BIOECONOMIA | 03/10/2024  Ruralcat

La 3a edició del Congrés BIT se centra en la bioeconomia d’alt valor afegit i la simbiosi industrial

L’esdeveniment vol impulsar la transformació del sector primari promovent la incorporació d’estratègies empresarials i innovacions tecnològiques

Bioeconomia

El Congrés s’ha estructurat en tres taules de debat al voltant de tres sessions temàtiques.

La tercera edició del Congrés BIT (Bioeconomia i Tecnologia) s’ha centrat en la bioeconomia d’alt valor afegit i la simbiosi industrial. Enguany, les ponències s’han celebrat a Lleida els dies 26 i 27 de setembre. Han estat dos dies de taules rodones i diàlegs amb diversitat de veus per gestionar, treballar i millorar dos dels temes actuals de territori i país.

El Congrés s’ha estructurat en tres taules de debat al voltant de tres sessions temàtiques. La primera, de títol “Bioeconomia circular i obtenció de principis actius per a la indústria cosmètica, farmacèutica i nutricèutica”; la segona, “Bioeconomia i la transició cap als productes químics biobasats”, i la tercera, “La bioeconomia com a generadora de nous materials”. En aquestes taules han participat empreses com Insectius, BASF, Venvirotech, Honex Materials, Pujolassos, Copy Valls, Biogründl, Carinsa, Sitec Pharmabio i Bioibèrica, que han compartit la seva experiència i casos pràctics de fabricació de substàncies, productes i materials biobasats.

En aquest sentit, l’obertura de l’acte va estar al càrrec del Dr. Andrés Alcántara, membre del Comitè d’ESAB i del Consell de Suschem amb la benvinguda institucional. A continuació, José M. Gil, del CREDA, va presentar les dades de l’estudi sobre l’impacte econòmic de la bioeconomia a Catalunya, encarregat pel DARP. Tot seguit, Hugo Chavarría de l’IICA, va presentar l’Informe de situació i perspectives de la bioeconomia a Amèrica Llatina i el Carib. Aquest bloc s’ha tancat amb la ponència d’Olman Segura, catedràtic de la Universidad Nacional de Costa Rica, sobre “Bioeconomia, innovació i qualitat de vida”. Així doncs, la primera jornada s’ha tancat amb la presentació del Pla d’acció del ProAcció Green; un projecte que engloba serveis, ajuts i activitats d’ACCIÓ per situar la sostenibilitat com un dels eixos estratègics de les empreses a través d'una innovació responsable i utilitzant la tecnologia com a palanca per una economia verda i circular. També es van presentar altres opcions de finançament impulsades per ACCIÓ, i amb la xerrada d’Alfons Cornella, fundador de Next i Infonomia, entre altres empreses, sobre la necessitat d’innovar i fer-ho a través de les oportunitats que genera la bioeconomia.

Durant la segona jornada es va posar el focus en la simbiosi industrial. L’obertura va anar a càrrec de Cristina Massot, secretària general del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Seguidament, Clàudia Puig, de Daleph Consultors, va explicar una anàlisi sobre com els biopolígons creen ecosistemes industrials sostenibles. Alhora, es va organitzar una taula rodona sobre “Simbiosi industrial al país: infraestructures necessàries, barreres i palanques”, amb la participació de la Unió Empresarial de l’Anoia, l'Agenda compartida de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, la consultora Símbiosy i EURECAT. La darrera sessió temàtica es va dedicar a la “Simbiosi empresarial” comptant amb la presència de casos internacionals com el del GreenLab, l’empresa forestal Metsä, la Universidad Nacional de Costa Rica i un exemple local, Alcarràs Bioproductors. Finalment, Pilar Chiva, de l’Agència de Residus de Catalunya, va presentar la nova Plataforma de simbiosi industrial de Catalunya.

El Congrés BIT és un punt de trobada per conèixer les tendències, les innovacions i els projectes empresarials entorn de la bioeconomia. Té la finalitat d’impulsar la transformació del sector primari tot promovent la incorporació d’estratègies empresarials i innovacions tecnològiques que permetin una producció d’aliments i bioproductes més eficient, saludable i respectuosa envers el medi ambient. L’acte s’emmarca en l’Estratègia de la bioeconomia de Catalunya 2030, impulsada per la Generalitat de Catalunya.

 

Font: DARP