Els representants de les organitzacions i entitats representatives del sector, especialment els sindicats i les organitzacions de cooperatives, dels grups polítics i del Departament d'Agricultura han finalitzat el document que recull el posicionament de Catalunya i que ha estat validat per la Taula de concertació agrària de Catalunya i traslladat al Govern per part del conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí.
Regionalització, oposició a la tarifa plana, flexibilització del greening, manteniment dels PDR’s regionals, exigència de reciprocitat per als productes de països tercers per evitar la competència deslleial i increment dels control i inspeccions en frontera, mesures de suport a la concentració de l’oferta (Organitzacions de Productors) per evitar la volatilitat de preus i reclamar l’activació per al sector agrícola de l’exempció de les normes de la competència són algunes de les propostes de modificació que defensarà Catalunya. El document que les recull ha estat fruit d'un procés de diàleg i concertació endegat fa sis mesos amb la creació de la Comissió de seguiment de la PAC com a resposta a les propostes del nou reglament comunitari. Un model que, segons el conseller pelegrí, "no s’adequa al nostre model productiu, caracteritzat per la gran diversitat i riquesa de les produccions, que afavoreix els desequilibris, especialment entre agricultures mediterrànies i continentals i condiciona la viabilitat de moltes explotacions agràries, singularment en el sector ramader, i en particular el d’aquelles explotacions que, malgrat haver percebut ajudes fins ara, amb molt poca base territorial i orientació intensiva, es poden veure abocades a desaparèixer".
La PAC com a factor de competitivitat
El conseller ha reclamat la necessitat que “aquesta nova PAC serveixi per a reforçar el paper econòmic dels agricultors i les seves cooperatives i organitzacions. Per fer de l’agricultura europea un sector dinàmic, innovador i més rendible, considerant que la rendibilitat es la única via per garantir el manteniment del teixit productiu agrari i, amb ell, garantir també el manteniment dels ecosistemes d’una forma econòmicament suportable”.
L’agricultura europea hauria de ser un sector que mantingui els seus alts estàndards, sense que les exigències demanades als productors europeus suposin un desavantatge per competir en igualtat de condicions als mercats interior i exteriors. Cal treballar per tal que no s’incloguin més obligacions als nostres productes quan els de països tercers no les han de complir ja que suposa una competència deslleial al mercat.
En matèria de desenvolupament rural, aquesta proposta s’engloba dins el marc normatiu general de les polítiques estructurals. Aquest nou marc, incorpora grans beneficis alhora d’assegurar la coherència entre els instruments i afavorir les sinèrgies i els seus efectes, però per contra dificulta i introdueix nous requeriments en la seva programació.
Evitar la discriminació de l’agricultura mediterrània
El document de posicionament de Catalunya introdueix millores en el model de la CE (CE) per a que no quedin discriminats els països mediterranis, i que es puguin configurar d’una forma més adequada el foment de la vertebració de l’oferta productiva, les eines de mercat i de crisis, així com les del desenvolupament rural per tal d’assegurar-ne una programació regional.
Per altra banda, la proposta de la CE dota insuficientment el límit màxim de ajuts de l’Estat Espanyol, dons proposa que tota la superfície agrària sigui admissible en el nou sistema d’ajuts, el que suposa un increment molt significatiu de noves superfícies que no han generat, fins ara, drets d’ajut i posen en risc l’acompliment dels objectius agraris del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, respecte a l’Estat Espanyol.
“Reconeixem que l’escenari econòmic en que es va començar a dissenyar la nova PAC ha canviat. Es per això que les propostes presentades per la Comissió haurien d’adaptar-se a aquesta nova situació i tendir a garantir la supervivència dels sectors agro-ramaders i la viabilitat de les explotacions agràries com la única eina viable pel manteniment del territori i els ecosistemes, a més com la principal font de subministrament d’aliments sans i segurs. Es, per això, imprescindible aconseguir una eina d’estabilització de rendes i l’establiment de mecanismes de mercat enfront de les crisis de preus amb dotació suficient”, ha senyalat Pelegrí.
Un intens procés de participació durant 6 mesos i 7.000 consultes a la plataforma digital
El procés de diàleg i propostes per determinar el posicionament de Catalunya s’ha realitzat durant 6 mesos, amb 14 reunions dels 4 grups temàtics de treball, 2 reunions bilaterals tècniques, 2 reunions de la Comissió de seguiment per a l’elaboració de les conclusions provisionals i les definitives. Així mateix, s’han produït un total de 7.000 consultes a través de la Plataforma eCatalunya que va posar en marxa el Departament per afavorir la participació en el procés de debat.
Els arguments i propostes que conté aquest document consensuat entre tots els sectors agraris amb l’administració catalana pretén ser, a més d’un vehicle per transmetre les demandes de Catalunya a les institucions europees, un punt de partida per aconseguir sinèrgies amb altres comunitats de l’estat i el propi govern central amb l’objectiu de presentar davant la Comissió i el Parlament una contraproposta seriosa, viable i àmpliament consensuada a nivell estatal.
