La Comissió Europea rebutja suprimir les ajudes a zones en declivi econòmic després de 2007
La Comissió Europea ha descartat la idea d'eliminar després de 2007 els ajuts comunitaris a les zones de l¿anomenat ¿objectiu 2¿ (en declivi econòmic i social), però ha donat llum verda a una "reorientació" de la política regional en la UE ampliada. A l¿Estat espanyol, aquestes zones es troben a les comunitats de Catalunya, el País Basc, Navarra, Madrid, Aragó, La Rioja i Balears.
Al terme d'un debat "intens" celebrat dimecres per l'Executiu de la UE, una majoria de comissaris es va pronunciar a favor de mantenir l¿anomenat "objectiu 2" dels fons estructurals, que haurà repartit entre 2000 i 2006 un total de 23.100 milions d'euros. Segons fonts pròximes al comissari de Política Regional, Michel Barnier, la Comissió ha descartat igualment la idea que aquest diners, que avui finança la reconversió de zones de la UE no tan pobres, passi a alimentar un nou "Fons de creixement i competitivitat" que seria gestionat des de Brussel·les i finançaria projectes de tota índole sobre la base de licitacions públiques. Aquestes idees rebutjades figuraven en un document que el president de la Comissió, Romano Prodi, va sotmetre al col·legi de comissaris per a aprofundir en el debat sobre les pròximes "perspectives financeres" de la UE, és a dir, sobre la programació pressupostària plurianual a partir de 2007. El col·legi de comissaris sí va recolzar, en general, la idea de "reorientar" la política regional per a complir els objectius de competitivitat, desenvolupament tecnològic i protecció mediambiental fixats en l¿anomenat "procés de Lisboa" (2000) i Gotemburg (2001). L'Executiu comunitari ha de presentar al novembre un informe als governs sobre el futur marc pressupostari que haurà d'aprovar-se entre 2005 i 2006, quan la Unión estigui integrada ja per vint-i-cinc estats membres. La Comissió ha dedicat dos "seminaris" especials a reflexionar sobre la qüestió i la polèmica major se centra en la reforma de la política regional, després que els Quinze acordessin a l'octubre passat la "congelació" de la despesa agrícola, primera partida del pressupost europeu, fins 2013. Segons les mateixes fonts, la UE seguirà destinant després de 2007 entre el 75% i el 80% dels fons estructurals a les seves regions més pobres (objectiu 1), però aquestes estaran situades a partir de 2004 principalment en els nous estats membres. Existiran, no obstant, "mesures d'acompanyament" per a les regions de la Unión actual que encara pateixen un retard en el seu desenvolupament (menys del 75% del PIB comunitari) però que, després de l'ampliació, veuran com el seu PIB relatiu augmenta a causa de l¿anomenat "efecte estadístic", doncs els nous socis són molt més pobres. A l¿Estat espanyol, les zones amenaçades per aquest 'efecte estadístic' són Múrcia, Castella-Lleó, i Astúries, segons els últims càlculs de la CE. La resta del diners dels fons estructurals anirà, com fins ara, a regions i zones menys pobres (en "reconversió econòmica o social"), però introduint una major "condicionalitat" i reservant entre el 5% i el 10% a una "reserva d'excel·lència" per a prevaler als projectes més eficaços i amb millors resultats. La Comissió està d'acord a més en no prescindir de les autoritats regionals com interlocutors en el procés de decisió, en contra de l'opció més radical que plantejava el document de Prodi. El seminari del dimecres no va aclarir, d'altra banda, ni quant duraran les pròximes perspectives financeres (cinc anys com la legislatura o set anys com l'actual marc), ni quin serà el volum màxim del pressupost de la Unión ampliada respecte al PIB. Les fonts van assenyalar que Brussel·les valora tres escenaris. El primer, defensat per països contribuents nets, consistiria a mantenir l¿1% del PIB com terme de referència, el que per a la Comissió resulta "molt conservador" en una Europa amb 10 nous estats. En segon lloc es planteja un equivalent de l¿1,24% del PIB, anàleg al sostre que existeix actualment. L'últim cas preveu un escenari de tipus expansiu, de l¿1,3% del PIB, en el qual "cal demostrar que les coses es poden fer millor, amb un valor afegit i interès compartit".