Les millores varietals no augmenten el consum de préssec ni la rendibilitat de les explotacions
La recol·lecció anticipada i el sistema actual de distribució provoquen, en molts casos, la insatisfacció del consumidor
L’any 2015 Catalunya va produir 384.000 tones de préssecs, mentre que a tot l’estat la producció va ser de 1.337.000 tones, de les quals el 52% es van exportar principalment a Alemanya, França i Polònia. Espanya és el primer exportador mundial de préssec i el segon productor d’Europa amb el 37%, només per darrera d’Itàlia (41%).
Durant els últims 15 anys, la millora tecnològica i la innovació varietal han propiciat l’increment progressiu i major de les produccions que de les superfícies, fet que ha permès augmentar i diversificar l’oferta notablement, així com reduir els costos de producció. Tot i això, s’ha produït una disminució progressiva o estancament del consum en els últims anys. Per exemple, el 2014 cada espanyol va consumir 3’8 kg. de préssecs, mentre que al 1989 era proper als 8 kg.
Segons l’investigador de l’IRTA Ignasi Iglesias, la satisfacció del consumidor es veu afectada clarament per la data de recol·lecció i la tipologia de fruit. L’alta i precoç coloració, i el millor calibre dels fruits de les noves varietats, indueixen a realitzar la recol·lecció anticipada en un estat de maduració dels fruits sovint allunyada de la maduresa de consum. Per solucionar la situació de baix consum és necessari i urgent un estímul del consumidor, que passa, entre altres mesures, per establir uns paràmetres mínims de qualitat en el moment de la recol·lecció i, a més, identificar les varietats en els punts de venda segons sigui el seu sabor dolç o no dolç.
La important innovació varietal que s’ha donat en les últimes dècades a Espanya, i en particular a Catalunya, no s’ha traduït en un increment del consum ni ha evitat les crisis recurrents dels preus percebuts pels productors, com és el cas de les dues darreres campanyes (2014 i 2015). Aquesta situació provoca incertesa en la viabilitat futura del sector. Per Ignasi Iglesias, davant d’això, queda patent que la innovació varietal per se no ha complert, en general, l’objectiu de qualsevol innovació: afegir valor al producte. Nombrosos factors han de ser objecte d’estudi i han de servir per prendre mesures que permetin fer front a aquesta situació. Segons l’investigador, la manca d’ordenació de l’oferta facilita la pressió dels preus a la baixa per la distribució, amb la conseqüent distorsió en la cadena de valor. A més, per poder superar aquest període d’incertesa, s’ha de garantir la qualitat en destí, mitjançant un desenvolupament marquista (exemple de la poma i altres fruites) que permeti estratègies de promoció i comunicació.
L’expert Ignasi Iglesias ha fet aquesta anàlisi aquest dijous 18 de febrer al Seminari d’Innovació Tecnològica en préssec i albercoc organitzat anualment per l’IRTA a l’Estació Experimental de Lleida.