Els pros i contres dels sistemes d’informació gràfica a l’etiquetatge alimentari

2023 arriba amb una nova edició de la sèrie Alimentació i Comunicació. En aquest cinquè número s’analitzen els pros i contres dels sistemes d’informació gràfica a l’etiquetatge alimentari com a instrument de comunicació, un tema d’alt interès per a la ciutadania i el sector de l'agroalimentació que genera debat i també dubtes, tal i com en algunes ocasions s’ha vist manifestat a espais de discussió com les xarxes socials.

Alimentació i Comunicació és un projecte editorial adreçat al públic general, realitzat pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) de la Generalitat de Catalunya i l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF). Són publicacions monogràfiques en format digital que aporten informació rellevant i opinions sobre temes de debat social, relacionats amb l'alimentació i la comunicació, a partir d’un debat o jornada al qual hi participen . La dinàmica habitual parteix d’un debat. Aquest projecte forma part del futur Canal Aliments, la plataforma institucional de referència per a la ciutadania i el sector agroalimentari sobre els aliments i el mateix sector. 

Amb l’objectiu d’analitzar la situació de la informació gràfica en l’etiquetatge alimentari, es va dur a terme una trobada, a porta tancada, amb expertes procedents de diferents àmbits:

- Perspectiva institucional (a nivell europeu):Laura Fernández, de l’European Food Information Council

- Perspectiva institucional (a nivell local): Gemma Salvador, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya

- Perpectiva de la indústria: Ana Palencia, d’Unilever

- Perspectiva dels consumidors: Gemma Trigueros, de l’Organització de Consumidors i Ususaris

- Perspectiva acadèmica: Mònika Jiménez-Morales, del grup de recerca Communication, Advertising and Society de la Universitat Pompeu Fabra

Les seves aportacions queden recollides en l’actual dossier, la presentació del qual corre a càrrec de Glòria Cugat Pujol, Subdirectora General d’Inspecció i Control Agroalimentari de la Secretaria d’Alimentació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. Tot seguit, hom troba cinc articles que s’endinsen en la temàtica des del punt de vista de cada experta. A la darrera part es recullen les dades i opinions exposades al llarg del debat presencial. El dossier es tanca amb un resum amb les idees clau.

Aquestes són algunes de les preguntes que pretén respondre el monogràfic:

-A Europa, els diversos formats coexistents per representar la informació a l’etiquetatge dels productes alimentaris faciliten l’elecció per part del consumidor o el duen a confusió?

-Aquests sistemes d’informació contribueixen a l’assoliment dels objectius de les diferents estratègies alimentàries?

-Fins a on arriba la regulació de la informació nutricional obligatòria que ha d’incloure l’etiqueta?

-Existeix consens científic, davant la diversitat de criteris a tenir en compte, per determinar si un aliment té un perfil nutricional saludable o no?

-Incloure conceptes com la sostenibilitat a les etiquetes incrementa el grau de complexitat de la informació?

-La Comissió Europea està treballant en un sistema regulatori normalitzat? Quina repercussió tindria en la cadena agroalimentària?

-En quin lloc queda el consumidor en tot això, té veu?

A l’apartat Alimentació i Comunicació de la web del DACC es pot trobar el dossier actual sobre la informació gràfica en l’etiquetatge, i les edicions anteriors, que tracten temes com  la informació alimentària i el que demana la societat; els mites i realitats dels aliments ultraprocessats, l’ús de les xarxes socials per a la comunicació alimentària; o la comunicació de la innovació alimentària. Al març d’enguany sortirà publicat el número sis de la sèrie, que parla de comunicar la sostenibilitat alimentària.

Font: DACC