José Abellán Gómez "És necessari que existeixi un intercanvi real entre el productor del coneixement i el que l'aplica"
José Abellán és responsable de la Plataforma de coneixement del medi rural i pesquer, una de les eines més utilitzades del web del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. En aquesta entrevista ens explica per què la innovació ha estat i és tan important per al sector agrari espanyol, quin paper hi juguen les TIC, què és la Plataforma de coneixement del medi rural i marí i per què és fonamental que Espanya sàpiga vendre i aplicar, a dins i fora del país, el resultat de les seves investigacions.
José Abellán és responsable de la Plataforma de coneixement del medi rural i pesquer. Font: Ministeri d'Agricultura.
La trajectòria professional de José Abellán ha estat marcada per la innovació des dels seus inicis. És conscient que va poder arribar a ser enginyer agrònom gràcies a que el seu pare va apostar pel canvi i la producció del raïm de taula. L'economia familiar va millorar i ell va poder accedir a uns estudis que llavors no estaven a l'abast de tothom. Als anys setanta es va incorporar al Ministeri d'Agricultura, on ha desenvolupat diverses tasques, la majoria relacionades amb la implantació de noves tecnologies. Sent secretari general tècnic de la Conselleria d'Agricultura i Comerç de la Junta d'Extremadura, als anys vuitanta, abans que existís internet tal com la coneixem ara, ell i el seu equip van aconseguir que totes les agències d'Extremadura estiguessin connectades en xarxa, de tal manera que es poguessin carregar i descarregar arxius sense necessitat de recórrer a l'enviament ordinari o al paper. A mitjans dels noranta, com a representant del Ministeri, la seva principal funció ja era promoure la connexió de banda ampla i l'ús d'internet al medi rural.
Quan i per què neix la Plataforma de coneixement per al medi rural i pesquer?
El 2005 es va celebrar una trobada d'estiu a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, a Santander, titulada "El futur de l'agricultura, la pesca i l'alimentació en la societat del coneixement". Van assistir-hi alts representants del Ministeri, la ministra Espinosa que va inaugurar el curs, els directors dels principals centres d'investigació d'Espanya i el secretari d'Estat d'investigació. Tots van coincidir que calia millorar la interfície entre la producció del coneixement i la seva aplicació per part dels tècnics, els agricultors i, en general, les persones que treballen en el sector agroalimentari. Amb aquesta idea vam començar a planificar la Plataforma, que es va fer realitat el 2006.
Quins serveis ofereix?
Des del principi vam tenir clar que havíem de tenir una bona Biblioteca virtual. Vam començar modestament, digitalitzant documents del propi Ministeri. Després, vam contactar amb editorials especialitzades en documentació tècnica agrària i vam arribar a un acord per poder facilitar els seus números digitalitzats, amb l'única limitació de no facilitar els dels últims 18 o 24 mesos per no minvar el seu negoci. Aquestes i altres iniciatives han estat un èxit rotund. També, com a dada curiosa i interessant, disposem de totes les Hojas divulgadoras que ha publicat el Ministeri des de 1908 fins a l'actualitat i tots els exemplars del Semanario de Agricultura y Arte dirigido a los Párrocos que, el 1797 i durant uns deu anys, va ser el primer intent de la il·lustració espanyola per portar el coneixement al món rural.
D'altra banda, hem desenvolupat l'Observatori de tecnologies provades, en el qual situem les últimes tecnologies desenvolupades pels centres de recerca i les universitats. El volum d'informació que generen és enorme però l'exposem en un format molt sintètic perquè sigui més clara i accessible per a tothom.
També desatacaria l'Observatori de bones pràctiques, en el qual tenim bastant material audiovisual tant del Ministeri com d'empreses i universitats. També hem recuperat obres audiovisuals d'autors magnífics, com l'enginyer agrònom Francisco González de la Riva i Vidiela, Marquès de Vila-Alcàsser, que crec que ha estat el millor divulgador en matèria d'agricultura que hem tingut. A través d'un acord amb la Filmoteca Espanyola ja hem remasteritzat 70 pel·lícules seves. Però també anem digitalitzant obres d'infinitat d'autors i del Servei d'Extensió Agrària. Evidentment, també seguim produint obres noves, tant per l'Observatori de bones pràctiques com per l'Observatori de tecnologies provades.
Ens consta que la Plataforma és una de les eines més utilitzades de la web del Ministeri i tenim una forquilla de 250.000-450.000 descàrregues mensuals.
Quin volum de continguts i públic té la Plataforma?
Quan vam planificar la Plataforma l'any 2006, la vam concebre com un instrument obert sense exigències o barreres de cap tipus, perquè qualsevol pogués entrar i consultar o descarregar el que volgués. Aquest plantejament ha funcionat molt bé però també ens ha restat la possibilitat d'identificar el nostre públic. Intuïm, per les converses amb diferents usuaris, quin és el perfil però no tenim un coneixement massa exhaustiu.
Actualment, disposem d'uns dos milions de pàgines de documents a la Biblioteca virtual. Tenim milers de llibres, moltes revistes, pel·lícules .... Ens consta que la Plataforma és una de les eines més utilitzades de la web del Ministeri i tenim una forquilla de 250.000-450.000 descàrregues mensuals. És bastant àmplia, amb alts i baixos, però és una dada significativa i demostra l’interès que té aquest instrument per infinitat de persones relacionades amb el sector agroalimentari. Els nostres usuaris són majoritàriament espanyols però també rebem visites d’Iberoamèrica i Estats Units.
Quin servei és el més popular?
