Antoni Seguí Parpal "Parlo de comunicació per a la innovació"
Tot sembla indicar que durant els propers cinc anys el sector lleter català s'enfrontarà a diversos canvis decisius per al seu futur. Avui dia, el 50 per cent de les explotacions no tenen garantida la successió generacional; aquest any, el MARM prepara una nova regulació de les relacions contractuals entre els productors i la indústria; i l'any 2015 desapareixeran les quotes làcties. Per copsar l'actualitat del sector hem entrevistat a Antoni Seguí Parpal, coordinador de l'Observatori de la Llet (OL) del DAAM, que ens parla també de la necessitat d'anar més enllà de la formació i la informació per millorar la situació dels ramaders, ens parla de la comunicació per a la innovació.
Antoni Seguí, doctor enginyer agrònom, també és professor associat a l'ETSEA (UdL), autor de diferents llibres sobre les explotacions de vaques de llet i col·laborador en nombroses publicacions i jornades tècniques.
Podria explicar a grans trets quines són les tendències del sector lleter a Catalunya durant els darrers anys?
Des de 1992, any en què es va començar a aplicar el sistema de quotes a la producció de llet, hi ha hagut una concentració de la producció en poques explotacions i un augment del nombre de vaques per explotació. Pel que fa a la transformació, també hi ha concentració, amb dependència majoritàriament exterior. També cal destacar que el preu al productor està estancat.
Pel que fa al consum, en general, els compradors finals coneixen poc els productes làctics, els seus orígens i transformació. Al consumidor no se’l pot preparar només amb campanyes publicitàries, des de petit li haurien d’explicar d’on ve un producte, qui i per què el fa, quines qualitats té, etc. A més, la llet, tot i ser un producte considerat bàsic, no està prou valorat, es veu com a prescindible i sovint l’utilitzen com a objecte de promocions alienes al sector productor i transformador.
Es confirmaran aquestes tendències a l’informe sectorial del 2010? Quan el podrem consultar?
A l’informe del primer semestre 2010 dèiem que el benefici mitjà de l’exercici 2010 es preveia similar al de l’exercici 2009, és a dir, negatiu. Tanmateix, s’ha de veure si la lleugeríssima pujada del preu al productor ha estat suficient per absorbir la pujada dels preus dels principals ingredients dels pinsos, o si el maneig o la gestió que fa el ramader s’ha pogut adaptar a la situació de crisi econòmica.
Està previst que es publiqui a la segona meitat de març o principis d'abril. És habitual que altres organismes europeus de gestió tècnica i econòmica presentin els informes anuals a l’estiu, però l’OL, des de 2006, l’avança de manera definitiva en aquestes dates. Això marca una diferència respecte a altres centres i és possible gràcies a la rigorosa professionalitat d’un equip molt responsable en la recollida de dades.
"Al sector productor li fa falta la comunicació per a la innovació (denominació actual del treball d’extensió agrària), que en essència és ajudar al ramader a decidir, perquè la informació per si mateixa no canvia la pràctica, i cal incidir en la pràctica...".
En aquest aspecte, quines estratègies o mesures adopten o poden adoptar els empresaris per tal de minimitzar els efectes negatius de la crisi?
El poder de decisió del ramader no és gaire gran. L’alimentació de les vaques és més senzilla del que molta gent pensa, en canvi, el racionament o el maneig de l’alimentació, en molts casos, ha passat de generar un cost variable –que el ramader pot modular– a ser un cost fix.
Al sector productor li fa falta la comunicació per a la innovació (denominació actual del treball d’extensió agrària), que en essència és ajudar al ramader a decidir, perquè la informació per si mateixa no canvia la pràctica, i cal incidir en la pràctica... Aquesta feina no s’entén com s’hauria d’entendre i, en molts casos, s’ha ridiculitzat. L’OL, pioner com a observatori sectorial, ho va considerar en les seves funcions, però la realitat del dia a dia no ha permès una presència constant.
Comunicació per a la innovació? Podria explicar una mica més aquest concepte?
