La dessalinització, els centres d'activitats marítimes i la pesca recreativa destaquen com a sectors emergents de l'Economia Blava
El sectors productius vinculats al mar van representar un volum de negocis de 12.862 milions d’euros, equivalents al 3% del valor de la producció a Catalunya.
El període analitzat correspon a l’any de la pandèmia de la COVID-19, i l’informe mostra que a indústria del peix i els seus derivats van ser els que millor van resistir els efectes de la crisi provocada per la pandèmia.
Els resultats del darrer informe sobre Economia Blava (referent a totes les activitats econòmiques vinculades al mar) dut a terme pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, destaquen tres sectors emergents dins d’aquest àmbit: la dessalinització; les acadèmies nàutiques, centres d’immersió i centres nàutics (denominats a Catalunya centres d’activitats marítimes, CAM), i la pesca recreativa.
L’estudi, que analitza les dades corresponents a l’any 2020, mostra que les plantes dessalinitzadores a Catalunya van produir un volum de negocis de 16,2 M€ (21 % inferior a l’any anterior) i un valor afegit brut de 5,9 M€ (37 % inferior a l’any anterior). Es preveu que l’economia generada per aquesta activitat es vegi incrementada considerablement en els anys vinents, a causa de l’actual context de sequera que viu Catalunya, que està requerint que aquestes instal·lacions funcionin al màxim rendiment.
Respecte de les acadèmies nàutiques, centres d’immersió i centres nàutics (CAM), trobem que hi ha més de 450 centres registrats que van generar conjuntament un volum de negocis de 60,9 M€ (32% inferior respecte de l’any anterior), un volum d’ocupació de 1.214 persones (22% inferior respecte de l’any anterior) i un valor afegit de 30,3M€ (32% inferior respecte de l’any anterior).
La pesca marítima recreativa va generar un impacte directe durant l’any 2020 (despesa anual) de 87,5 M€, dels quals 40,6 M€ corresponen a pesca recreativa d’embarcació, 39,3 M€ a pesca recreativa de costa i 7,5 M€ a pesca recreativa submarina (ICATMAR, 2022).
Pel que fa al conjunt de sectors involucrats amb el mar, l’informe destaca que han generat un volum de negocis de 12.862 milions d’euros (48,9% inferior a l’any anterior). Aquesta dada representa un 3,1% del valor de la producció a Catalunya l’any 2020 i un valor afegit brut (VAB) de 2.738 milions d’euros (62,5% inferior a l’any anterior), equivalent a un 1,3% del VAB a Catalunya l’any 2020.
Pel que fa a l’ocupació directa derivada de les activitats econòmiques relacionades amb el mar, l’any 2020 era de 107.795 treballadors (48,5% inferior a l’any anterior). Aquesta dada representa un 3,2% del total de persones ocupades a Catalunya l’any 2020.
La particularitat d’aquesta edició és que el període analitzat correspon a l’any de la pandèmia de la COVID-19, fet que explica la diferència significativa en les variables econòmiques analitzades respecte d’anys anteriors. L’informe permet visualitzar l’efecte de la crisi en els diferents sectors econòmics, especialment en el del turisme marítim, que ha provocat que la dimensió d’aquest macrosector a Catalunya es reduís gairebé a la meitat del que representava l’any 2019 (reducció del 63% en valor afegit, del 49% en ocupació i del 49% en el volum de negocis).
No obstant, les dades també reflecteixen la resiliència d’altres sectors, com ara el sector dels recursos marins vius (peix i derivats), que, tot i haver patit una disminució, no ha estat tan acusada com en altres subsectors. Concretament, aquest sector va comptar l’any 2020 amb un volum de negocis de 4.641 milions d’euros (encapçalant per primer cop en els darrers anys el rànquing dels diversos sectors de l’Economia Blava), un valor afegit brut (VAB) de 650,7 milions d’euros i 16.340 treballadors. Amb tot, el volum de negocis disminueix respecte de l’any 2019 (-13,6%), però les inversions creixen respecte de l’any anterior (17%).
A destacar el sector de la construcció i reparació de vaixells que ha mostrat la seva fortalesa i resiliència en un context de pandèmia al donar uns espais de lleure segur a la població a través de la nàutica d’esbarjo i que mostra un creixement del 14 % quan a volum de negoci i valor afegit brut.
Pel que fa al pes de l’Economia Blava en relació amb el territori, l’estudi analitza el grau d’especialització de cada comarca (ocupació als sectors analitzats / població total) en sectors de l’Economia Blava a escala comarcal del litoral marítim a Catalunya. Les dades reflecteixen que aquelles zones amb una major especialització durant l’any 2020 son les comarques de l’Alt i el Baix Empordà (3,52% i 3,44% respectivament). La caiguda de l’activitat turística durant aquest any ha impactat amb força en algunes comarques com el Tarragonès, reduint la seva especialització marítima.
Aquestes i altres dades proporcionades per l’estudi, el quart des que es va començar a fer l’any 2017, són clau per observar l’evolució del pes de l’Economia Blava a Catalunya i la importància dels seus sectors en l’economia catalana global.
La publicació anual d’aquest informe forma part de l’estadística pròpia d’Economia Blava del país en el marc de l’Estratègia marítima de Catalunya, inclosa dins del Programa anual d’actuació estadística de la Generalitat, liderada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) i desenvolupada en col·laboració amb l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Font: DACC