seves anàlisis sobre l’impacte d’una possible reducció de les jornades de pesca assignades a la flota catalana. La Direcció General de Pesca i Afers Marítims estima que una reducció lineal de només un 10% dels dies de pesca per a 2021 deixaria el 48% de la flota d’arrossegament catalana (106 embarcacions de 218) per sota dels 170 dies de pesca anuals (59 per sota dels 160 dies). Aquestes assignacions estarien per sota del llindar de la rendibilitat, cosa que desestabilitzaria la pràctica totalitat de les confraries de pesca de Catalunya i comprometria greument la viabilitat de flotes i llotges.

Pel que fa a aquesta possibilitat, la titular d’Agricultura es mostra taxativa: “La sostenibilitat ambiental, social i econòmica és possible, però per a això cal una gestió intel·ligent. Sense peixos no hi ha pesca, però, sense pescadors, tampoc. No volem ni una barca menys a Catalunya”.

La consellera Jordà, a més, posarà sobre la taula de la reunió del Consejo Consultivo de Política Pesquera para Asuntos Comunitarios, a Madrid, una anàlisi de l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) que demostra que centrar-se únicament en la reducció dels dies de pesca per assegurar la sostenibilitat de l’activitat pesquera en l’horitzó de 2025 és una estratègia errònia mancada de base científica. Fins i tot la reducció més extrema del 30% prevista pel Reglament europeu es quedaria molt per sota de l’objectiu, i, contràriament, s’enduria per davant el sector. En aquest sentit, i seguint el consens científic, el Departament d’Agricultura demana centrar els esforços en la millora de la selectivitat pesquera (fer que les xarxes capturin individus més grans) i, alhora, establir nous vedats de pesca, tal com demanen també sector, científics i nombroses organitzacions mediambientals.

A Catalunya, el sector pesquer ha fet els deures per tirar endavant aquest nou sistema de gestió que planteja el Reglament europeu, tot adaptant-lo a un esquema social i de vertebració territorial. En aquest sentit, és l’únic territori on la pràctica totalitat dels dies de pesca assignats es gestionen col·lectivament mitjançant les confraries de pescadors. Un total de 14 confraries s’han organitzat com a entitats de gestió conjunta per dur a terme una gestió intel·ligent dels dies disponibles. En paral·lel, sector, científics i administracions han col·laborat per definir àmplies zones d’exclusió pesquera a fi de permetre la recuperació de les poblacions de peixos.

Val a dir que el Reglament (UE) 2019/1022 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny, pel qual s’estableix un pla pluriennal per a la pesca demersal a la Mediterrània occidental, significa un canvi radical en el sistema de gestió pesquera a Catalunya i al conjunt de la regió (Espanya, França i Itàlia). Per primer cop, s’estableix un model de gestió basat en l’assignació de possibilitats de pesca sota la forma de jornades anuals permissibles de pesca (quotes de jornades). Aquest esquema, que s’aplica a la flota d’arrossegament, es complementa amb l’establiment de mesures tècniques com ara la millora de la selectivitat pesquera i l’establiment de vedes espacials.

L’any 2020, aquest nou esquema ha significat reduir els dies de pesca disponibles un 10% respecte dels dies efectius de pesca dels darrers anys, atenent a la situació de sobrepesca de determinats estocs pesquers. Malauradament, l’impacte de la COVID-19 ha depassat àmpliament l’impacte del nou pla de gestió en les captures, amb una reducció del volum de pesca del 26% entre gener i setembre d’enguany respecte de l’any 2019.

Capacitat per definir el perceptors i les mesures de la propera PAC

A la reunió de dijous del Consejo Consultivo de Política Agrícola para Asuntos Comunitarios està previst abordar qüestions vinculades al proper període de la PAC. La consellera d’Agricultura defensarà el posicionament que el Govern ha estat advocant sempre: capacitat per definir quins han de ser els perceptors dels ajuts i per a la definició de totes les mesures, per tal de poder-les adaptar a les necessitats del sector agrari català. Així mateix, la consellera també defensarà obtenir la capacitat de definir les mesures de competitivitat de desenvolupament rural i per a la incorporació de joves.

Font: DARP