Les dones representen el 40% de l’ocupació al sector agroalimentari català

Malgrat que la indústria alimentària mostra millors resultats que el conjunt de l’economia catalana en termes d’igualtat, hi ha col·lectius de dones en que aquesta millora no es produeix. Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l’informe “La dona a la indústria alimentària a Catalunya” que ha encarregat el DARP a la Universitat de Girona dins el marc del Programa de dones del món Rural i marítim de Catalunya 2016-2020.

Segons aquest treball, el grau de feminització de la indústria alimentària varia molt entre empreses, però es situa de mitjana a l’entorn del 40% de dones, segons dades d’afiliació a la Seguretat Social dels anys 2012 a 2019. Com a referència, la taxa de feminització al total d’Espanya és del 37% (INE, 2019). Els principals motius que condicionen el grau de feminització de les empreses actualment són la naturalesa de la feina (com més físicament exigent, més masculina), l’antiguitat de l’empresa (com més antiga, més masculina) i el lideratge femení (com més dones a la propietat i direcció, més femenina).

Per subsectors, els que són més a prop de la paritat són els de fabricació de productes de fleca i pastes alimentàries (46% de participació femenina) i el de fabricació d’altres productes alimentaris (42%). Contràriament, el subsector amb menys participació de la dona és el de fabricació de productes de molineria, midons i productes amilacis (17%). Per franges d’edat, la feminització és més gran a la franja de 30 a 44 anys, segons dades d’afiliacions.

En relació amb els tipus de contractació, homes i dones tenen un 80% de contractes indefinits, característica que sembla que els iguala, però les dones en tenen molts més de jornada parcial, el 60% del total, i de contractes  discontinus.

Pel que fa la diferència salarial a la indústria agroalimentària, les dones cobren un 23,19% menys que els homes de mitjana, i en el grup de 45 a 54 anys és on es produeix la diferència més gran, i també entre els i les treballadores que tenen estudis universitaris.

Quant a la feminització del poder, l’estudi indica que la direcció executiva és femenina en un 21%, i la presidència del consell és ocupada per una dona només en el 12,3% dels casos (SABI, 2019). En aquest sentit, les empreses amb propietat o direcció general femenina formen equips de direcció amb més dones (sovint 50% i fins al 80%). A més, a l’empresa familiar, les dones tenen més possibilitats de ser propietàries i directives.

Amb l’objectiu d’avançar vers la incorporació de més dones a la indústria agroalimentària i sumar el talent femení al masculí, l’estudi apunta recomanacions com ara la formació en la perspectiva de gènere als i les dirigents de les organitzacions empresarials del sector, a banda de formar també les mateixes treballadores i treballadors.

D’altra banda, segons aquest mateix informe, tant l’Administració com les agrupacions empresarials han de redoblar esforços en el coneixement sobre la desigualtat de gènere en el mercat laboral i en les empreses i treballar per continuar la implantació de mesures que ajuden a conciliar la vida laboral i familiar.

Es pot consultar l’informe complet en el següent enllaç: https://bit.ly/3abFDuY.

Font: DARP