Què entenem pel terme alimentari “ultraprocessat”?
La falta de consens sobre el que s’entén per “ultraprocessat” genera un gran debat a la comunitat científica i s’arriba a l’acord que no defineix límits quantitatius per als nutrients crítics i negativitza els additius alimentaris
Socialment s'utilitza el terme per definir uns determinats tipus d’aliments, processats de manera industrial i de composició complexa.
Què entenem pel terme alimentari ‘ultraprocessats’? La falta de consens sobre aquest terme és un gran tema de debat que compta amb grans defensors i molts detractors a la comunitat científica. En aquest sentit, s’arriba a l’acord de que és un terme poc concret, que no defineix límits quantitatius per als nutrients crítics (no indica a partir de quina quantitat de sal, sucre o greix serien considerats “ultraprocessats”) i negativitza els additius alimentaris, plantejant dubtes sobre la seva seguretat. Socialment, s’utilitza el terme “ultraprocessat” per definir uns determinats tipus d’aliments, processats de manera industrial i de composició complexa.
En aquesta línia, l’evidència científica apunta a una correlació entre un consum elevat d’aquests productes i un augment del risc de patir problemes de salut com l’obesitat, el càncer i l’envelliment prematur. Però és important destacar que, fins ara, no hi ha prou proves per establir una causalitat directa. Això significa que el risc pot estar més relacionat amb un consum excessiu que amb el simple fet de consumir aquests productes.
Per això, és important que la informació alimentària que consumim diàriament sigui precisa, clara i fàcil de comprendre. No obstant això, amb l’auge de les xarxes socials, sovint ens trobem envoltats de missatges confusos i sensacionalistes que poden induir a l’error. La informació que trobem a les xarxes socials no està sotmesa a un control reglat i encara que la informació alimentària que acompanya els aliments i la publicitat emesa per les empreses elaboradores o comercialitzadores sí que ho està, aquesta no és la única via ni la més freqüent per arribar als consumidors. La televisió, les pàgines webs i les xarxes socials són els tres mitjans o canals més usats per la població per informar-se sobre alimentació i un dels temes més controvertits és el dels aliments "ultraprocessats". Vivim en una era on les opinions maximalistes i els titulars que busquen el clic estan a l’ordre del dia. Això ha afavorit una circulació d’informació que no sempre és fiable, contribuint a la confusió del consumidor. Els influencers i altres figures mediàtiques poden amplificar aquest efecte, creant una imatge negativa generalitzada dels aliments "ultraprocessats".
Per tot això, és essencial que com a consumidors busquem informació contrastada i evitem caure en el parany dels missatges simplistes. També és important tenir en compte que la ciència alimentària és un camp en constant evolució, i el que avui és una tendència pot no ser-ho demà. No obstant això, hem de recordar que una dieta equilibrada no es basa en evitar un sol grup d’aliments, sinó en la moderació i la diversitat alimentària. La comunitat científica aposta per l’augment del consum de productes frescos i no processats, com les fruites i les verdures. En conclusió, cal mantenir una dieta variada i informar-se del que es consumeix a través de fonts fiables.
Totes les informacions recollides en aquest article són conclusions de la publicació La informació sobre aliments “ultraprocessats”: mites i realitats en el marc d’Alimentació i Comunicació, un projecte editorial conjunt del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) de la Generalitat de Catalunya i l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF).
Font: DARPA