Nova guia per al compostatge en granja de dejeccions ramaderes

En els darrers anys, el sector agrícola i ramader català ha fet grans passos en la seva reestructuració i modernització, millorant la seva eficiència, producció i competitivitat, fins a esdevenir un element clau per l’organització i cohesió del territori. Alhora, s’ha apostat per adaptar les explotacions a les exigències de la societat actual, que passen per la protecció del medi ambient i la reducció de l’empremta ecològica.

La política europea, les estratègies de producció, la demanda del consumidor...sembla que totes les peces de la cadena agroalimentària convergeixen cap a un canvi progressiu del sistema. Això, a la pràctica, es tradueix en la reducció de les emissions, la millora de la qualitat dels sòls, les aigües i l’aire, la producció mínima de residus, la circularitat dels recursos o l’economia de proximitat, entre d’altres.

Aquesta major consciència social envers la sostenibilitat obliga a establir un model de gestió de la fertilització més eficient, de base circular, on cobra especial importància la recuperació de nutrients provinents de les dejeccions ramaderes, amb l’objectiu de donar-los una sortida comercial com a fertilitzants orgànics d’alt valor afegit.

D’altra banda, els preus de referència internacionals dels fertilitzants han augmentat molt darrerament, fins arribar als seus màxims històrics. Davant d’un context d’emergència climàtica i d’escassetat i competència per les matèries primeres, cal preparar-se perquè en el futur aquesta tendència a l’alça no comprometi la producció estable d’aliments.

El tractament de les dejeccions ramaderes ha d’entendre’s com una oportunitat de les explotacions ramaderes per donar sortida i, fins i tot, valoritzar un material que inicialment podia arribar a ocasionar un problema de gestió. El tractament de les dejeccions és una oportunitat local, però també una possibilitat d’equilibri territorial, pensant en grans termes en el moviment de nutrients i matèria orgànica de llocs on en sobra cap a llocs on hi ha demanda. Aquest “moviment” possibilita la reducció de la intensitat de nutrients en algunes zones i afavoreix la millora de la qualitat dels sòls en altres.

El compostatge és possiblement un dels tractaments més coneguts que permeten, de manera relativament senzilla, convertir les dejeccions ramaderes en productes d’elevat valor afegit. Ofereix diferents sortides per a la gestió de les dejeccions ramaderes un cop compostades, ja sigui dins de la pròpia explotació com a adob per a les parcel·les, com a diversificació de l’activitat agrària amb la comercialització del compost, o bé la seva gestió ens instal·lacions externes a l’explotació.

En aquest escenari, el compost és una alternativa excel·lent per fertilitzar els camps i substituir en gran part l’ús dels adobs de síntesi. S’ha de tenir en compte que el compost no solament té la funció de proporcionar nutrients a les plantes, sinó que també millora, a diferència dels fertilitzants minerals, les propietats i característiques físiques, químiques o biològiques del sòl. En altres paraules, actua com una esmena orgànica.

Tot i que el compostatge encara està poc estès en el sector ramader, des del punt de vista científic a Catalunya s’hi ha treballat força, havent-se desenvolupat des de fa molts anys nombrosos estudis i assajos i, en conseqüència, s’ha adquirit un ampli coneixement sobre aquest model de tractament.

La guia per al compostatge en granja de dejeccions ramaderes pretén ser una eina per a transmetre aquest coneixement i posar-lo a disposició del personal tècnic, dels titulars de les granges i de la resta de persones interessades en el procés de compostatge de dejeccions en origen. En ella s’hi pot trobar informació sobre els materials que es poden utilitzar, les característiques de les instal·lacions, la descripció de les accions i etapes del procés, els requisits a nivell normatiu i, inclús, detalls de diverses experiències de compostatge en granja que ja es troben funcionament a Catalunya.

L’objectiu és fomentar l’obtenció d’aquest compost a les mateixes granges, una estratègia dins del marc agrari que comporta l’ús de productes de proximitat, i que suposa a més a més una reducció important de les emissions.

Font: DACC