Els consumidors confien en la qualitat sensorial del peix de cultiu
Un estudi de consumidors revela que els espanyols prefereixen el peix d'aqüicultura al salvatge. Entre els cultius aqüícoles, el llobarro és l'espècie més acceptada, seguida de l'orada, el turbot i el besuc.
El besuc és l'espècie salvatge més acceptada pels espanyols. Font: IRTA.
Una degustació de quatre espècies de peix de criança i de pesca extractiva a la que aquests es presentaven sense cap identificació ("tast a cegues"), ha revelat que els consumidors espanyols es decanten pel producte d'aqüicultura. En termes geogràfics, andalusos, balears i murcians són els que valoren millor els productes procedents de cultius aqüícoles, mentre que el llobarro és l'espècie més acceptada, seguida de l'orada, el turbot i el besuc. Segons la investigadora Anna Claret de l'IRTA, "aquests resultats demostren que la qualitat sensorial del peix de criança està consolidada entre la població espanyola".
No obstant això, informant prèviament als consumidors sobre l'origen de producció, l'estudi destaca que els espanyols mostren una clara preferència pel producte de pesca extractiva. En aquest cas, també canvia l'acceptació de les diferents espècies avaluades, ja que el besuc va ser el peix que va obtenir millor nota.
La investigació, emmarcada en el projecte nacional Plancal que acabarà el 2012, es va realitzar en una mostra de 1300 espanyols de diferents comunitats autònomes, sent tots ells consumidors habituals de peix. Malgrat les bones expectatives de creixement per al sector aqüícola nacional, "és aconsellable posar en marxa noves campanyes d'informació que permetin augmentar la confiança dels consumidors en el producte de cultiu", conclou la investigadora de l'IRTA, centre d'investigació adscrit al Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya.
Sobre el projecte Plancal
Plancal, acrònim de "Caracterització de la qualitat del peix de criança", és un projecte de recerca finançat per la Junta Nacional Assessora de Cultius Marins (JACUMAR) amb 1,8 milions d'euros.
A més de la participació de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), Plancal compta amb la col·laboració de l'Institut Murcià de Recerca i Desenvolupament Agrari i Alimentari (IMIDA), la Universitat de Les Palmes de Gran Canària (UPLGC), el Laboratori d'Investigacions Marines i Aqüicultura (Limia) de Balears, el Centre d’Experimentació Pesquera (CEP) d’Astúries, l’Empresa Pública de Desenvolupament Agrari i Pesquer (EPDAP) d’Andalusia i els Centres Oceanogràfics de Vigo i Santander.
Manca de comunicació en aqüicultura
Un estudi paral·lel realitzat a Catalunya i presentat recentment per l'IRTA, el Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA) i ACC1Ó, en el marc de les activitats del Pla de Dinamització del Clúster AqüiCAT, ha posat de manifest que els consumidors catalans disposen d'informació escassa sobre les explotacions de piscifactories.
Per al responsable del Departament de Recerca i Innovació de l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita (Tarragona), Cristobal Aguilera, "cal difondre amb major eficàcia els beneficis que deriven del producte d'aqüicultura". En aquest sentit, la mateixa investigació recomana a les autoritats unir esforços per a un major control de l'etiquetatge dels productes pesquers, per tal d'incrementar el seu consum.
