Se celebra la segona edició de la jornada tècnica PRO-FEM 2022 adreçada a professionals i tècnics del sector agrícola i ramader

El projecte LIFE AGRICLOSE, coordinat pel DACC i que finalitza aquest any 2022, ha cobrat un especial protagonisme en aquesta segona edició de la jornada de referència PRO-FEM, on s’ha donat a conèixer la situació actual, perspectives i novetats en la gestió de nutrients al llarg de la cadena alimentària de la mà dels principals experts. D’aquí el seu títol “La gestió dels nutrients des de la granja fins al camp”.

L’eficiència en l’aprofitament dels nutrients dins el sector agrari, amb menors emissions, i la seva recuperació van ser dos dels conceptes més rellevants sobre els quals es va desenvolupar la jornada, en les que hi van participar una quarantena de ponents i moderadors. Els avenços en producció ramadera, la recuperació de nutrients a partir dels tractaments, la incidència ambiental i els aspectes sanitaris i d’higiene en l’ús de les dejeccions ramaderes com a fertilitzants, van ser els principals temes a debatre.

Tot i que els sector ramader i l’agrícola són cada cop més eficients, encara existeixen aspectes sobre els quals continuar treballant per a poder arribar a ser més eficients i competitius. En l’àmbit de granja, la millora genètica, la racionalització de les dietes i el disseny de les instal·lacions, han fet que el sector s’adapti als nous requeriments i es converteixi en competitiu. En el cas dels cultius, promoure una fertilització de proximitat amb un major aprofitament dels nutrients dins el marc de l’economia circular, potenciar l’ús de nous productes resultants del tractament de les dejeccions i l’ús de maquinària adaptada, han fet que el sector agrícola també s’adapti a la tecnificació global a conseqüència d’anar cap a una fertilització més sostenible.

El futur model agrari tendeix a situar a les explotacions ramaderes com a centres de producció amb menys impacte, on les emissions o el benestar animal hi jugaran un paper cabdal. L’aprofitament energètic, per exemple, sembla que tindrà un paper rellevant en els pròxims anys, a cause dels nous requeriments o al suport econòmic ja existent, i ha d’anar lligat al recolzament de l’administració. Des del DACC ja fa temps que s’aposta per tractar les dejeccions com a una alternativa més de gestió amb l’objectiu de reduir les dificultats implícites de la seva gestió i acomodar-les a les necessitats particulars de cada situació. Tot i que actualment la quantitat de dejeccions tractades encara és molt petita, si es compara amb altres regions europees, amb el nou marc normatiu, els costos de l’energia i dels fertilitzants, la consolidació de nous tractaments i les noves línies d’ajut “Next Generation”, s’espera que en els anys vinents hi hagi un increment rellevant. No obstant això, no és l’única peça del trencaclosques, sinó que és una part més que pot ajudar a millorar la gestió de les dejeccions, pensant sobretot en clau de bioeconomia. 

Seguint el fil dels tractaments, la nova normativa europea dels productes fertilitzants va ser un tema recurrent durant els dos dies de jornada, amb un bloc gairebé exclusiu dedicat a informar sobre el seu estat actual i a la resolució dels principals dubtes. Malgrat que la normativa entri en vigor aquest mes de juliol, sembla que hi ha certs esculls que no s’han arribat a resoldre en l’àmbit europeu i que endarreriran un dels punts més importants de la seva posada en pràctica: la consideració de punt final dels fertilitzants a la cadena alimentària.

Durant la jornada es va donar veu a alguns projectes europeus coordinats per l’administració catalana o per centres de recerca també catalans, com ara l’H2020 Fertimanure, l’H2020 Circular Agronomics o el LIFE AGRICLOSE, alguns d’ells sobre l’elaboració de fertilitzants a partir de dejeccions ramaderes o altres en què es destaquen les grans possibilitats del compostatge a la mateixa granja o del biogàs.

Per a fer un bon ús de les dejeccions ramaderes i dels productes que provenen del seu tractament també cal garantir la seva viabilitat des d’un punt de vista mediambiental. És important conèixer com el seu maneig en la fertilització pot tenir efecte sobre el sòl, l’aigua i l’aire. En general, el seu ús aporta beneficis rellevants sobre la qualitat ambiental, però també es poden donar situacions en què un ús inadequat comporti efectes no desitjats. Identificar i quantificar aquestes situacions podrà ajudar a potenciar-ne els beneficis i a reduir el seu impacte. Per aquest motiu es van explicar quins són aquests efectes i es va explicar l’anàlisi del cicle de vida com a metodologia per a quantificar els seus impactes.

Un altre tema important del qual es va parlar és de la transferència de la resistència als antibiòtics i la de la transferència de microbis patògens quan s’utilitzen dejeccions ramaderes com a fertilitzant. Les dejeccions contenen una quantitat rellevant de nutrients, però a la vegada també poden tenir altres components que poden comprometre la qualitat dels productes. Cal saber què contenen, quins són aquests continguts, si es poden transferir al medi i si poden afectar a la qualitat dels aliments que s’estan produint.

Molts dels resultats mostrats s’han obtingut en el marc del projecte LIFE AGRICLOSE i estaran disponibles a la web de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes del DACC.