La pesca i la comercialització del cranc blau permet controlar la seva presència a Catalunya
El Comitè de Cogestió del Cranc Blau de les Terres de l’Ebre ha aprovat el primer Pla de gestió per a la pesquera del cranc blau, el primer al Mediterrani de l’Estat.
L’explotació comercial d’aquesta espècie s’ha confirmat com una mesura efectiva per controlar-ne la població. (Foto: Comitè de Cogestió del cranc blau de les Terres de l'Ebre)
El cranc blau va irrompre de forma sobtada a les Terres de l'Ebre l'any 2016 i va posar en alerta l'Administració pesquera i mediambiental catalanes. Des d’un primer moment van apostar per oposar-se a la catalogació del crustaci com a espècie exòtica invasora i per fomentar la seva pesca i comercialització per limitar-ne les poblacions. Des de llavors i fins al 2021, s'han comercialitzat a través de les llotges pesqueres catalanes 1.438 tones de cranc blau. Calculant a una mitjana d'entre tres i quatre exemplars per kg, la pesca professional n'ha extret del medi més de 5.000.000 d'exemplars i ha reportat uns beneficis al sector pesquer de més 4.500.000 euros.
Si s’analitzen les captures dels darrers tres anys, 457 tones l’any 2019, 483 tones l’any 2020 i 397 tones el 2021, aquestes indiquen que l’explotació pesquera mitjançant la cogestió ha permès controlar la població de cranc blau a Catalunya. Això vol dir que l’espècie ha entrat en una fase de contenció que ha d’afavorir, sens dubte, la salut dels ecosistemes que ha ocupat durant aquests darrers anys.
Aquestes dades i conclusions s’han exposat a la reunió del Comitè de Cogestió del Cranc Blau de les Terres de l’Ebre, que ha tingut lloc aquest mes de març a la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita, i que ha aprovat el primer Pla de gestió per a la pesquera d’aquesta espècie al Mediterrani de l’Estat. Amb aquest nou full de ruta el Comitè referma la seva aposta per continuar pescant al màxim per tal d'intentar reduir la quantitat de cranc i que les altres espècies puguin anar-se recuperant.
Imatge de la reunió del Comitè de Cogestió del Cranc Blau de les Terres de l’Ebre a la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita. (Foto: Comitè de Cogestió del cranc blau de les Terres de l'Ebre)
A més a més, amb aquesta opció s’aporten beneficis econòmics al sector i, al mateix temps, s’alleugeren les arques públiques dels costos d’una lluita per a l’erradicació d’una espècie que, d’acord amb el criteri general dels científics, estava perduda abans de començar.
La catalogació del crustaci com a espècie exòtica invasora suposaria la prohibició de la pesca i comercialització del cranc blau i també la inversió de pressupost públic en polítiques adreçades a la seva erradicació. Val a dir que a diferència d’altres espècies de caràcter invasor, el cranc blau té un alt interès comercial a la costa est americana i també en diferents indrets del Mediterrani on fa anys que està instal·lat.
Amb l’expansió sobtada i massiva de cranc blau (Callinectes sapidus) al delta de l’Ebre l’any 2017, i després d’un primer estudi de mapatge i cartografia de la zona d’ocupació encarregat aquest mateix any, les direccions generals responsables de la gestió de la pesca professional i recreativa en aigües marítimes i continentals van creure convenient apostar per una pesca professional intensiva com a mesura de control i reducció de les poblacions.
A tal efecte es van prendre dues importants decisions a l’hora de procedir a la gestió de la nova espècie: la primera va ser establir les condicions per a la pesca del cranc blau a Catalunya i limitar-la a la dedicació professional.
Font: DACC
