Anàlisi de noves tecnologies d'aplicació de fitosanitaris

Carles Bernat
El passat 22 d'octubre va tenir lloc a la finca Castell del Remei una demostració de maquinària per a l'aplicació de tractaments fitosanitaris en fruiters i en vinya, així com la presentació dels projectes ISAFRUIT i OPTIDOSA. El primer és un projecte europeu en el que participen 67 institucions de 16 països, amb un pressupost proper als 14 milions d'euros, mentre que el segon és un projecte compartit per les Universitats de Valencia, Lleida i Politècnica de Catalunya. El projecte multidisciplinari ISAFRUIT té com a objectiu fonamental el foment del consum de fruita fresca de qualitat. Un dels aspectes bàsics d'aquesta qualitat està estretament relacionat amb els tractaments fitosanitaris: si no se n'apliquen, les diverses malalties o flagells malmeten la fruita; si s'apliquen amb excés o sense massa cura, els residus tòxics la devaluen, en semblant mesura, i poden produir, fins i tot, greus trastorns als consumidors i al medi ambient, així com un risc considerable als aplicadors. Les màquines i els programes van ser presentats pels Drs. Emilio Gil, de la Universitat Politècnica de Catalunya, Paolo Balsari de la Universitat de Turín, i Gregz Doruchovski, de l'INSA Skierniewicze de Polònia, així com pels professors de les Universitats de Lleida i Barcelona que col·laboren en els projectes (Jordi Llorens, Jordi Llop, Alexandre Escolà i Ferran Camp).

Màquines dotades de sensors de capçada i GPS

La característica fonamental d'aquestes màquines, basades en models convencionals als que s'ha afegit una bona dosi d'electrònica i informàtica, és poder superar amb eficàcia el vell sistema que determinava les aplicacions convencionals en termes de dosi/hectàrea. Només cal pensar en la diferència clara de vegetació entre un tractament a una mateixa vinya fet a finals de maig, o a mig agost. I no totes les varietats tenen el mateix vigor, ni tots els sòls, ni tots els anys produeixen la mateixa massa de capçada. La màquina, doncs, amb una sèrie de sensors especials reconeix la existència, o no, de vegetació i la densitat de la mateixa, aplicant més o menys, o gens, quantitat de producte, amb la qual cosa aconseguim un considerable estalvi de producte i de diners, i, sobretot, de contaminació. Menys residus en el producte consumible i menys producte escampat al medi ambient. Un altre objectiu relacionat amb la contaminació i possible gràcies a la utilització del GPS (el mateix sistema que darrerament s'ha fet popular gràcies als 'localitzadors' dels vehicles, i que s'està emprant des de fa uns quants anys en la moderna 'agricultura de precisió') fa que la màquina deixi de tractar, automàticament, quan s'acosta a un punt de risc greu de contaminació, com podria ser, per exemple, un punt d'aigua, una zona poblada. Aquest sistema també ofereix millores com aturar el tractament quan no cal, en les girades al final de les tires, tractar només per un costat, al final de la parcel·la, modificar la dimensió de les gotes en presencia de vent d'una determinada velocitat etc. Evidentment les màquines, o els elements afegits, són complexes i per tant el seu cost serà considerable i el seu maneig, si no particularment difícil, serà delicat. Dues raons més en favor de la utilització en comú, a través d'empreses especialitzades o cooperatives. Congratulem-nos finalment que les nostres Universitats participin activament en aquests projectes internacionals i en general en projectes de recerca que tinguin una aplicació directa, notable i necessària en la nostra agricultura.