Un dels més utilitzats és el de la informació sobre maquinària agrícola, de l'Observatori de tecnologies provades. Es va concebre precisament per promoure un coneixement que estava en mans d'empreses privades i orientar-lo de forma pràctica per a la millor utilització d'aquesta maquinària, especialment pel que fa a l'estalvi energètic. Va ser una decisió oportuna perquè l'energia s'ha encarit, sobretot el gasoil agrícola, i ens consta que s'està utilitzant molt per planificar l'ús de la maquinària agrícola i de les eines que necessiten els tractors per cada tasca. L'utilitzen tant centres de recerca com tècnics d'explotacions agrícoles, fonamentalment a Iberoamèrica on l'impacte que pot tenir això és encara més gran que al nostre país.
Hi ha un servei semblant en alguna altra administració? Tenen alguna referència? Serveix la Plataforma de referència per a tercers?
Andalusia està desenvolupant una plataforma de coneixement. D'altra banda, l'ús d'elements audiovisuals per a la difusió de tecnologies està bastant estès i, en aquest sentit, hem tingut contactes amb el SERIDA d'Astúries, per intercanviar produccions audiovisuals.
RuralCat és pionera en aquest aspecte i, de fet, estem traduint els seus magníficsDossiers Tècnics al castellà i ja hem incorporat quinze a la Biblioteca virtual amb èxit. Amb RuralCat també vam compartir una ponència en els actes de celebració del 50è aniversari de l'Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE).
Precisament allà, es va interessar molt per les plataformes la representant de l'Institut Iberoamericà de Cooperació per a l'Agricultura (ICA), que és un organisme dedicat a la innovació en el sector de l'agroalimentació a Iberoamèrica. Actualment, estem tractant de desenvolupar un conveni per a l'intercanvi de continguts, que en breu farà realitat la internacionalització de la nostra Plataforma de coneixement.
Com valora l'experiència de la conferència sobre sistemes de coneixement i agricultura a l'OCDE?
Va ser positiva i ens va reafirmar en el treball que estem fent. Vam constatar que tots els països, i especialment els que tenen un lideratge agrari important com Brasil, Estats Units, Nova Zelanda, Canadà, Austràlia, Anglaterra o França, estan convençuts que s'ha de millorar la interfície entre la producció del coneixement i la seva aplicació pràctica. Això ens confirma que hem de continuar en aquesta direcció però també que la Plataforma s'ha d'adaptar a les noves formes de comunicació de les xarxes socials, per transformar-se en una plataforma col·laborativa. Cal que hi hagi una resposta i un intercanvi real entre el productor del coneixement i el que l'aplica, i que la comunicació no vagi només en una direcció sinó en múltiples.
És necessari que hi hagi una resposta i un intercanvi real entre el productor del coneixement i el que l'aplica, i que la comunicació no vagi només en una direcció sinó en múltiples.
Per això vam signar un conveni amb la Universitat Politècnica de Madrid per crear la Càtedra Pascual Carrión i generar un nou enfocament en la manera de transferir el coneixement. El resultat és una plataforma col·laborativa que es diu chil.org, en la qual es poden intercanviar experiències, veure calendaris de jornades o cursos, recollir i comentar les millors ponències de congressos, establir fòrums, etc.
Aquestes plataformes col·laboratives fan que les coses siguin més senzilles. Per exemple, contactar amb diversos investigadors o especialistes físicament és més complex i té un cost més elevat. No dic que no calgui reunir-se de tant en tant però així el contacte quotidià és més fàcil i es poden obrir diferents nivells de comunicació, per al públic en general o només per a una determinada comunitat, alhora que s'ofereix coneixement contrastat perquè la gent el pugui utilitzar.
Com ha evolucionat l'ús de les TIC en el sector primari espanyol? Actualment tenim un bon nivell tecnològic?
Ha evolucionat moltíssim, de fet, el medi rural ja gairebé no es diferencia de l'urbà pel que fa a l'ús de les TIC. M'he reunit amb infinitat de cooperatives i agrupacions professionals i l'interès que demostren els tècnics per aquestes tecnologies és massiu. Crec que les estan utilitzant molt i que hem d'oferir coses interessants i introduir sinèrgies. En la situació econòmica que afrontem, en la qual no es pot dilapidar ni un sol cèntim, podem trobar fórmules més barates i eficients i anar perfeccionant el sistema fins convertir-lo en una eina formidable per difondre la tecnologia que fem a Espanya.
Des del MARM, des de totes les comunitats autònomes, universitats, centres de recerca... tenim una enorme capacitat de produir coneixements, i aquest esforç s'ha de posar en valor i gestionar bé entre tots perquè sigui aplicable de forma més immediata i sostenible econòmicament.
Segons sembla som la vuitena potència mundial en la producció de documents o articles científics, però estem més enllà de la vintena posició quan a innovació. Hem de millorar molt en aquest aspecte i aquest és el gran repte, en la situació econòmica actual és importantíssim que ho puguem arreglar ràpidament.
Segons sembla som la vuitena potència mundial en la producció de documents o articles científics, però estem més enllà de la vintena posició quan a innovació. Hem de millorar molt en aquest aspecte i aquest és el gran repte, en la situació econòmica actual és importantíssim que ho puguem arreglar ràpidament.
Tothom parla d'anar a l'economia del coneixement però hem de fer-ho amb realisme i en sectors en els que podem tenir un cert lideratge, per exemple en el reg o la biotecnologia. Si som capaços d'oferir el que estem descobrint perquè s'apliqui, estarem desenvolupant una economia que és molt important per al nostre futur.