L’Estratègia Marítima de Catalunya, cap a un nou model de política marítima
El Govern català va aprovar el passat mes de juny la primera Estratègia Marítima de Catalunya. Es tracta d’una eina consensuada entre tots els departaments que interpel·la el conjunt de la societat i posa les bases per a una política marítima pròpia. El Consell Català de Cogestió Marítima serà l’organisme encarregat de dirigir l’Estratègia, amb la participació i cogestió de tots els agents implicats en els diferents àmbits marítims.
Catalunya està assentant les bases d’un nou model de política marítima basat en el desenvolupament sostenible i la cogestió, un sistema pioner a tot Europa. L’Estratègia Marítima s’emmiralla en una iniciativa similar engegada recentment al Quebec i és el full de ruta que ha de donar resposta, d’ara al 2030, al repte de desenvolupar l’economia blava de manera sostenible i harmònica mitjançant una gestió integrada de les activitats sectorials que impacten sobre l’espai marítim català.
Aquest full de ruta proposa un primer Pla Estratègic Multianual (2018-2021) que inclou un total de 89 línies estratègiques d’actuació concretes que giren al voltant de quatre àmbits d’actuació. En primer lloc, el desenvolupament sostenible, integrat i harmònic de l’economia blava (que inclou els sectors econòmics de pesca i aqüicultura, construcció naval, nàutica recreativa i turisme marítim, biotecnologia marítima i energia renovable marina), respectuós amb el conjunt de les activitats marítimes i equilibrat territorialment. El segon àmbit es centra en el creixement d’ecosistemes marins resilients i plenament funcionals que permetin mantenir i potenciar el serveis ecosistèmic i contribueixin a la lluita contra el canvi climàtic a través d’una gestió integral dels usos del medi marí. El tercer àmbit recau sobre la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, a través de la divulgació i promoció dels valors naturals culturals i socials associats al mar, l’apoderament de la dona en el món marítim i la potenciació de l’economia social en el sector. Per últim, l’Estratègia preveu establir un marc de governança innovador, seguint un esquema de cogestió participatiu, mitjançant un procés obert i continu de revisió i reajustament adaptatiu dels objectius i de les línies estratègiques d’actuació, que doni impuls a l’Estratègia i en garanteixi l’operativitat, a través del Consell Català de Cogestió Marítima.
Aquest model és el resultat del Programa d'acció marítima de la Generalitat, aprovat pel Govern el desembre de 2016, i actualment s’està treballant en l’elaboració d’un Decret per a posar-lo en marxa.
"L’Estratègia Marítima és el full de ruta que ha de donar resposta, d’ara al 2030, al repte de desenvolupar l’economia blava de manera sostenible i harmònica"
Decret de governança de la pesca professional a Catalunya
Des de l’any 2012 s’estan desenvolupant a Catalunya diverses iniciatives ad hoc que fomenten la corresponsabilitat en la presa de decisions sobre gestió pesquera. Sobre aquesta base, i atenent a un ampli consens sectorial i social, el passat 21 de juny de 2018 es va publicar el Decret 118/2018, de 19 de juny, sobre el model de Governança de la pesca professional a Catalunya, basat en la cogestió, un enfocament bioeconòmic i una gestió ecosistèmica, adaptativa i precautòria.
Aquest nou model propi de gestió pesquera, pioner a tot Europa i guardonat recentment per la FAO, implica un canvi radical de plantejament en la gestió dels recursos marins. Aposta per una gestió propera des de baix a l’escala del territori, que incorpora una gran flexibilitat i adaptabilitat. La interacció constant entre científics, pescadors i món de la conservació és essencial per assegurar la sostenibilitat i eficàcia de les mesures. Alhora, l’apoderament del sector fa que es responsabilitzi i faci seves les regles establertes, la qual cosa n’incentiva enormement el compliment, que sovint és assegurat pel sector mateix.
“Retornem el poder als ciutadans i actors implicats perquè siguin ells qui decideixen com implementar i fer una gestió adaptativa. Tots els sectors interpel·lats, Administració pública, recerca i societat civil, tenen un paper actiu i decisori en règim d’igualtat” ha explicat el director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela. “Es tracta, sense dubte, d’un experiment inèdit al país d’apoderament col·lectiu en l’àmbit marítim i de la pesca” afegeix.
Aquesta norma preveu que les pesqueres catalanes dins l’àmbit competencial de la Generalitat siguin gestionades per comitès de cogestió integrats per representants del sector, científics, Administració, tercer sector i societat civil, tots amb el mateix poder de decisió. En paral·lel, s’estableix un sistema innovador de gestió de l’esforç pesquer basat en la regulació dels dies de pesca anuals i es preveuen programes socioeconòmics específics per cada pesquera.
“Es tracta, sense dubte, d’un experiment inèdit al país d’apoderament col·lectiu en l’àmbit marítim i de la pesca”
La norma es basa en l’èxit d’experiències pilot prèvies desenvolupades arreu del territori, com ara la cogestió del sonso, que va ser el primer òrgan creat, la gamba a Palamós o el lluç de Roses, amb un sistema d’autoregulació que estableix les seves pròpies restriccions dins la normativa vigent, amb el recolzament de científics, sector i administracions.
