Es presenten nous ajuts per fomentar les iniciatives sorgides de la cogestió pesquera
Aquesta convocatòria tindrà tres línies d’ajuts, de fins a un milió d’euros, adreçades als agents que integren els comitès de cogestió, responsables d’aplicar aquest model.
La cogestió és un model innovador en què la responsabilitat de la gestió de l’activitat pesquera deixa de recaure únicament en l’Administració i es reparteix de forma equitativa entre tots els actors implicats.
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mitjançant la direcció general de Polítiques Marítimes i Pesca Sostenible, ha presentat tres noves línies d’ajuts del Fons Europeu Marítim de Pesca i d’Aqüicultura (FEMPA) de fins a un milió d’euros dirigides exclusivament als membres de comitès de cogestió i comissions de seguiment dels plans de gestió pesquera desplegats a Catalunya, i també a la Taula d’Aqüicultura, d’importància cabdal per a l’economia del sector dels cultius aqüícoles.
Una de les línies està adreçada a universitats i centres de recerca membres dels comitès i comissions, una altra a les ONG membres dels comitès i comissions, i una tercera dirigida a les confraries de pescadors i les seves federacions que siguin també membres dels comitès i comissions.
El contingut dels ajuts ha estat presentat als diferents membres vinculats al món de la cogestió pesquera catalana, amb la intenció de copsar totes aquelles idees que puguin aportar, per tal que, amb el mateix esperit que regeix el model de governança pesquera i aqüícola català, tots plegats participin en el desenvolupament dels detalls i les concrecions dels ajuts que finalment siguin aprovats en resposta a les necessitats de cadascun dels comitès de cogestió, comissions de seguiment o Taula de Cogestió d’Aqüicultura.
La cogestió pesquera arriba a Catalunya amb l’aprovació del Decret 118/2018, de 19 de juny, sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya. Aquest decret va concretar l’aposta que a través de projectes pilot, com el Pla de gestió de la modalitat de la sonsera o el de la gamba de Palamós, havia fet la Generalitat per implantar els models de gestió pesquera compartida.
A diferència d'altres models de gestió pesquera participativa que podem trobar en altres països, el model català es caracteritza per anar un pas més enllà que la resta. Es tracta sens dubte d'un model de cogestió absolutament innovador en el qual la responsabilitat en la gestió de l'activitat deixa de recaure únicament en l'Administració i es reparteix de forma equitativa entre tots els actors implicats en la gestió del bé comú que són els recursos marins. Pescadors, científics, entitats de caràcter conservacionista i social i Administració treballen colze a colze en l'elaboració de plans de gestió i en la presa de decisions que han de garantir una explotació sostenible dels recursos pesquers i marisquers.
Font: DACC
