Cremes prescrites: una gran eina en prevenció d'incendis

Investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) han estudiat la resposta dels boscos després d’una crema prescrita per tal de millorar, si s’escau, la tècnica i reduir-ne els impactes negatius que se’n puguin derivar. L’estudi apunta que les cremes prescrites redueixen el combustible del sotabosc sense afectar substancialment el creixement de determinades espècies de pins.

Una crema prescrita consisteix en aplicar foc al sotabosc de manera planificada sota unes condicions meteorològiques concretes per tal d’aconseguir un objectiu de gestió. Tot i ser una pràctica no exempta de controvèrsia, les cremes prescrites són una eina més per tal de controlar l’acumulació de combustible del sotabosc causada per l’abandonament de les activitats agràries i forestals i reduir la intensitat d’un possible incendi. Els estudis s’han basat en espècies importants, no només a nivell ecològic, sinó també econòmic, ja que representen el 60% de la fusta total comercialitzada a Catalunya.

El pi blanc, la pinassa o el pi roig són espècies comunes als boscos catalans i europeus i son l’objecte d’estudi de la Teresa Valor, investigadora pre-doctoral del grup CEMFOR (Center for Mediterranean Forest Research) del CTFC. Donat que la vitalitat dels arbres després de la crema és un aspecte clau a tenir en compte, Valor i el seu equip han estudiat com els focs prescrits afecten el creixement d’aquests arbres segons la seva tolerància al foc o les característiques i rendiment de l’arbre abans de la crema.

Els resultats mostren que el efecte del foc depèn de l’espècie, la grandària de l’arbre i les característiques del foc i a més, va variant amb el pas del temps. “Després de una crema podem observar arbres amb capçades parcialment socarrimades i detectar una disminució del creixement respecte a com haurien de créixer sense l’aplicació del foc. Ara bé, amb el pas del temps, aquest arbres es recuperen, i en determinades especies observem un augment del creixement segurament degut a que el foc ha reduït la competència pels recursos (aigua, llum i nutrients)”, explica Valor, tot i advertir que “el creixement després del foc no deixa de ser un fenomen complex que depèn de múltiples factors”.

Aquest estudi proveeix un marc per establir recomanacions en cremes prescrites a nivell d’espècie, ja sigui regulant la intensitat del foc aplicat o la freqüència entre cremes requerida, sense que això suposi alterar la vitalitat dels arbres.

A llarg termini, l’efecte de la crema prescrita segueix sent evident

A l’hora de planificar la crema com a eina eficaç des d’un punt de vista econòmic i per a la prevenció d’un incendi, també resulta clau saber què succeeix a llarg termini. En aquest aspecte s’ha dirigit la recerca dirigida per Pere Casals, també investigador del CEMFOR-CTFC, que demostra que al cap de 8 o 9 anys de la crema prescrita, la reducció del sotabosc continua sent evident.

La disponibilitat de llum sembla ser un factor clau en l’efecte de les cremes sobre el sotabosc, ja que la recuperació del sotabosc després de les cremes sembla ser més lenta en boscos densos, on la capçada està tancada. Per tant, Casals i el seu equip suggereixen que per allargar la efectivitat de la crema com a eina per a la reducció del combustible cal minimitzar l’afecció a les capçades.
Finalment, recorda que el efecte sobre el combustible només incideix en un dels factors clau que determinen la virulència d’un incendi i que aquesta reducció no te cap repercussió “en cas de condicions extremes, quan el comportament del foc es regeix més per la meteorologia que per la quantitat de combustible”.

El conjunt d’aquests estudis, publicats en la revista Forest Ecology and Management,evidencia el potencial de les cremes prescrites com a eina preventiva d’incendis, d’especial interès per Catalunya on, com en tota la conca mediterrània, hi ha un risc elevat d’incendis forestals.


Més informació a:

• Valor T., González-Olabarria J.R., Piqué M. (2015) Assessing the impact of prescribed burning on thegrowth of European Pines. Forest Ecology and Management 343:101–109
• Casals P., Valor T., Besalú A., Molina-Terrén D. (2016) Understory fuel load and structure eight to nine years after prescribed burning in Mediterranean pine forests. Forest Ecology and Management 362:156–16