Es presenta l’estudi sobre la participació catalana en els fons europeus competitius l’any 2021
Les entitats i empreses amb seu a Catalunya han obtingut 1.151,9 milions d’euros provinents de la seva participació en projectes finançats pels fons competitius de la Unió Europea.
Catalunya ha assolit un finançament en fons europeus competitius similar a Finlàndia i superior a països com Suècia o Hongria.
Des del Govern s’ha presentat l’estudi titulat “La participació catalana en els fons europeus competitius 2021”, que analitza el finançament rebut a Catalunya durant l’any 2021 pels programes de fons europeus competitius.
Després d’estudiar més d’una vintena de programes de fons europeus competitius, l’informe impulsat pel Departament d’Acció Exterior i Unió Europea conclou que el 2021, 559 beneficiaris amb seu a Catalunya, entre entitats i persones físiques, van obtenir 1.151,9 milions d’euros provinents de fons europeus competitius. En aquest període, Catalunya va aconseguir un finançament molt similar al de Finlàndia (1.225,8 milions) i superior a països com Letònia (1.039,1 milions), Eslovènia (832,8 milions), Estònia (772,0 milions), Suècia (691,3 milions) i Hongria (657,8 milions).
L’estudi també incorpora una anàlisi comparativa amb la resta de territoris de la Unió Europea. El 2021, Catalunya va aconseguir un finançament similar a la regió italiana del Laci (1.087,7 milions) i superior a altres regions com Flandes (667 milions), Viena (368 milions) o Baviera (347,6 milions).
En l’àmbit estatal, Catalunya va encapçalar l’obtenció de fons per sobre de la Comunitat de Madrid i el País Basc. A Catalunya, els fons europeus competitius van arribar a 33 comarques i a 119 municipis. Les comarques amb un major finançament d’aquests programes van ser el Barcelonès, seguit del Vallès Occidental i el Baix Llobregat.
El 2021, 1.034 projectes amb seu a Catalunya van rebre finançament de fons europeus competitius. Els principals projectes finançats estaven vinculats a l’àmbit de les infraestructures, l’energia i el transport; la innovació, la recerca i la salut; la cooperació al desenvolupament i l’acció exterior; i l’ensenyament, la joventut, la formació i l’ocupació.
Pel que fa als programes específics de finançament, el del Reactor Termonuclear Experimental Internacional (ITER), gestionat per l’agència europea Fusion for Energy amb seu a Barcelona, va rebre el 74% de les transferències fetes a entitats amb seu a Catalunya. El va seguir el programa Horizon Europe, amb el qual Catalunya va ocupar la primera posició entre les comunitats autònomes amb més fons d'aquest àmbit, i seguidament l’Erasmus+, el d’Ajuda Humanitària i el Mecanisme Connectar Europa (CEF).
Els fons europeus competitius són els gestionats directament per la Comissió Europea o les seves agències executives, sense la intervenció de tercers, com ara els estats. Aquesta tipologia de fons representa al voltant del 20% del pressupost de la Unió Europea per al període 2021-2027.
Així doncs, l'estudi presentat pel Govern no contempla els recursos provinents dels fons Next Generation, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), el Fons Social Europeu+ o els ajuts a l’agricultura o la pesca, sinó que inclou els programes Horizon Europe, LIFE, Erasmus+ o Europa Creativa-Media, entre d’altres.
Les dades per elaborar aquest estudi provenen principalment del Sistema de Transparència Financera (FTS) que ofereix la Comissió Europea, el qual inclou els programes de finançament gestionats directament per la Comissió Europea i les seves agències executives. Per analitzar la participació catalana en els programes Erasmus+ i en el Cos Europeu de Solidaritat s’ha consultat les bases de dades que faciliten les institucions gestores de cara programa.
Font: Departament d’Acció Exterior i Unió Europea