En l’activitat ramadera intervenen molts factors de producció: produir farratges, alimentar les vaques, munyir-les, etc. Tots ells estan subjectes a contínues innovacions tecnològiques i el ramader ha d’estar al dia de tot. Per a l’empresari és tant important la informació i la formació, com un assessorament proper i un seguiment dels seus problemes en l’activitat. La comunicació per a la innovació consisteix en proporcionar al ramader tot això i ajudar-lo a prendre la millor decisió possible. Això és fa en altres països, com Estats Units, però a l’Estat espanyol i a Catalunya no. Per fer bé aquesta feina és necessari un equip estable de professionals, independents, que puguin estar al costat del ramader, a peu d’explotació. No és fàcil, a vegades s’han de canviar inèrcies i rutines molt arrelades. És una tasca a mig i llarg termini, els resultats no es veuen d’un dia per l’altre.
El 2011 serà l’any en que el Ministeri reguli les relacions contractuals entre els productors i la indústria transformadora? En tot cas, com s’hauria de fixar i quins beneficis hauria d’aportar aquesta mesura?
Sí, la UE intenta regular els contractes entre el productor i el transformador. S’han creat expectatives pensant en què això donarà més transparència, seguretat i estabilitat en el sector. Un cop més es focalitzen els problemes en el preu. En el meu entendre, com a tècnic, i exclusivament com a tal, un contracte on s’hi reflecteixi el preu, la quantitat, etc., és el que fins ara, millor o pitjor, s’ha fet. El problema és saber si el preu tindrà una referència, i, en aquest cas, sobre què. Al cost de producció?, al cost de transformació? o al mercat?
Per exemple, en el problema dels preus baixos al productor, per sota del cost, ni el productor ni la indústria decideixen, qui mana moltes vegades són les grans àrees distribuïdores. Utilitzen sovint la llet com a producte reclam i demanen preus molt baixos al transformador, i aquest ho transmet al productor.
Està previst que l’1 d’abril de 2015 desapareguin les quotes làcties... Com ha afectat en el passat aquesta regulació al sector a Catalunya? Com canviarà el seu futur?
Les quotes van néixer a la segona meitat dels anys vuitanta. Quan vam entrar a la Unió Europea hi havia sobreproducció de mantega, llet en pols, etc. Per evitar els excedents es va imposar no produir per sobre d'una quantitat calculada en funció dels resultats d'un any determinant. Produir per sobre comportava un sanció. En aquell moment Espanya no va poder negociar millors condicions.
Les quotes no van ser acceptades fàcilment, especialment, pels grans productors. Pels petits ha estat diferent, un garantia de benefici, si més no al vendre-les quan arribava la jubilació. És un tema en el que intervenen molts factors i no es pot parlar així com així del que podria passar...
Independentment d’això, el cert és que el sector lleter tindrà greus problemes per continuar endavant els propers anys pel fet de no tenir garantida una successió generacional a la professió. En un estudi que vam realitzar fa dos anys, les dades recollides reflectien que el 50 per cent de les explotacions lleteres no tenen garantida la successió. És a dir, que si d'aquí quatre o cinc anys el ramader es jubila, l’activitat acaba amb ell, no té successió. Als joves no els atreu perquè és una feina dura, constant, sacrificada i no suficientment recompensada.
“Sovint es vol arreglar el sector com un tot, i cada casa és un món. Baixar als problemes diuen que fa perdre perspectiva, però qui mira des de dalt no ho veu tot”.
Es parla molt de què el sector lleter ha de diversificar i augmentar el valor afegit de la seva producció o trobar altres models de connexió productor/consumidor... Però creu que ho està fent? Per què? Ens podria explicar casos d’èxit en aquests àmbits?
En teoria, aquests objectius estan molt bé però a la pràctica el que vol el productor és saber amb quines eines compta per fer-los realitat, necessita una certa seguretat de què es podrà guanyar la vida venent el seu producte. Hi ha alguna explotació, en general petita, que amb la venda de llet crua certificada i/o elaborant iogurts se’n surt millor que d’altres.
Cadascú ha de conèixer els seus problemes i esbrinar les solucions. Sovint es vol “arreglar el sector” com un tot, i cada casa és un món. Baixar als problemes diuen que fa perdre perspectiva, però qui mira des de dalt no ho veu tot. Per això parlo de comunicació per a la innovació, perquè no crec que una mateixa solució serveixi per a tothom.