Es cedeixen 170 dispositius de geolocalització a ramaders de boví i equí en zona de presència permanent d'os bru
Se n’han beneficiat més de 30 explotacions de bestiar i és una mesura que contribueix a facilitar la gestió de la ramaderia extensiva de muntanya.
Els collars permeten al ramader situar geogràficament en tot moment els caps de bestiar a través d’una aplicació instal·lada al mòbil.
El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha cedit aquest any 170 dispositius de geolocalització a ramaders de boví i equí. Es tracta d’uns collars per al bestiar que tenen uns xips incorporats que permeten al ramader situar geogràficament en tot moment els caps de bestiar a través d’una aplicació instal·lada al mòbil. En total s’han beneficiat de l’actuació 33 explotacions situades a les capçaleres del Pallars Sobirà, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, concretament a les Valls d’Àneu, la Vall de Cardós i la Vall Ferrera i que estan considerades zona de presència permanent d’os bru (ZPP) . La cessió d’aquests collars forma part de la política de gestió de les interaccions entre grans mamífers i la ramaderia al Pirineu que desenvolupa el Govern.
Aquesta és una altra mesura que es fomenta des del Departament per afavorir la coexistència entre els grans carnívors i la ramaderia extensiva. Amb la ramaderia ovina i l’apicultura, que són les que pateixen més danys de l’os als Pirineus, ja fa anys que s’apliquen mesures de prevenció de danys. En el cas de l’apicultura es porten a terme els tancats per protegir les arnes i en referència al bestiar oví, es fa l’agrupament de ramats amb uns pastors contractats pel departament que s’encarreguen de la vigilància durant l’estiu.
En el cas del bestiar de pota grossa, és a dir, el boví i equí, en què els danys són molt menors, s’apliquen mesures de suport a la gestió i facilitació de detecció d’incidències, com poden ser la cessió de collars geolocalitzats.
Són dispositius que funcionen amb la internet de les coses (IoT) mitjançant tecnologia Lora o Sigfox, ja que és una zona amb poca cobertura mòbil. Actualment s’està treballant amb dues empreses diferents que ofereixen aquest servei.
Per garantir el bon funcionament d’aquest sistema, caldrà instal·lar puntualment algunes antenes, que es col·loquen i es retiren cada temporada. La col·locació d’aquestes antenes es fa en coordinació amb altres projectes, que es duen a terme a la zona, per aconseguir una cobertura tan bona com sigui possible entre tots els organismes que treballem amb la mateixa tecnologia i dispositius.
Aquests dispositius són molt útils per tenir localitzats els animals durant la seva estada a les pastures estivals a alta muntanya. D’aquesta manera, mitjançant una aplicació al mòbil o entrant a la pàgina web, l’usuari pot accedir al seu compte i veure on està exactament cada animal que porta un collar amb el dispositiu. A més, les dades que es recullen serveixen per disposar d’informació sobre càrregues ramaderes i gestió de pastures en espais naturals protegits.
Els ramaders es poden alertar del comportament anormal dels animals, com per exemple períodes d’excessiva inactivitat o, per contra, recorreguts d’una gran distància en poc temps. Els dispositius permeten identificar aquestes casuístiques i això els permet fer visites ràpides al bestiar en cas que en detectin. Per fer la gestió del dia a dia, la tecnologia permet als ramaders reduir el temps de cerca del bestiar a muntanya i poder fer actuacions de control rutinàries sobre el terreny.
Aquestes són algunes de les mesures que han estat incloses en el Pla estratègic de la ramaderia extensiva de Catalunya 2021-2030 (PEREC) en l’eix de producció ramadera sostenible, per tal d’estabilitzar els danys a la ramaderia extensiva i millorar la coexistència amb la fauna salvatge. A més, es manté l’Espai Os com a espai permanent de debat sobre la convivència amb la finalitat de crear un espai estable de diàleg i de treball col·laboratiu sobre la cohabitació amb l’os, en què participen totes les parts implicades (representants del sector ramader, de la caça, de l’àmbit turístic i administracions públiques, entre d’altres). Es tracta de millorar la governança en el desplegament de les polítiques de protecció i gestió de les espècies, específicament, amb els grans carnívors com l’os. També de promoure la participació activa i corresponsable de la població en la presa de decisions i generar un espai de confiança i transparència amb la població implicada, que faciliti la gestió de l’espècie i permeti l’acord d’accions conjuntes.
Font: DACC