La CE presenta la proposta de la reforma de l'oli
La reforma de l¿Organització Comuna del Mercat de l¿oli, un dels punts clau de la nova Política Agrària Comuna (PAC), ha comportat que les últimes setmanes l¿actualitat del sector estigués marcada per les discrepàncies de diverses autonomies entre elles i amb la Unió Europea. Des del passat 29 de setembre, data en què el consell de ministres de la UE va prendre la decisió de reformar la normativa existent, els interessos dels països implicats s¿han vist confrontats.
El sistema de repartiment dels ajuts que destina la UE al sector de l¿oli, centre de la discòrdia, s¿ha oficialitzat avui a Brussel·les. La comissió europea ha presentat aquest matí les seves propostes legals per modificar el sector de l¿oli, que hauran de ser aprovades pel Consell de ministres de la UE, i que entraran en vigor l¿any 2005. En el document es confirmen les idees polítiques llançades al setembre, quan l¿executiu comunitari va proposar substituir una part de les subvencions per un pagament únic. La proposta de la UE
La proposta contempla que el 60 per cent dels pagaments vinculats a la producció en el període de referència 2000-2002 es converteixin en un pagament únic per les explotacions de més de 0,3 hectàrees. Els Estats membre determinaran la superfície a considerar, prenent com a referència les dades del Sistema d¿Informació Geogràfica (SIG) sobre aquest cultiu, que estan incorporades al Sistema Integrat de Gestió i Control (SIGC) i que s¿actualitzen permanentment. Per tal d¿evitar que el mercat es desequilibri, l¿accés al règim de pagament únic es limitarà a les superfícies d¿oliverars existents abans de l¿1 de maig de 1998 i a les noves plantacions previstes en els programes aprovats per la Comissió. El 40 per cent restant de l¿ajut directe quedarà a disposició dels Estats membres com a dotació nacional i consistirà en un pagament adicional als productors per oliverar. Així cada estat membre disposarà d¿un sobre nacional, que en el cas d¿Espanya serà de 404 milions d¿euros. Aquests ajuts dependran de la superfície de l¿oliverar, expressada en número d¿hectàrees de cultiu que consten al SIG. Per tant, l¿existència de l¿oliverar abans de l¿1 de maig de 1998 haurà de figurar al SIG i als Estats membres els hi correspondrà definir les cinc categories d¿oliverars amb dret a optar a aquests ajuts pel seu valor mediambiental o social. Així mateix, la comissió europea també haurà de fixar l¿import de l¿ajut corresponent a cada categoria. No obstant, la CE ha informat que no s¿efectuaran pagaments a les sol·licituds amb un import inferior als 50 euros, i que l¿obtenció del pagament dels ajuts quedarà subeditada al manteniment del número d¿arbres existents l¿1 de gener de 2005. Pel que fa a les explotacions més petites, els pagaments quedaran completament desvinculats, és a dir, el cent per cent dels ajuts seran en funció del tamany de l¿explotació. Donat que la proposta dels Quinze divergeix amb el que algunes comunitats autònomes han reclamat des que es va anunciar la revisió de l¿actual OCM, RuralCat ha fet un seguiment durant les darreres setmanes sobre la repercussió dispar que la reforma de l¿oli ha tingut a Espanya:Andalusia, la veu de la discòrdia
Els productors del sud del país demanen que no es vinculi un 60 per cent dels ajuts a l¿explotació, sinó a la producció, ja que Andalusia és una de les regions amb la producció d¿oli més important del país. Catalunya contra el volum de producció de barem
Diverses autonomies, com ara Catalunya, han vist reflectides les seves demandes en els textos que ha presentat la comissió europea, ja que reclamen que gran part dels ajuts siguin en funció de l¿explotació, i no de la producció. Federacions de Cooperatives Agràries
Les federacions de cooperatives de Catalunya, València, Aragó, Madrid, Extremadura, Múrcia i Castella la Manxa, van presentar un document a Cañete per tal que el presentés en les negociacions al consell de ministres, i on reclamaven l¿estabilitat de les rendes de l¿oliveraire. La postura del govern
En les negociacions de la reforma de l¿oli el govern central ha manifestat la seva preocupació per les diferents postures de les autonomies productores d¿oli d¿oliva, tot i que en les sessions del consell de ministres del ram ha intentat unificar els interessos de tots. Altres punts de la reforma
D¿altra banda, la comissió europea també ha aprovat que el reglament de matèries grasses (Reglament 136/66 CEE), que inclou les olives i l¿oli d¿oliva, deixarà d¿estar en vigor després de l¿1 de novembre de 2004. Aquest serà substituït per un nou reglament que inclourà mesures relatives al mercat interior, els intercanvis amb tercers països i la promoció de la qualitat. Els ajuts a les olives i l¿oli d¿oliva de l¿actual OCM es basa en la quantitat produïda, tenint en compte una Quantitat Nacional Garantida (CNG), que actualment és de 1,78 milions de tones. No obstant, segons fonts comunitàries, amb la reforma de l¿OCM, aquesta CNG desapareixeria. La proposta de la comissió també contempla que, a partir de 2005, l¿inici oficial de la campanya de comercialització de l¿oli d¿oliva s¿adelanti a l¿1 de juliol, enlloc de l¿1 de novembre. Tanmateix, es mantindran les actuals mesures d¿emmagatzament privat de l¿oli d¿oliva i es reforçarà la promoció de la qualitat. A banda d¿abordar la reforma del sector de l¿oli, la comissió europea també ha presentat la reforma de les OCM del cotó i del tabac . Pel que fa al tabac, Brussel·les demana que tots els ajuts es substitueixin per un pagament únic, però en tres fases i amb retallades pels agricultors que obtinguin més de 3,5 tones. Quant al cotó, la desvinculació dels ajuts respecte la producció serà parcial i afectarà al 60 per cent de les subvencions.
