El Laboratori d’Agricultura i Sanitat Vegetal de Catalunya, més de 40 anys dedicat a la salut de les plantes

Les funcions principals d’aquest organisme, ubicat al campus d’Agrònoms de l’ETSEA, són les campanyes oficials de detecció d’organismes regulats sota normativa europea i l’atenció a empreses, ADVs i particulars.

29/07/2022

Més de 40 anys d’història recolzen l’experiència i el recorregut del Laboratori d’Agricultura i Sanitat Vegetal de Catalunya, que va néixer el 1981 com a Laboratori de Diagnosi de Plagues. Des de l’any 2014, presta els seus serveis en una nova ubicació: el campus d’Agrònoms de l’Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de Lleida. Les seves funcions principals són les campanyes oficials de l’administració pública de detecció d’organismes regulats sota normativa europea i l’atenció a empreses, Agrupacions de Defensa Vegetal (ADVs) i particulars, molts d’ells exportadors i comercialitzadors de material vegetal (vivers, gardens, etc.).

Les tasques que duu a terme el laboratori són: realitzar el diagnòstic fitopatològic de les plagues i malalties que afecten els vegetals, recolzar la vigilància dels patògens de quarantena, donar suport analític a la certificació de material vegetal, participar en projectes nacionals i internacionals orientats a la millora del diagnòstic fitopatològic i en programes interlaboratoris, col·laborar en l'elaboració dels protocols de diagnòstic publicats per l‘EPPO i organitzar programes d'interlaboratoris a escala nacional.

D’altra banda, les tècniques més rellevants utilitzades en els serveis que ofereix el laboratori són: tècniques serològiques per la detecció de virus (ELISA), tècniques microbiològiques per la detecció de fongs i bacteris, tècniques per la detecció de nematodes a partir de terra i de material vegetal, tècniques cromatogràfiques per a la identificació de bacteris (Microbilogical Identification System, MIS) i tècniques moleculars.

 

 

“[La unitat de seguretat biològica és] una sala blanca de seguretat 3, que és un nivell de bioseguretat elevada, perquè ha de protegir les persones que manipulen les mostres i ha d’impedir que surti l’organisme fora.”

 

Una de les novetats d’aquests últims anys, és la unitat de seguretat biològica que es va obrir l’any 2019, i que s’utilitza tant en el Laboratori d’Agricultura i Sanitat Vegetal, com en el Laboratori de Sanitat Animal de Catalunya. Jaume Almacellas, cap d’aquest primer laboratori, explica que “aquesta unitat, encabida en les instal·lacions dels dos laboratoris, es va pensar com una sala blanca de seguretat 3, que és un nivell de bioseguretat elevada, perquè ha de protegir les persones que manipulen les mostres i ha d’impedir que surti l’organisme fora de la sala, ja que podria causar danys molt importants en persones, animals o en vegetals susceptibles”. Aquests tipus de sales es preparen per manipular organismes que són especialment infecciosos: ”Tant en salut animal, com ara la Brucella, com en sanitat vegetal, per exemple la Xylella fastidiosa, ens permeten analitzar l’organisme viu amb tota la seguretat per als treballadors i per l’entorn”, clarifica Almacellas.

 

Certificacions de competències

El Laboratori d’Agricultura i Sanitat Vegetal està acreditat per diverses tècniques analítiques i a més a més, el passat mes d’abril, va ampliar l’abast d’acreditació per a la norma UNE-EN ISO/IEC 17025:2017, atorgada per l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC), que especifica els requisits generals per a la competència, la imparcialitat i l'operació coherent dels laboratoris. Fins ara el Laboratori ja disposava de l’acreditació per a la detecció per ELISA dels virus de certificació de vinya, així com per a la detecció molecular de Xylella fastidiosa, Erwinia amylovora y Ralstonia solanacearum. Aquesta ampliació és un pas més en l’assoliment d’uns estàndards de qualitat molt elevats en la detecció d’organismes infecciosos en els vegetals. També detecta els milers d’organismes nocius habituals i comuns com poden ser àcars, bacteris, fitoplasmes, fongs, insectes, nematodes, virus o viroides causants de danys als  cultius, als vegetals dels parcs, o jardins i boscos. Entre tots aquests organismes n’hi ha 630 de regulats per la Unió Europea.

L’ampliació suposa la consolidació del laboratori en la seva competència tècnica per mètodes moleculars (PCR) i serològics (ELISA), així com per a la demostració de la seva competència en la determinació morfològica de fongs i oomicets, organismes nocius de detecció molt habitual en les rutines del laboratori.