Aquestes experiències han demostrat que aquest sistema porta cap a “una gestió intel·ligent de l’esforç pesquer amb un component bioeconòmic, posant l’èmfasi en pescar euros i no quilos”, explica Sergi Tudela, que afegeix que la crisi permanent de la pesca a partir de la segona meitat del s.XX va ser a causa d’una desafecció, ja que el pescador va deixar de ser un actor. Precisament, Tudela considera que aquests òrgans han funcionat perquè a Catalunya hi ha un model de pesca amb un tret comú, que tots els ports són propers i hi ha un lligam molt fort entre cada port i el seu calador. “Per això hem volgut reforçar aquest vincle entre el pescador i el territori portant la gestió a l’àmbit que li toca, el local i supralocal, ja que estem un moment receptiu per part del sector, que entén que calen canvis. Creiem que el sector està recuperant la confiança, ja que se senten protagonistes de la seva gestió” conclou.
La nova norma catalana s’ha aprovat en un moment clau en què està en discussió el futur de la pesca a la Mediterrània i en què es contemplen novetats en la legislació europea que inclouen restriccions transitòries dels recursos pesquers per evitar una sobreexplotació.
En aquest sentit, el Departament d'Agricultura i el sector pesquer han acordat posar en marxa el Pla d'acció de la pesca d'arrossegament del litoral català per compaginar el manteniment del sector pesquer amb un nivell d’ingressos que permeti continuar el desenvolupament de la seva feina amb prou viabilitat i la responsabilitat d’una regulació d’esforç de les captures per poder arribar a una situació estable dels recursos.
“Creiem que el sector està recuperant la confiança, ja que se senten protagonistes de la seva gestió”
Els comitès de cogestió, el treball sobre el terreny
A Catalunya ja s’han creat diversos comitès de cogestió, com el de la sípia a la badia de Roses i Pals, que es va crear el passat mes de setembre, el del cranc blau a les terres de l’Ebre, creat al mes de novembre, dos comitès de la pesca del pop a la costa central de Catalunya i les terres de l’Ebre i la del peix blau a la badia de Roses. Així mateix, s’ha creat la Taula de cogestió d’aqüicultura de les terres de l’Ebre i la Taula de cogestió del usos de l’ecosistema litoral del Baix Empordà, que tractarà la futura gestió de les illes Formigues.
Aquests comitès tenen per objectiu generar el màxim benefici en l’aprofitament d’aquestes espècies de manera sostenible, tenint en compte aspectes socioeconòmics per tal d’incrementar el valor afegit dels productes i, conseqüentment, a millorar-ne la seva comercialització.
Aquests plans, tant els ja constituïts com els futurs que es crearan, segueixen les directrius marcades per la Política Pesquera Comuna i es basen en el model de cogestió adaptativa. Aquestes experiències han de servir de referent per a l’aplicació a nous plans de gestió destinats a altres modalitats o espècies pesqueres, amb l’objectiu d’assolir una pesca sostenible a través de la cooperació entre els sectors implicats.
Economia blava, cap a una gestió sostenible de la mar
Aquesta Estratègia va en línia amb un dels objectius de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides per al 2030 que estableix la necessitat de “conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible”. I és que la intensificació dels usos que tenen lloc al medi marí fa necessària una gestió coordinada i integrada de les diferents activitats sectorials, tot preservant els nostres mars.
La política marítima de Catalunya té especial cura de la dimensió mediambiental i, per tant, de la sostenibilitat associada a la nova estratègia. Aquesta inclou un fort èmfasi en la preservació dels ecosistemes marins per tal que aquests garanteixin la provisió de serveis a la societat en el sentit més ampli possible.
La Comissió Europea va engegar el 2012 la Comunicació sobre Creixement Blau, per tal de desenvolupar al màxim la potencialitat dels mars com a generadors de creixement i prosperitat. Més recentment, ha vist la llum la iniciativa per al desenvolupament sostenible de l’economia blava a la Mediterrània occidental. La primera avaluació del pes de l’economia blava a Europa duta a terme enguany per la Comissió Europea xifra en 566.200 milions d’euros el seu volum de negocis, tot generant vora 3,5 milions de llocs de treball.
Catalunya és un dels primers governs que ja ha posat la primera pedra per assolir aquest objectiu europeu. Amb l’aprovació de l’Estratègia Marítima s’han posat les bases d’un projecte de país per a uns sectors marítims moderns, sostenibles i econòmicament viables, desenvolupat en règim de corresponsabilitat amb els sectors i els agents civils implicats. En definitiva, un nou contracte social per a l’ús sostenible de la mar i els recursos marins.
"Amb l’aprovació de l’Estratègia Marítima s’han posat les bases d’un projecte de país per a un sectors marítims moderns, sostenible i econòmicament viables"
ICATMAR, el ‘big data’ de les pesqueres
El Departament d’Agricultura, a través de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, ha posat en marxa un nou programa temporal de recopilació de dades per a la gestió sostenible pesquera. Aquest programa activarà el funcionament del nou Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar, l'ICATMAR, un òrgan virtual de cooperació de recent creació entre el Departament d'Agricultura i el CSIC.
El programa implica la contractació d’un equip tècnic-científic que, seguint un pla de mostreig preestablert, recollirà de manera sistemàtica informació biològica, social i econòmica de les pesqueres gestionades per l’administració catalana, així com també de la pesca recreativa.
El programa, coordinat per l’Institut de les Ciències del Mar, està format per un equip tècnic encarregat de dur a terme, entre d’altres activitats, mostrejos periòdics de les espècies per avaluar l’estat de les poblacions pesqueres a través de dades biològiques com la mida o el grau de maduresa de les captures. D’aquesta forma es vol assegurar que l’explotació pesquera es realitza de manera responsable i és coherent amb l’assoliment de l’estat desitjable conegut com a rendiment màxim sostenible.