La proposta contempla que el 60 per cent dels pagaments vinculats a la producció en el període de referència 2000-2002 es converteixin en un pagament únic per les explotacions de més de 0,3 hectàrees. Els Estats membre determinaran la superfície a considerar, prenent com a referència les dades del Sistema d¿Informació Geogràfica (SIG) sobre aquest cultiu, que estan incorporades al Sistema Integrat de Gestió i Control (SIGC) i que s¿actualitzen permanentment. Per tal d¿evitar que el mercat es desequilibri, l¿accés al règim de pagament únic es limitarà a les superfícies d¿oliverars existents abans de l¿1 de maig de 1998 i a les noves plantacions previstes en els programes aprovats per la Comissió. El 40 per cent restant de l¿ajut directe quedarà a disposició dels Estats membres com a dotació nacional i consistirà en un pagament adicional als productors per oliverar. Així cada estat membre disposarà d¿un sobre nacional, que en el cas d¿Espanya serà de 404 milions d¿euros. Aquests ajuts dependran de la superfície de l¿oliverar, expressada en número d¿hectàrees de cultiu que consten al SIG. Per tant, l¿existència de l¿oliverar abans de l¿1 de maig de 1998 haurà de figurar al SIG i als Estats membres els hi correspondrà definir les cinc categories d¿oliverars amb dret a optar a aquests ajuts pel seu valor mediambiental o social. Així mateix, la comissió europea també haurà de fixar l¿import de l¿ajut corresponent a cada categoria. No obstant, la CE ha informat que no s¿efectuaran pagaments a les sol·licituds amb un import inferior als 50 euros, i que l¿obtenció del pagament dels ajuts quedarà subeditada al manteniment del número d¿arbres existents l¿1 de gener de 2005. Pel que fa a les explotacions més petites, els pagaments quedaran completament desvinculats, és a dir, el cent per cent dels ajuts seran en funció del tamany de l¿explotació. Donat que la proposta dels Quinze divergeix amb el que algunes comunitats autònomes han reclamat des que es va anunciar la revisió de l¿actual OCM, RuralCat ha fet un seguiment durant les darreres setmanes sobre la repercussió dispar que la reforma de l¿oli ha tingut a Espanya:
Els productors del sud del país demanen que no es vinculi un 60 per cent dels ajuts a l¿explotació, sinó a la producció, ja que Andalusia és una de les regions amb la producció d¿oli més important del país.
Diverses autonomies, com ara Catalunya, han vist reflectides les seves demandes en els textos que ha presentat la comissió europea, ja que reclamen que gran part dels ajuts siguin en funció de l¿explotació, i no de la producció.
Les federacions de cooperatives de Catalunya, València, Aragó, Madrid, Extremadura, Múrcia i Castella la Manxa, van presentar un document a Cañete per tal que el presentés en les negociacions al consell de ministres, i on reclamaven l¿estabilitat de les rendes de l¿oliveraire.
En les negociacions de la reforma de l¿oli el govern central ha manifestat la seva preocupació per les diferents postures de les autonomies productores d¿oli d¿oliva, tot i que en les sessions del consell de ministres del ram ha intentat unificar els interessos de tots.
D¿altra banda, la comissió europea també ha aprovat que el reglament de matèries grasses (Reglament 136/66 CEE), que inclou les olives i l¿oli d¿oliva, deixarà d¿estar en vigor després de l¿1 de novembre de 2004. Aquest serà substituït per un nou reglament que inclourà mesures relatives al mercat interior, els intercanvis amb tercers països i la promoció de la qualitat. Els ajuts a les olives i l¿oli d¿oliva de l¿actual OCM es basa en la quantitat produïda, tenint en compte una Quantitat Nacional Garantida (CNG), que actualment és de 1,78 milions de tones. No obstant, segons fonts comunitàries, amb la reforma de l¿OCM, aquesta CNG desapareixeria. La proposta de la comissió també contempla que, a partir de 2005, l¿inici oficial de la campanya de comercialització de l¿oli d¿oliva s¿adelanti a l¿1 de juliol, enlloc de l¿1 de novembre. Tanmateix, es mantindran les actuals mesures d¿emmagatzament privat de l¿oli d¿oliva i es reforçarà la promoció de la qualitat. A banda d¿abordar la reforma del sector de l¿oli, la comissió europea també ha presentat la reforma de les OCM del cotó i del tabac . Pel que fa al tabac, Brussel·les demana que tots els ajuts es substitueixin per un pagament únic, però en tres fases i amb retallades pels agricultors que obtinguin més de 3,5 tones. Quant al cotó, la desvinculació dels ajuts respecte la producció serà parcial i afectarà al 60 per cent de les subvencions.