A Catalunya el turisme rural és un sector particularment important. És la segona comunitat autònoma preferida pel que fa l'allotjament en turisme rural. La ocupació d'aquest agost a Catalunya ha estat del 71%, millor que la de l'any passat segons les dades de Toprural i superior a la mitjana espanyola, que s'ha situat al 51%. L'estiu i les reserves d'última hora han millorat una temporada més bona que la de l'any anterior però lluny de les xifres d'altres anys.
El turisme rural va néixer com a renda complementària del sector agrari que, en un moment de crisis, havia d'adaptar-se a un mercat canviant. Amb els anys ha anat guanyant adeptes i s'ha convertit en una activitat econòmica important com a fon d'ocupació, per dinamitzar les zones rurals i per la seva importància en la conservació del paisatge. La creació de nous allotjaments va ser molt intensa fa uns anys i ara sembla que s'ha estancat, però el nombre de pernoctacions es consolida i va ser de 590.000 el juny de 2011, cosa que suposa un increment interanual del 8,9 per cent.
L'oferta per zones
A Catalunya els establiments de turisme rural es concentren les principals serralades de la meitat nord de Catalunya i zones properes, i en territoris de mitja muntanya de la Catalunya interior. Es pot distingir, però, en quatre zones diferents segons el seu paisatge que distingeix l'Atles Turístic de Catalunya.
La primera és l'Alt Pirineu i el Pirineu Occidental, pioner a Catalunya en la introducció dels allotjaments de turisme rural i actualment continua essent una de les zones amb un major nombre d’establiments. Més del 90% de l’oferta s’ubica en cases de poble integrades dins els petits nuclis urbans de muntanya i amb un predomini de l'allotjament en habitacions. És una de les zones amb el percentatge més alt d'ocupació.
El Prepirineu oriental i la muntanya baixa de la Catalunya vella és la zona on més abunda el poblament rural dispers i les masie. Els establiments de turisme rural i agroturisme han proliferat per les comarques del Berguedà, el Bages, Osona, el Solsonès, la Garrotxa, el Ripollès, el Pla de l’Estany i altres zones elevades de l’altiplà central i del nord de la Serralada Prelitoral, La modalitat predominant és la masoveria, com ha reflex de les consturccions típiques de la zona adaptades per acollir al visitant. Algunes fins i tot són veritables productes agroturístics integrats en què el titular ofereix allotjament, restauració, la venda de productes propis i la participació en les tasques del camp.
La tercera zona són aquells espais a la rereguarda de la costa les planes de l’Empordà, el Penedès, el Camp de Tarragona i el Delta de l’Ebre. En aquests espais el desenvolupament del turisme rural ha estat molt desigual. Ha arrelat amb força a l'Empordà i l'Alt Penedès, degut a la popularitat del sector vitivinícola, i el Delta de l'Ebre però no ho ha fet tant al Camp de Tarragona Es tracta de zones molt diverses i això es reflexa en la morfologia dels establiments.
Per últim trobem la muntanya meridional, un nucli secundari que inclou les comarques del Priorat, la Conca de Barberà i la Terra Alta, un territori que ha patit especialment la crisi de l'agricultura tradicional i sobretot del cultiu de la fruita seca, tot i que el sector vitivinícola ha revifat la zona. Sumar el vi i el turisme rural pot contribuir a la recuperació econòmica de la zona. L’any 2007 únicament el Priorat i la Conca de Barberà superaven la quarantena d'allotjaments.
