Cinquè focus de llengua blava a Menorca
La consellera d'Agricultura del govern de les Illes Balears, Margalida Moner, va anunciar ahir la detecció d'un nou focus de llengua blava, en una granja que té 14 caps de bestiar i que es troba situada a dos quilòmetres de la zona on es van detectar els primers casos, a Sant Lluís. Amb aquesta ja són cinc les granges amb animals infectats.
Davant la reaparició a Menorca de la malaltia de la "llengua blava" ovina, Moner va demanar al Govern central "compensacions tècniques i econòmiques" en la reunió que va mantenir amb la responsable insular d'Economia de Menorca, Antonia Allés, i el director general de Ramaderia del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Carlos Escribano. "Som el portal d'entrada a la península de la llengua blava i volem que se'ns compensi", va insistir en roda de premsa la consellera, que va destacar que els tècnics del Ministeri i del seu departament marcaran en els pròxims dies les mesures a adoptar, ja que encara no s'ha decidit si es procedirà a una vacunació massiva ni si es continuarà amb els sacrificis de caps de bestiar, tal i com es va fer a la granja on es van detectar els primers casos. Escribano va assenyalar que les úniques aportacions econòmiques preestablertes són les indemnitzacions per sacrifici dels caps de bestiar i es va comprometre a estudiar altres ajuts per als afectats. També va considerar que "encara no es pot dir que estem davant una epizootia (epidèmia animal)". Pel que fa a les sospites de la Conselleria d'Agricultura sobre que l'origen d'aquests nous focus es situa a Còrsega, el director general de Ramaderia va dir que el virus detectat a Menorca està sent analitzat al laboratori de referència europeu per tal de determinar la seva procedència. La presència de la "llengua blava" o febre catarral ovina en ovelles d'una granja de Sant Lluís es va confirmar el passat 27 d'octubre, pocs mesos després que s'aixequés la prohibició d'exportar bestiar balear establerta per la Unió Europea . Aquesta mesura es va prendre després que l¿any 2000 una epidèmia d'aquest mateix mal matés 2.047 animals i obligués a sacrificar 7.752 caps de bestiar més. Moner va recordar l'important paper de vigilància, que compleixen les set "granges sentinella" de les Illes Balears, per evitar l'extensió de la malaltia ovina a la península. En aquestes explotacions s'analitza la presència del virus de la febre catarral en bestiar boví, que només és portador d'una malaltia transmesa per un mosquit de la família dels culicoides. Per la seva banda, Allés es va comprometre a "seguir treballant per detectar i controlar tots els focus de la febre catarral ovina, mitjançant itineraris i rutes que se segueixen entre els diferents equips veterinaris encarregats d'elaborar l'enquesta epidemiològica a les finques situades en un radi de 20 quilòmetres entorn de les que van donar positiu en el municipi de Sant Lluís". Mitjançant aquestes enquestes, es realitzaran inspeccions oculars a les ovelles d'aquestes explotacions per tal de diagnosticar si pateixen el mal i també s'efectuarà una mostra analítica de la cabanya ovina situada en aquest radi de 20 quilòmetres. Així es prendrà una mostra, estadísticament significativa, per verificar si la malaltia s'ha estès més enllà dels cinc focus detectats fins el moment. La pròxima setmana es coneixeran les anàlisis de les vint finques limítrofes amb el primer focus detectat.