Es posarà a prova un nou sistema de producció de conills com a alternativa les gàbies de filferro
El prototip s’ajustarà a les expectatives de la nova normativa europea, que prohibirà l’ús de gàbies de filferro a partir del 2027.
Seran parcs polivalents per acollir tant femelles reproductores com conills d’engreix, amb el mínim d’inversió extra per als productors.
En els últims anys s’ha qüestionat l’ús de gàbies de filferro davant dels problemes de comportament que s’han observat en animals, com la falta d’espai i socialització de les femelles. L’equip de recerca de Genètica i millora animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) engega un nou projecte d’activitat demostrativa, amb el finançament del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, anomenada “PARCCUN: Cria i reproducció en parcs com a alternativa a l’ús de gàbies en producció de conill de carn”.
L’objectiu del projecte serà dissenyar un sistema de parcs alternatiu basat en terra de làmines de plàstics, sense sostre i d’allotjament en grup. Un cop aprovat, el prototip es traslladarà al sector de la cunicultura perquè s’ajusti al nou paradigma de producció en parcs, que aposta per millorar el benestar dels animals sense que hi hagi un impacte econòmic negatiu a les granges.
Un dels problemes que s’han detectat al llarg dels anys és que el filferro provoca pododermatitis en els conills, una infecció a les potes dels adults. Això ja es va intentar solucionar amb els reposa potes, però no ha resultat suficient. D’altra banda, el sostre de la gàbia s’ha vist que limita el moviment dels animals, especialment en el cas de les femelles reproductores, les quals en ocasions se’ls deforma la columna i tenen falta de socialització amb altres animals. Per evitar aquest efecte, el nou prototip de parc obert serà sense sostre, amb les parets més altes perquè els animals no es puguin escapar, i pensat perquè pugui allotjar fins a cinc femelles juntes.
En el cas de l’allotjament col·lectiu de les femelles cal tenir en compte el seu comportament i la socialització. Normalment, les femelles estan soles en una gàbia i quan tenen les cries estan juntes entre 30 i 35 dies fins que es deslleten i se separen les cries de la mare. Un cop en aquesta fase, la femella es queda sola a la gàbia durant set dies, perquè després ja torna a tenir cries. Fins ara es mantenien aïllades perquè acostumen a ser molt agressives amb les altres. Amb el nou parc, es vol aconseguir que les femelles mantinguin la socialització amb les altres. Es mantindrà, però, la opció de col·locar protectors en el moment previ al part perquè les femelles estiguin protegides abans de parir, però que alhora mantinguin el contacte visual amb altres femelles. Dies després del part, es podrà retirar el protector i les femelles passen a estar en allotjament col·lectiu, però poden fer servir la part inferior com a amagatall, reduint d’aquesta manera possibles agressions. Serà un sistema mixt perquè si es retiren els nius, el parc quedaria convertit en un parc d’engreix que podrà allotjar fins a 32 llodrigons.
El nou sistema també inclourà la instal·lació de plataformes, tant en femelles reproductores com en llodrigons. En reproductores, la plataforma actua com a un element enriquidor que funciona com a amagatall i com a element per vigilar i fer esport, i afavoreixen el benestar animal reduint el comportament agressiu de les femelles criades en col·lectiu. Aquest element, juntament amb l'eliminació del sostre, podria afavorir un comportament més normalitzat dels individus. Segons la Comissió Europea, l’ús de les gàbies en la producció animal està cada cop més marcada per la sensibilització social. A més, el projecte Welfare Quality®, evidencia que el benestar animal és un tema molt important per als consumidors d’Europa, ja que ho consideren com un punt afegit a la qualitat dels productes.
Un dels aspectes que caldrà tenir en compte és que els sistemes sense sostre permeten l’entrada i el contacte del conill amb altres animals, com rosegadors o ocells, i això podria afavorir la transmissió de malalties. Pel que fa a la higiene, els experts hauran de demostrar si el nou sòl basat en làmines de plàstic és igual d’eficient que el filferro a l’hora de mantenir la higiene i la neteja de femtes. Per altra banda, un dels aspectes que estudiarà el projecte és que el canvi d’infraestructura tingui el menor impacte possible sobre les granges, ja que l’adquisició de noves infraestructures i el possible canvi en les foses de la granja, podria suposar un impacte alt sobre la rendibilitat i la sostenibilitat. Tots aquests aspectes els analitzarà l’IRTA en una primera fase, abans de traslladar-lo al sector. Estudiarà el benestar i el comportament de tots els animals, així com el seu estat de salut i el possible impacte sobre la reducció d’ús d’antibiòtics. També n’estudiarà els efectes del rendiment de les femelles reproductores i el dels animals en engreix. Un cop els resultats siguin avaluats i es doni llum verda al nou sistema de parc, es traslladarà al sector cunícola per implementar-lo.
Aquesta activitat és finançada a través de l'Operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de desenvolupament rural de Catalunya 2014-2022.
Font: IRTA