 

 

Anàlisis per vigilar i reforçar la salut de les plantes

Les principals malalties vegetals que s’analitzen per part del laboratori són la Xylella fastidiosa en més de 500 espècies vegetals; el virus de la Sharka; el Plum pox virus en fruiters de pinyol; els virus de certificació de material vegetal de vinya; la bacteria Erwinia amylovora, causant del foc bacterià de les rosàcies; el virus rugós del tomàquet o Tomato brown rugose fruit virus; la taca bacteriana dels fruiters de pinyol o Xanthomonas arboricola pv. Pruni; i, la taca bacteriana de la patata, Ralstonia solanacearum, entre altres.

 

El 2021, el Laboratori d’Agricultura i Sanitat Vegetal va realitzar un total de 34.550 anàlisis.

 

“Aquests organismes (virus, viroides, bacteris, fongs, insectes, àcars, nematodes ...) estan entre un total de 630 regulats per la Unió Europea, a més dels organismes nocius habituals i comuns que causen danys als nostres cultius, parcs, jardins i boscos”, considera Almacellas.

 

 

El 2021, el Laboratori d’Agricultura i Sanitat Vegetal va realitzar un total de 34.550 anàlisis, dividides entre mostres de campanyes oficials de detecció, certificació de material vegetal, exportació i anàlisi clínica.

Any rere any, l’organisme augmenta el seu volum de treball. Actualment, els reptes més importants del laboratori són la implantació de les tècniques de diagnòstic més eficients i modernes, i de la detecció a Catalunya d’organismes de quarantena definits en l’espai únic europeu, com per exemple els  bacteris Erwinia amylovora, causant del foc bacterià, i de Xylella fastidiosa, així com dels organismes regulats per la Unió Europea en material de propagació, principalment en vivers.

 

“La detecció d’un organisme considerat especialment perillós (...) pot desencadenar un procés que multipliqui els volums d’anàlisi (...) pels laboratoris, per la qual cosa hem d’estar preparats.”

 

Així ho explica el cap del laboratori: “Els desafiaments més importants poden venir de la detecció de quarantenes o d’organismes regulats per la Unió Europea en material de propagació, però especialment si es detectés Xylella fastidiosa en el territori de Catalunya. Això suposaria un abans i un després com a gestió del laboratori. La detecció d’un organisme considerat especialment perillós o de quarantena per la Unió Europea pot desencadenar un procés que multipliqui els volums d’anàlisi de forma molt important pels laboratoris, per la qual cosa hem d’estar preparats.”

 

Consciència social sobre la incidència de les plagues i les malalties

Les Nacions Unides van declarar el 2020 com l’Any Internacional de la Sanitat Vegetal, amb l’objectiu de conscienciar a la població mundial sobre com la protecció de la salut de les plantes pot ajudar a erradicar la fam, reduir la pobresa, protegir el medi ambient i impulsar el desenvolupament econòmic.

Es van dur a terme diverses accions i crides a l’acció per sensibilitzar a la societat, que es van centrar en mantenir les planes sanes per aconseguir la Fam Zero i els Objectius de Desenvolupament Sostenible; tenir cura a l’hora d’introduir plantes i productes vegetals a través de les fronteres; fer que el comerç de plantes i productes vegetals sigui segur complint les normes fitosanitàries internacionals; mantenir les plantes sanes protegint el medi ambient; invertir en el desenvolupament de la capacitat fitosanitària, la investigació i la divulgació; i, reforçar els sistemes de vigilància i alerta per protegir les plantes i la sanitat vegetal.

En aquest sentit, Almacellas considera que la consciència social va en augment, especialment, quan els serveis públics proporcionen informació sobre la perillositat d’alguns organismes. “Un exemple és el bernat marbrejat (Halyomorpha halys), del qual s’han fet avisos a la població i s’ha donat informació”, afirma. També, destaca que força gent truca al laboratori per donar avís d’una detecció: “Tot i així, els serveis oficials ja tenen els seus serveis inspectors per detectar moltes plagues i malalties animals i vegetals, si bé la ciutadania no sol ser conscient de la importància d’aquestes accions que es fan en el territori”.

 

 

Catalunya, referent en sanitat vegetal

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) fomenta la gestió integrada de plagues i el bon ús dels fitosanitaris i vigila la introducció i propagació de plagues perilloses. Catalunya és pionera en el Foment de la Gestió Integrada de Plagues a través de les 7 Estacions d’Avisos i les 120 ADVs amb les quals s’implementa la lluita col·lectiva amb tècniques alternatives contra plagues de la vinya, fruiters, tomàquet, olivera o arròs, entre d’altres. D’aquesta manera, s’ha aconseguit evitar tractaments aeris, com els de la mosca de l’olivera i el barrinador de l’arròs.

El Servei de Sanitat Vegetal duu a terme la prevenció i lluita contra les noves plagues, amb el suport del Laboratori d’Agricultura i Sanitat Vegetal de Catalunya. Per al control de les plagues, a Catalunya hi ha més de 1800 persones assessores acreditades en Gestió Integrada de Plaguesmés de 68.000 persones en formació amb carnet d’aplicador de productes fitosanitaris.