El Ministeri d'Agricultrua, Alimentació i Medi Ambient ha publicat una Ordre que atorga el reconeixement del Cavall Pirinenc Català com a raça autòctona i la seva inclusió, a tots els efectes, en els programes i regulacions establerts pel Ministeri a nivell estatal.
El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va publicar, el passat dimecres, 15 de febrer, l’Ordre AAA/251/2012, de 9 de febrer, per la qual es modifiquen l’annex I del Reial decret 2129/2008, de 26 de desembre, que establia el Programa estatal de conservació, millora i foment de les races ramaderes i l'Annex III del Reial Decret 841/2011, de 17 de juny, que fixava les condicions bàsiques de recollida, emmagatzematge, distribució i comercialització de material genètic de les espècies bovina, ovina, caprina i porcina i dels èquids.
Amb aquesta Ordre el Ministeri d’Agricultrua, Alimentació i Medi Ambient, desprès de llarg temps, dóna satisfacció a la dedicació de moltes persones, ramaders i tècnics, i a l’esforç de l’administració catalana, i atén la petició unànime per al reconeixement oficial d’una raça equina, autòctona de Catalunya que ja tenia un elevat grau de reconeixement i prestigi en els ramaders d’altres territoris de l’estat.
En síntesi, la norma esmentada estableix dues modificacions en sengles Reials Decrets, que signifiquen el reconeixement del Cavall Pirinenc Català com a raça autòctona i la seva inclusió, a tots els efectes, en els programes i regulacions establerts pel Ministeri a nivell estatal. En ambdues normes s’afegeix la nova raça Cavall Pirinenc Català i el seu corresponent codi en la codificació de races equines del Catàleg, en l'apartat de races autòctones en perill d’extinció: Raça: Cavall Pirinenc Català. Codi: EPC.
Història del Cavall Pirinenc Català
L'actual raça Cavall Pirinenc Català té com a origen els animals autòctons a Catalunya. Sobre l’antic substrat de "Cavall Català” (extingit durant el primer terç del segle XX; dècades dels 30 i 40) van actuar gran varietat de races pesades europees. Conjuntament, amb les especials característiques orogràfiques i ambientals dels Pirineus van acabar conferint, a aquest bestiar mestís, un segell particular i característic
Existeixen dades històriques que als Pirineus catalans es criava cavalls des del segle III aC. Des de l'Edat Mitjana fins a principis de segle XX, els cavalls de la Cerdanya i les mules obtingudes pel creuament amb el guarà català eren molt apreciats en els mercats espanyols i estrangers. Desprès de la quasi desaparició del bestiar boví, al segle XVIII, a conseqüència d’una epizoòtia, la criança dels cavalls era vital per a l’economia de les cases de pagès.
A partir del primer terç de segle XX, davant de la demanda descendent de mules i l’increment de la demanda d’animals per a l’abast, els ramaders comencen una important millora genètica de la població equina, sobretot a la zona més oriental del territori. Aquests cavalls, d’origen racial multiètnic, però de base ancestral autòctona, comencen a ser anomenats col•loquialment com a Hispano-Bretons.
L’any 2004 es va signar un conveni de col•laboració entre el Departament d'Agricultura i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per a l’estudi i promoció de la població equina autòctona de carn dels Pirineus, amb l’objectiu d’iniciar un Programa de Conservació i Millora d’aquesta raça i establir el seu estàndard com a base del registre genealògic.
El 13 de desembre de 2007, en reunió mantinguda a les dependències del Departament, amb representació de totes les associacions, administració i Universitat, es va aprovar el seu estàndard oficial i el nom: "Cavall Pirinenc Català " (CPC).
Quan el 30 d’abril de 2008 es va publicar la normativa que regula el Llibre Genealògic d’aquesta raça es van iniciar les tasques per al seu reconeixement oficial a nivell estatal i europeu. Des d’aleshores, s’ha treballat per a la seva inclusió en l'esmentat catàleg, fins que el 18 de novembre de 2008 es va enviar al Ministeri el dossier necessari per al seu reconeixement. I, en la seva reunió de 5 de maig de 2009, la "Comissió Nacional de Coordinació per a la conservació, millora i foment de races ramaderes" va informar favorablement el reconeixement del "Cavall Pirinenc català" com a raça equina autòctona de protecció especial, i la seva inclusió en el "Catàleg de races d'Espanya".
El sector de la producció equina a Catalunya
El sector de la producció equina a Catalunya no és extraordinàriament important en nombre d’efectius, però la seva repercussió en el territori on s’ubiquen li atorga un valor especial, principalment pel que fa al Cavall Pirinenc català, per la seva contribució al manteniment dels ecosistemes de la muntanya pirinenca, i pel complement que representa la seva producció per les explotacions agràries d’aquestes comarques.
El cens d’èquids (cavalls, muls i ases) a Catalunya supera els 35.000 caps, amb 4243 explotacions registrades, la majoria petites explotacions de lleure. Per races, la més nombrosa és el conjunt del Cavall Pirinenc Català, amb més de 5.000 caps, seguida del Pura Raça Espanyola (uns 2.000) i del Pura Raça Àrab. Hi ha també gairebé uns 500 exemplars de la Raça Asinina Catalana. El nombre total de ramaders criadors de cavalls de pura raça s’apropa als 400.
Les comarques amb més efectius són Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Sobirà, Ripollès i Vall d’Aran (majoritàriament per a la producció de carn en base al Cavall Pirinenc Català, en règim de pastura) i el Vallès Occidental, Barcelonès i Osona (cavalls de sella).
