S'han presentat els mapes de sòls de la DOQ Priorat i de la zona fructícola de les Terres de l'Ebre
La directora general d'Agricultura i Ramaderia, Rosa Cubel, ha presidit la presentació de dos mapes de sòls nous. D'una banda, el treball Els sòls de vinya de la DOQ Priorat, que fa palès les bones condicions del sòl per a l'obtenció de vins d'alta qualitat. I, de d'altra, el Mapa de Sòls (1.25.000) de la zona fructícola i citrícola de les Terres de l'Ebre, que fa palès el predomini de sòls molt rics en carbonat càlcic en aquesta zona.
L'Estudi de sòls de vinya de la Denominació d'Origen Qualificada (DOQ) Priorat abasta tot el seu àmbit geogràfic (unes 17.650 hectàrees ) i no té una finalitat cartogràfica immediata, sinó que ha de servir de base perquè els diferents cellers, en funció de les característiques dels sòls de les seves vinyes, tinguin informació bàsica per posar en valor els seus productes. És un catàleg dels tipus de sòls trobats al llarg de l'estudi. L'estudi iniciat a finals de 2008 ha tingut un cost de 30.000 euros aportats pel DAR i s'ha fet a sol·licitud i amb la col·laboració de la DOQ Priorat.
Per a cadascun dels tipus de sòls s'ha elaborat una fitxa amb les característiques morfològiques dels sòls, les seves propietats analítiques, així com una descripció detallada de la geologia del seu entorn i diverses fotos del sòl i del seu entorn. També hi ha una valoració de les propietats dels diferents tipus de sòls, en vistes a la seva gestió i maneig.
L'estudi conté una descripció detallada de la geologia i de les roques sobre les quals s'han desenvolupat aquests sòls, amb nombroses imatges fotogràfiques dels diferents tipus de roques. Aquest estudi de la geologia per descriure aquests materials geològics té per objectiu fixar la terminologia i que aquesta pugui ser emprada en la descripció dels diferents indrets de producció vitícola.
Els sòls sobre llicorelles (pissarres, esquistos) són amb diferència el més abundants, dins l'àrea estudiada, però tot i el seu escàs desenvolupament, presenten una gran variabilitat que, conjuntament amb els sòls minoritaris, ofereixen un gran nombre d'oportunitats per aconseguir combinacions sòl-vinya susceptibles d'obtenir productes d'elevada qualitat.
La majoria dels sòls són de lleugerament àcids a neutres amb la capacitat d'intercanvi catiònic dominada pel calci. Les propietats hidrològiques d'aquests sòls fan que la vinya es vegi sotmesa a unes condicions d'alimentació hídrica molt favorable per a l'obtenció de vins d'alta qualitat.
Sòls de la zona fructícola i citrícola de les Terres de l'Ebre
El Mapa de sòls (1.25.000) de la zona fructícola i citrícola de les Terres de l'Ebre, que abasta 119.000 hectàrees, inclou tres àrees de nova cartografia que s'afegeixen a les ja realitzades a la zona. S'ha fet una generalització i actualització de les cartografies anteriors portades a terme pel Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), que afecten a tres comarques (Montsià, Baix Ebre i Ribera d’Ebre) i 21 municipis.
Aquest mapa fa palès el predomini absolut de sòls molt rics en carbonat càlcic. Una part molt important dels sòls són prims i pedregosos. El bon drenatge i aeració dels sòls, que predomina als cartografiats, els fa aptes per als cultius arboris. Els sòls de major fondària i aptitud agrícola es localitzen a la cubeta de Móra i a les terrasses baixes del riu Ebre.
Dins de l'àrea cartografiada es troba una de les majors superfícies de murs de pedra seca que desenvolupen funcions de conservació de sòls contra l'erosió i tenen també un valor patrimonial.
El fet de disposar del mapa a escala 1:25.000 és una eina útil en el moment de planificar els cultius, varietats, tècniques de plantació, moviments de terra, etc. L'optimització del reg (dosi, moment del reg, etc) passa per considerar les propietats del sòl (informació continguda al mapa). Això també s'ha de tenir en compte en l'optimització de la fertilització.
El Mapa de sòls ha estat dirigit i coordinat des del Servei de Producció Agrícola del DAR i executat per les empreses Vèrtex Agroforestal i l'UTE formada per APPLUS, GAENA i Trabajos Catastrales de Navarra. Les mostres han estat analitzades als laboratoris d’APPLUS i de micromorfologia de la UdL.
Durant la seva realització, iniciada al 2008, s'han fet al voltant de 10.000 observacions de camp. Aquesta superfície s'afegeix a les ja cartografiades pel DAR, la qual cosa dóna un total de 622.000 hectàrees.